Pol¨ªtica: treballs de reforma

?s nom¨¦s un s¨ªmptoma de la situaci¨® en qu¨¨ es troba la pol¨ªtica, per¨° quin s¨ªmptoma. Preguntat Joan Marcet ¡ª21 anys de diputat al Congr¨¦s sobre les seves espatlles, m¨¦s de tres com a vicepresident¡ª sobre si s¡¯atreviria ara a fer carrera de (suposat) servidor p¨²blic, la seva resposta no deixa espai a l¡¯equ¨ªvoc. ¡°No¡±. ?s meridi¨¤. Han canviat els temps, han canviat els partits. ¡°Abans havies pres consci¨¨ncia i t¡¯anaves a afiliar a una ideologia. Avui en dia, afiliar-se a un partit pol¨ªtic ¨¦s un acte d¡¯heroisme¡±. Mentre que Catalunya viu el moment m¨¦s enrevessat de la seva hist¨°ria moderna, pendent de si es far¨¤ una pregunta, l¡¯activitat pol¨ªtica no passa pel seu millor moment. L¡¯¨²ltima enquesta del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® de la Generalitat revelava ¡°la insatisfacci¨® amb la pol¨ªtica i els pol¨ªtics¡± com el principal problema per als catalans, malgrat l¡¯atur i les seves 558.000 v¨ªctimes al Principat (dades de l¡¯EPA del quart trimestre del 2016).

Joan B. Culla i Clar¨¤ no ¨¦s gaire m¨¦s optimista. ¡°Quan veus gent jove que s¡¯afilia els has de dir chapeau o pensar que busquen feina, perqu¨¨ els partits s¡¯han convertit en una carrera laboral, en una sociedad de socorros mutuos¡±, explica aquest historiador que va disseccionar en sengles llibres Uni¨® Democr¨¤tica, el Partit Popular i Esquerra Republicana, i que, recentment s¡¯ha atrevit a sintetitzar el tumultu¨®s canvi de l¡¯ecosistema pol¨ªtic catal¨¤ en el que ha denominat El tsunami (P¨°rtic). Davant seu, Marcet estrena tamb¨¦ obra, Auge y declive de la derecha nacionalista (Catarata). En el seu cas se centra en un partit, Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, potser una mitjana aritm¨¨tica del que han patit els vells partits: entre la jibaritzaci¨® del PSC i la desaparici¨® d¡¯Uni¨®. Tots dos t¨ªtols es trepitgen com aquesta conversa que mantenen en un despatx de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, d¡¯on s¨®n professors. Intenten aportar llum al que ha succe?t en un horitz¨® partidista dif¨ªcil de recon¨¨ixer i de futur encara m¨¦s incert.

No ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de percepci¨® ciutadana que mostren els sondejos a peu de carrer. Nom¨¦s es tracta d¡¯apropar-se a algunes de les seus on es va cuinar la Catalunya contempor¨¤nia i trobar-se el cartell de ¡°rehabilitaci¨® integral¡±, ¡°en reformes¡± o el d¡¯¡°en venda¡± i comen?ar a brollar preguntes.

Pregunta. Comparteixen l¡¯opini¨® que els partits tenen una funci¨® ara d¡¯aixoplugar gent que t¨¦ intenci¨® de viure de la pol¨ªtica. Aix¨° ha allunyat la gent?

Joan Marcet. Tal com estan considerats per la ciutadania i tal com veiem la seva estructura i utilitzaci¨®, es fa molt m¨¦s dif¨ªcil aquesta in¨¨rcia d¡¯afiliaci¨® a una opci¨® pol¨ªtica, sigui la que sigui. Les funcions que complien hist¨°ricament els partits s¡¯han anat difuminant i la seva gran funci¨® s¡¯ha convertit en el reclutament de personal.

Joan B. Culla. Repasses determinades biografies i veus que aquesta gent no ha tingut una carrera professional aliena a la pol¨ªtica. ?s inquietant. Qu¨¨ faran si perden el paraigua de la pol¨ªtica? Mostra l¡¯esclerosi del sistema de partits. Hi ha gent que busca protecci¨®, perqu¨¨, malgrat que no surtis en una llista electoral, alguna cosa et buscaran.

Pregunta. I a la vegada, els partits s¡¯han convertit en par¨¤sits de les administracions p¨²bliques?

