Uns monstres em venen a veure

¡°Tet¨¦ u¨¢, tet¨¦ u¨¢!¡±. No cantava el conjur com els nens del Pallars abans d'entrar desprotegits en els camps sembrats, per¨° ho murmurava. En el meu cas, abans d'obrir la segona fulla de l'armari. Sabia que estava darrere de l'abric llarg de la meva ¨¤via, amagat sota el matal¨¤s vell; per¨° com no havia d'estar segur que era el Papu si una vegada fins i tot vaig veure els seus ulls encesos sota la caputxa negra? Per aix¨° encara avui dormo sempre al costat esquerre: per vigilar que a mitjanit no s'obri la porta de l'armari.

M¨¦s que poruc, vaig ser (soc) cr¨¨dul. Mirava de gairell la castanyera o el drapaire del barri per enxampar la seva mirada fer¨¦stega, prova irrefutable de la seva condici¨® de dona o d'home del sac i, com jo de vegades, segons m'inculcava el matriarcat de casa meva, em portava malament, ja sabia com acabaria all¨° si em despistava: a dins i a convertir-se en tendre greix per a maquin¨¤ria (¡°Malaia la cirereta, malaia el cirer¨®. / Si hagu¨¦s cregut la mare, no f¨®ra dins el sarr¨®¡±). A l'estiu, a la casa de la Vall del Freser, quan repicaven les teules per la tempesta i desapareixia alguna cosa, especialment la sal dels animalets de l'estable, defensava fins a gaireb¨¦ el plor que el culpable era el malcarat Pardinot, enfadat des del 1714 (D¨¦u, quina data!) perqu¨¨, com a geni protector de les masies, s'havia quedat sense feina despr¨¦s de l'aband¨® massiu que va provocar la guerra. ?s el mateix que, amb els anys, quan vaig baixar a estiuejar a la Ribera de l¡¯Ebre: en les nits tancades que sentia el cloquejar sinistre de l'ocell negre portador de mals auguris ning¨² podia dissuadir-me que es tractava de la cucala, sinistra encarnaci¨® de l'¨¤nima en pena dels derrotats templaris del castell de Miravet.

Una sonora bufetada de la meva mare, en ple carrer, un 31 de desembre davant la meva insist¨¨ncia a crits a assenyalar amb el dit i voler arrossegar-la corrent darrere d'un senyor amb dues protuber¨¤ncies, prova irrefutable de l'exist¨¨ncia (mal entesa, ¨¦s clar), de l'home dels nassos, em degu¨¦ curar de cop perqu¨¨ no recordo m¨¦s pors. Va haver de ser aix¨ª perqu¨¨ m'havien atacat (com pot ser que no me n'adon¨¦s abans si vaig inspeccionar b¨¦ la meva cambra?) els ny¨ªtols, aquests ¨¦ssers que vaig con¨¨ixer a Osona, que salten com puces i s'adhereixen com xinxes i que esborren, lentament per¨° inexorablement, la mem¨°ria. Aix¨ª, igual que les ¨¤nimes han de beure del riu de l'oblit per esborrar els seus records i arribar a l'altre costat del llac Est¨ªgia netes de penes i patiments, les pors a partir d'¨¦ssers extraordinaris es van esfumar de cop. Nom¨¦s de tant en tant van apuntar un altre tipus de malsons, per¨° m¨¦s pedestres. El m¨¦s recurrent: l'angoixa, mentre estudiava la carrera, per si trobaria feina. Per¨°, vaja, ni comparaci¨®.

La pau va durar poc. Al del futur laboral, en trista i infinita formaci¨® de Santa Companya, aix¨ª, resumint els hits de les grans pors, el va succeir un atac bronquial del petit nounat que ens el va portar a la UCI, per¨° que durant la nit en vetlla a l'hospital vaig transformar en un mal d'est¨®mac que caldria atribuir, sense dubtar-ho, al fet que havia estat v¨ªctima, un diumenge al Priorat en un descuit protector meu que mereixia ser castigat, d'una escopinada verinosa de la vora? Gusarapa, que provoca un dolor de budells mortal; anys despr¨¦s, el malson recurrent va ser si encertaria amb l'escola dels nens. I, ja m¨¦s recentment, aquestes xacres dels pares que em van abocar a pensar per vegada primera en una vida sense ells.

Hauria d'admetre que aquest altre tipus de monstres est¨¤ freq¨¹entant-me ara de manera m¨¦s ass¨ªdua. M'adono cada mat¨ª, llan?at cada vegada m¨¦s r¨¤pid enfront del mirall despr¨¦s de despertar-me amb el pijama humitejat de suor, intentant recon¨¨ixer aquest rostre si ¨¦s possible m¨¦s macilent, uller¨®s i can¨®s, cabells que estic conven?ut que es van tornar blancs com a c¨¤stig per mirar fixament els ulls (de nou vermellosos, aqu¨ª per la sal) d'aquest cadell de Trit¨® que ¨¦s el peix Nicolau, a qui vaig albirar divertint-se trencant amarres de barques i llevant ¨¤ncores en un port de la Mar Fonda tarragonina¡­

Deia que altres engendres amb les seves pors d'adult m'aguaiten com quan de criatura i va ser fa poc que en aquests eterns segons davant del mirall (o potser perqu¨¨ la nit anterior vaig fullejar El gran llibre dels criatures fant¨¤stiques de Catalunya, editat per Comanegra, amb po¨¨tics i erudits textos de Joan de D¨¦u Prats i il¡¤lustracions amb el punt inquietant just de Maria Padilla) que em vaig adonar que la Pasanta, contrafeta i de mans foradades, devia ser a prop. I aix¨° ¨¦s dolent: acostuma a ensumar la punyetera garrotxina amb facilitat esfere?dora les angoixes humanes i, despr¨¦s d'escolar-se per panys i escletxes, s'amanyaga sobre el pit de les seves adormides v¨ªctimes i incuba els malsons.

He intentat combatre aquestes nits d'angoixa i els seus conseq¨¹ents matins de mal de fatiga plantant una canya dreta a la cap?alera del llit i ficant sota el coix¨ª totes les creus i medalles religioses velles que he estat capa? de requisar a casa dels pares. Fins i tot he ruixat portes i finestres amb aigua bene?da d'amagatotis, dissimulant davant la sorpresa general per la misteriosa humitat que ha aflorat a les habitacions. Res: les pors segueixen aqu¨ª. No marxen. N'hi ha dues de recurrents: en una es va difuminant a una velocitat de vertigen tota la meva taula de treball (ordinador, piles de llibres, papers) i jo mateix, malgrat que cada vegada crido m¨¦s alt el credo-conjur: ¡°Temps, rigor, secci¨® i cap?alera per sobre de la individualitat!¡±). En l'altre, el meu fill gran (llicenciatura, m¨¤ster, postgrau, tres idiomes), lamenta tenir una tr¨ªade d'entreteniments per feina que no li donen ni 400 euros, recriminant que el serm¨® del pare de tots aquests anys (¡°estudia, esfor?a't: la feina ben feta acaba donant els seus fruits¡±) no era veritat. ¡°Aix¨° no ¨¦s una crisi, ¨¦s una estafa¡±, em deixa anar. S'hi afegeix, sempre pragm¨¤tic (¨¦s de ci¨¨ncies), el petit: ¡°Tot aix¨° que dius avui ja no serveix, no es va enlloc amb aix¨°¡±. Des del Papu del fons de l'armari de quan era petit que no havia reviscut una por tan atro?.