L¡¯angl¨¨s que va portar la filosofia de toc a Barcelona

Barcelona i la pilota s¡¯entenen. La hist¨°ria recent ha premiat una filosofia de joc que sacrifica l¡¯efectivitat de l¡¯individualisme en favor d¡¯una certa manera de viure i entendre el futbol. Una cocci¨® lenta a l¡¯olla, una elaboraci¨® col¡¤lectiva de les jugades, una senya d¡¯identitat. Johan Cruyff la va portar a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia, Pep Guardiola la va perfeccionar i encara la podem palpar en jugadors com Iniesta, Busquets o Sergi Roberto. Parlem de la filosofia de toc, i part del seu origen t¨¦ accent angl¨¨s.

El llegat de Jack Greenwell l¡¯hem de buscar en color s¨¨pia. Va n¨¦ixer el 1884 a Crook, una petita ciutat de mercaders del nord-est d¡¯Anglaterra molt propera a l¡¯Esc¨°cia on es va inventar el futbol. Fill de miners, va fer els seus primers passos amb la pilota a les categories inferiors del modest equip local, on va estar 11 temporades. La seva gran oportunitat, per¨°, no arriba fins al 1909. Els West Auckland Wanderers ¨Cl'equip m¨¦s important de la regi¨® a l¡¯¨¨poca¨C el conviden a participar al Sir Thomas Lipton Trophy, torneig celebrat a Tor¨ª (It¨¤lia) i que compta amb la pres¨¨ncia dels clubs europeus amb m¨¦s renom del moment. La cita ¨¦s considerada per alguns historiadors com la precursora de l¡¯actual Mundial de seleccions.

La seva actuaci¨® en terra dels?bianconeri li va valdre el bitllet a Barcelona. Tot i no tenir un paper protagonista en la consecuci¨® del trofeu per al seu equip, Greenwell aterrava tres anys m¨¦s tard a la capital catalana. Era l¡¯any 1912 i tan bon punt es va cal?ar les botes ja va deixar clar que estava fet d¡¯una altra pasta. El seu control i criteri en el joc eren diferents.

L¡¯angl¨¨s va jugar 88 patits amb l¡¯el¨¤stica blaugrana, va marcar 10 gols i va guanyar dos Campionats de Catalunya. Els n¨²meros avalen la seva incorporaci¨®, per¨° el gran impacte va arribar quan va penjar les botes. El debut oficial de Greenwell a la banqueta del primer equip data del mar? del 1917. Al llibre Mister: The men who gave the world the game,?del periodista esportiu Rory Smith, es planteja la possibilitat que, durant els seus primers anys a Barcelona, l'angl¨¨s compagin¨¦s les taques d¡¯entrenador i jugador de camp, fet que tamb¨¦ confirma l'entitat blaugrana.

La seva primera etapa estrictament com a t¨¨cnic va durar sis temporades. Sota les seves ordres, l¡¯equip va establir quatre anys d¡¯hegemonia guanyant el t¨ªtol de la lliga catalana i va guanyar dos cops la Copa del Rei. Tot un ¨¨xit. Greenwell va esculpir una mat¨¨ria primera immillorable. Els pilars b¨¤sics de la plantilla eren tres jugadors essencials, tres tenors que amb el pas dels anys esdevindrien icones hist¨°riques del barcelonisme.

La porteria era propietat de Zamora. El que ¨¦s considerat un dels millors porters nascuts abans de l¡¯esclat de la Segona Guerra Mundial, va arribar a Barcelona amb el cartell de fitxatge estrella. Des del primer entrenament la clau del pany barcelonista va estar a les seves mans. En bones mans. El mig camp era territori de Josep Samitier. Amb nom¨¦s 17 anys ja donava lli?ons de futbol als rivals i es posava l¡¯afici¨® a la butxaca a for?a d¡¯acrob¨¤cies i instint. Un dels primers grans ¨ªdols de casa i tot un espectacle. La davantera era sin¨°nim de l¡¯home a qui la irrupci¨® de Messi ha deixat sense l¡¯honor de ser el m¨¤xim golejador del club. Paulino Alc¨¢ntara era un jugador filip¨ª fora de s¨¨rie amb la porteria entre cella i cella. La seva efectivitat seria comparable en l¡¯actual plantilla barcelonista a la de l¡¯uruguai¨¤ Luis Su¨¢rez.

L¡¯estil de joc que plantejava l¡¯angl¨¨s tenia vocaci¨® ofensiva. L¡¯objectiu era ofegar el rival i posar-lo contra les cordes elaborant les jugades des de la defensa. Els tres solistes jugaven un paper clau, per¨° no nom¨¦s amb individualitats. Formaven part de tot un entramat d¡¯engranatges que funcionava amb la precisi¨® d¡¯un rellotge.

Un dels experiments t¨¤ctics m¨¦s recordats de l¡¯angl¨¨s ¨Cno precisament per la seva efic¨¤cia, sin¨® per la seva inversemblan?a¨C va ser col¡¤locar Alc¨¢ntara a l¡¯eix de la defensa. La filigrana no va acabar de rutllar, per¨° va ser un primer pas per establir un concepte que encara ¨¦s vigent i que tenen molt present a la f¨¤brica barcelonista. El codi deontol¨°gic dels centrals i migcampistes defensius blaugranes porta gravat amb ferro roent una premissa clara: ser capa? de treure la pilota amb criteri. Abans de l¡¯arribada del t¨¨cnic de Crook, la tend¨¨ncia convidava a esbutzar una pilotada gaireb¨¦ per in¨¨rcia.

Vuit anys despr¨¦s de deixar la banqueta blaugrana se¡¯l va convidar a tornar. Era l¡¯any 1931 i la lliga estatal que avui coneixem ja funcionava des de feia m¨¦s de cinc edicions. Directiva i afici¨® necessitaven un impuls. El totpoder¨®s Athletic de Bilbao, del tamb¨¦ brit¨¤nic Fred Pentland, els havia arrabassat el t¨ªtol de la competici¨® dues temporades consecutives. Els blaugrana van al?ar-se amb el trofeu del campionat catal¨¤ i Greenwell va deixar el club despr¨¦s de 169 partits al c¨¤rrec per anar-se¡¯n primer al Val¨¨ncia i despr¨¦s a fer les Am¨¨riques, on va guanyar el campionat continental amb la selecci¨® del Per¨².

El pas del temps ha difuminat l¡¯empremta d¡¯un personatge a qui el m¨®n del futbol deu un lloc privilegiat. L¡¯angl¨¨s va ser un dels primers a posar les bases que despr¨¦s cobririen de gl¨°ria un altre inconformista avan?at al seu temps que va aprendre l¡¯ofici als carrers d¡¯Amsterdam. Jack Greenwell i l¡¯holand¨¨s volador s¨®n hist¨°ria, protagonistes d¡¯un passat glori¨®s blaugrana. El seu llegat ¨¦s molt m¨¦s que aix¨°.