Joan Marcet

Actual professor de Dret Constitucional de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Joan Marcet (Sabadell, 1950) va ser un veter¨¤ pol¨ªtic del PSC, partit del qual va ser diputat al Congr¨¦s durant gaireb¨¦ 22 anys, en set dels quals va ocupar seient a la Mesa, com a vicepresident. Coneix b¨¦ el socialisme i tamb¨¦ Converg¨¨ncia. El seu llibre Auge y declive de la derecha nacionalistan'¨¦s la mostra. Descriu no nom¨¦s el final de la moderaci¨® del partit nacionalista, sin¨® el mateix oc¨¤s de la formaci¨® fundada per Jordi Pujol. Al final d'un recorregut hist¨°ric acurat, Marcet no dubta a descriure la que ell considera la radicalitzaci¨® duta a terme per Artur Mas ni la necessitat de refundar-se per deixar enrere les acusacions de corrupci¨®.

J.B.C. S¨ª, s¡¯han transformat perqu¨¨ han anat parasitant, colonitzant, les administracions. El PSC desembarca el 1979 als ajuntaments que venien del franquisme, i que tenien unes estructures petites, amb un nombre de funcionaris limitat. Aquestes estructures comencen a cr¨¦ixer. Converg¨¨ncia arriba el 1980 a una administraci¨®, la Generalitat, que no era res. Doncs ¨¦s aix¨°: els uns i els altres fan cr¨¦ixer les administracions, cosa que permet la colonitzaci¨® partidista, col¡¤locant milers i milers de persones, amb qu¨¨ es creen unes xarxes clientelars. I quan va haver-hi canvis de governs, doncs determinades estructures es van doblar per col¡¤locar els seus.

J.M. A difer¨¨ncia dels pa?sos amb tradici¨® democr¨¤tica, els partits van anar consolidant i canviant la visi¨® de l¡¯Administraci¨® i es va defugir de construir una estructura reglada.

Pregunta. La gent de carrer s¡¯ha hagut d¡¯adonar de tot plegat. Com ha influ?t aquesta utilitzaci¨® de les institucions p¨²bliques en la desafecci¨® i en el canvi del sistema de partits?

Joan B. Culla

Articulista, exdirector i presentador de televisi¨® i professor, tant de futurs historiadors com de periodistes. Professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia i de Periodisme de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Joan B. Culla (Barcelona, 1952) ha escrit un reguitzell de llibres quasi sempre sobre la hist¨°ria pol¨ªtica d'Espanya. Des del 1981 s'ha habituat a assistir a la major part dels congressos de partits pol¨ªtics catalans, cosa que li ha perm¨¨s assumir una perspectiva que no tenen altres analistes pol¨ªtics. Despr¨¦s d'escriure sobre diversos partits catalans (Uni¨®, el PP o ERC), ara analitza la metamorfosi del sistema de partits catalans. El tsunami serveix per entendre l'evoluci¨® dels partits isolats, per¨° tamb¨¦ aporta la visi¨® d'un sistema complex, en qu¨¨ cada engranatge compta.

J.B.C. No em sembla determinant la desafecci¨®. La cultura sociopol¨ªtica ho t¨¦ tan interioritzat des de fa m¨¦s d¡¯un segle que ning¨² diu ja ¡°Quin esc¨¤ndol!¡±. Potser entre les joven¨ªssimes generacions ¨¦s diferent.

J.M. A mi em sembla que tampoc aquest proc¨¦s genera desafecci¨®. Aix¨° tamb¨¦ passa amb l¡¯empresa privada. En els ¨²ltims vuit anys aquesta forma de saltar a l¡¯Administraci¨® s¡¯ha frenat i s¡¯han objectivat els criteris per entrar, cosa que ha aturat la cultura de col¡¤locar la gent pr¨°pia.

Pregunta. Quins s¨®n els motius d¡¯aquesta gran explosi¨® que ha canviat del tot el tauler d¡¯escacs, doncs?

J.M. Evidentment n¡¯hi ha diversos. Per¨° dos s¨®n fonamentals. Un ¨¦s l¡¯entrada en la crisi econ¨°mica, que comporta una crisi social i una crisi pol¨ªtica, que en el cas de Catalunya est¨¤ situada en l¡¯entorn de tot el que anomenem el proc¨¦s. Ha incidit sobre tots els partits pol¨ªtics. Despr¨¦s hi ha hagut altres elements. Als socialistes, per exemple, els ha marcat la crisi de la socialdemocr¨¤cia.

J.B.C. Comparteixo aquestes dues explicacions globals, per¨° com a n¨²mero dos i n¨²mero tres. Per a mi, la primera ra¨® ¨¦s molt m¨¦s gen¨¨rica, i no ¨¦s altra que el desgast, la fatiga de materials, que t¨¦ a veure amb la corrupci¨® i que ha afectat sobretot els dos partits que des de 1977 i 1980 han tingut un paper cabdal de paret sustentadora de l¡¯edifici: PSC i CiU. En una m¨¤quina, les peces que es desgasten m¨¦s i que s¡¯han de substituir s¨®n les que treballen m¨¦s. Si mires Iniciativa, el PP o ERC, no han sofert cataclismes.

Pregunta. Catalunya sempre ha tingut un sistema m¨¦s atomitzat. Per¨°, tot i tenir els ous m¨¦s repartits per cistelles, ha viscut en cinc anys una destrossa total.

J.M. El rush final ¨¦s l¡¯aparici¨® d¡¯aquesta proposta que es diu proc¨¦s, que incideix en cadascun dels partits.

J.B.C. S¨ª, el terreny ja estava estovat per unes pluges torrencials i per uns huracans que s¨®n les primeres causes.

J.M. Alguns situen, crec que de forma errada, l¡¯inici de tot en la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional que retalla l¡¯Estatut, per¨° ja port¨¤vem unes etapes importants. El proc¨¦s de radicalitzaci¨® de Converg¨¨ncia ¨¦s anterior, perqu¨¨ ja hi ha hagut una etapa dur¨ªssima, entre el 2000 i el 2004, d¡¯un senyor que es deia Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, que anava a destrossar tot all¨° que es mogu¨¦s. Despr¨¦s, s¡¯obren escletxes en l¡¯etapa 2003, que comen?a amb el Govern del Tripartit i la reforma de l¡¯Estatut, i aix¨° semblava que ho apaivagaria, per¨° l¡¯esclat de la crisi ja ho acaba d¡¯ensorrar tot.

J.C.B. Si ens posem a buscar els or¨ªgens d¡¯aquesta radicalitzaci¨® que desembocar¨¤ en el proc¨¦s, podem dir que Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va ser una gran f¨¤brica d¡¯independentistes. Un cabreig que a la tardor del 2003 explica en gran mesura la derrota de Converg¨¨ncia.

J.M. Converg¨¨ncia havia estat aliada des del principi i fins i tot quan no tenia cap necessitat, perqu¨¨ el PP tenia majoria absoluta. Ells s¨ª que necessitaven el PP, i aquell va ser el problema.

J.B.C. El moment en qu¨¨ Converg¨¨ncia ¨¦s enviada a l¡¯oposici¨®, pel Pacte del Tinell, s¡¯afavoreix la seva radicalitzaci¨®, perqu¨¨ qui est¨¤ al Govern llavors ¨¦s Esquerra.

J.M. I es comen?a a veure la compet¨¨ncia per espais pol¨ªtics en bona part coincidents: els de CDC i una Esquerra que ha comen?at a cr¨¦ixer. Aix¨° facilita un intent de recuperaci¨® d¡¯espai, que ¨¦s quan Mas comen?a la seva proposta de Casa Gran del Catalanisme, del dret a decidir...

J.B.C. Est¨¤ set anys fora del Govern i ha estat desallotjada per ERC. La reacci¨® de Converg¨¨ncia ¨¦s: per evitar que se¡¯ns mengin amb l¡¯argument que els convergents som uns tebis en mat¨¨ria de catalanisme, hem de girar el to. No sabem qu¨¨ hauria passat si CDC hagu¨¦s continuat governant amb ERC.

J.M. Els precedents dels anys vuitanta s¨®n el contrari: la fagocitaci¨® d¡¯ERC per part de Converg¨¨ncia.

J.B.C. Jo sostinc que la decisi¨® estrat¨¨gica de la c¨²pula d¡¯ERC de dir que han de pactar amb el PSC i Iniciativa si sumen es decideix dos anys abans de les eleccions.

Repasses determinades biografies i veus que aquesta gent no ha tingut una carrera professional aliena a la pol¨ªtica. ?s inquietant", diu Joan B. Culla

J.M. Els set anys a l¡¯oposici¨® de CDC serveixen per recautxutar el partit a l¡¯oposici¨® amb uns elements nous.

J.B.C. Llavors, les restes del roquisme, si se¡¯n pot dir aix¨ª, comencen a rondinar i...

J.M. I diuen que s¡¯est¨¤ anant per un cam¨ª que no ¨¦s el seu. Com Llu¨ªs Recoder [exalcalde de Sant Cugat del Vall¨¨s i exconseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat], que acaba plegant veles.

Pregunta. Com afecta la imposici¨® de l¡¯eix nacionalista per carregar-se el sistema de partits?

J.M. ?s evident que afecta. Sempre hi ha hagut dos eixos. Alguns partits han apostat perqu¨¨ l¡¯eix important fos el d¡¯esquerra-dreta, i altres han preferit l¡¯identitari. CDC ha buscat mantenir l¡¯ambig¨¹itat en l¡¯eix ideol¨°gic.

J.B.C. Durant molts anys va ser un gran ¨¨xit de CDC. Crec que, amb la irrupci¨® del proc¨¦s, l¡¯hegemonia del proc¨¦s s¡¯ha imposat clarament, per¨° a CDC tamb¨¦ li ha portat conseq¨¹¨¨ncies molt negatives, perqu¨¨ abans es podia moure en l¡¯ambig¨¹itat de l¡¯eix ideol¨°gic: som de centredreta, de centreesquerra, liberals. Aix¨° li permetia aplegar centenars de milers de vots que no eren ni nacionalistes. Quan l¡¯eix identitari es radicalitza i passa de ser catalanista-espanyolista a convertir-se en independentista-unionista, aquests centenars de milers de votants que apostaven per CDC com a partit d¡¯ordre se¡¯n van. I ara un dels problemes del seu successor, el Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤ (PDeCAT) ¨¦s que un partit que vulgui ser a la vegada d¡¯ordre i independentista ¨¦s una contradicci¨® immensa. La demanda m¨¦s subversiva que ha pogut haver-hi a Catalunya ¨¦s la independ¨¨ncia. ?s molt dif¨ªcil construir un discurs i un marc ideol¨°gic amb aquesta pretensi¨®.

J.M. La mateixa exist¨¨ncia de Ciutadans ve donada per l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquest eix identitari, i no per l¡¯ideol¨°gic. S¨®n un exemple d¡¯haver sorgit trobant un discurs de contraposici¨®.

J.B.C. Ciutadans neix com una escissi¨® del PSC, m¨¦s que altra cosa. S¨®n una s¨¨rie d¡¯intel¡¤lectuals, entre cometes, que constaten que el Govern de Pasqual Maragall fa una pol¨ªtica identit¨¤ria igual o m¨¦s contundent que la de CDC.

J.M. En aquest nucli inicial havien dipositat les seves esperances que el PSC refaria b¨¦ aquest terreny. Per¨° ni el PSC del Maragall ni l¡¯org¨¤nic volen fer aquest paper. I alguns surten del PSC i altres es recullen a Ciutadans.

Pregunta. I la CUP tamb¨¦ s¡¯explica per l¡¯eix identitari?

J.M. Ui! La CUP ¨¦s m¨¦s complicada.

J.B.C. La CUP ¨¦s l¡¯emerg¨¨ncia a la superf¨ªcie, tot i que ja existia com a sopa de sigles barallades entre si i autoanomenades l¡¯esquerra independentista.

J.M. Per¨° all¨° s¡¯ha anat estenent amb base municipal, amb gent del m¨®n de la Catalunya interior que han vingut a fer-se intel¡¤lectualment a Barcelona i que despr¨¦s tornen, cosa que no havia passat mai.

La CUP s¡¯ha anat estenent amb base municipal, amb gent del m¨®n de la Catalunya interior que ha vingut a fer-se intel¡¤lectualment a Barcelona i despr¨¦s tornen; no havia passat mai¡±, diu Joan Marcet

J.B.C. La CUP comen?a a arrelar a les municipals del 2007, l¡¯any seg¨¹ent que ERC fes el segon Tripartit, que per als votants d¡¯ERC ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil de pair que el primer, b¨¤sicament pel factor Montilla. No ¨¦s tan f¨¤cil fer president Jos¨¦ Montilla que Pasqual Maragall. Per¨° hi ha moltes altres raons: esquerranisme, anticapitalisme... ?s una mica l¡¯efecte Podem en el conjunt de l¡¯Estat.

Pregunta. I arribem als comuns...

J.M. Es planteja de quina manera buscar un recanvi en l¡¯alternativa d¡¯esquerres de Catalunya. La creaci¨® d¡¯aquest partit t¨¦ un avantatge, que ¨¦s un lideratge fort d¡¯una persona com ¨¦s Ada Colau, dotada d¡¯un olfacte i un carisma que no es veuen avui dia. En un primer moment eludeixen el tema independentista sortint per la tangent: amb la reivindicaci¨® del dret a decidir per a tot.

J.B.C. S¨ª, sorgeix sobretot per l¡¯eix ideol¨°gic, per¨° no es pot ignorar l¡¯altre eix, l¡¯independentista. I la Colau t¨¦ un aparador formidable, que ¨¦s l¡¯Ajuntament de Barcelona, per sortir-se¡¯n.

Pregunta. El sorgiment dels nous partits pot tenir a veure que en temes de corrupci¨®, per exemple, els partits cl¨¤ssics s¡¯han anat amagant les vergonyes entre ells, tot i el discurs p¨²blic...

J.B.C. Parlant de corrupci¨® com a f¨®rmula de finan?ament irregular de partits, ning¨² pot anar a mort contra ning¨² perqu¨¨ dels grossos tots han pecat. Quan va esclatar el cas Filesa, despr¨¦s d¡¯una trobada amb Miquel Roca, li vaig preguntar: ¡°Fareu gaire sang al Congr¨¦s?¡±. I se¡¯m queda mirant i em diu: ¡°Gens ni mica¡±. Em va sorprendre la seva rotunditat.

J.M. El PSC ha purgat una cosa que no el beneficiava directament, que era el PSOE. Les altres coses que apareixen d¡¯aquest partit ja s¨®n personals, el cas Bustos, Bartomeu Mu?oz... En canvi, en el cas de CDC arrosseguem massa anys aquest rum-rum, aquesta sospita que hi ha un finan?ament irregular.

J.B.C. Quan un representant del PP li demana explicacions a Mas pel cas Palau, Mas ho t¨¦ tan f¨¤cil com un nen de dos anys. No s¨¦ si el PP ¨¦s gaire en¨¨rgic amb la corrupci¨® de CDC, per¨° no podria dir gaire cosa.

El pujolisme i el maragallisme, els ¨²ltims moviments

En la mesura que els partits s¡¯han anat aprimant, han perdut l¡¯esfor? de fer equilibris interns. I les noves formes de la pol¨ªtica, que s¡¯han jugat m¨¦s a les pantalles de la televisi¨® que a les places i els mercats, han afavorit els hiperlideratges. Des de Felipe Gonz¨¢lez a Jordi Pujol.

J.M. Pujol ¨¦s l'¨²nic que fa per crear un moviment pol¨ªtic que superi el partit. El pujolisme anava m¨¦s enll¨¤ de les estructures de partit.

J.B.C. I va funcionar. Hi ha molta gent que era pujolista per¨° no del partit.

J.M. Pasqual Maragall tamb¨¦ superava les fronteres del partit, per¨° no ¨¦s comparable.

J.B.C. Crec que la difer¨¨ncia principal entre el pujolisme reeixit com a moviment i el maragallisme no reeixit ¨¦s que Pujol, que ha parit CDC i la controla totalment, no troba cap obstacle en el partit per fer el moviment. En Maragall hi troba una resist¨¨ncia aferrissada. La seu del carrer de Nicaragua ¨¦s com un castell que dispara contra Maragall.

J.M. Maragall t¨¦ oposici¨® des de la federaci¨® de Barcelona. I quan peta, plega per confrontaci¨® amb el seu partit a la ciutat.

J.B.C. Ciutadans pel Canvi genera tamb¨¦ recels. Montilla, que era el secretari d'organitzaci¨® del moment, diu: "No consentirem que Ciutadans pel Canvi sigui la nostra Uni¨® Democr¨¤tica". ?s una frase que explica moltes coses. Maragall tenia potencial per ser un altre Pujol. Per¨° la seva carrera municipal va ser molt llarga, li va costar molt saltar a l'arena auton¨°mica. I, sobretot, a Pujol ning¨² li tus.