Una hist¨°ria d¡¯estibadors, patrons i m¨¤fia marsellesa

Juli¨¢n Garc¨ªa, qui va ser durant dues d¨¨cades l¨ªder de la Coordinadora Estatal de Treballador del Mar (CETM), explica amb detall un pla del qual no hi ha proves, nom¨¦s la seva paraula i la dels seus companys d'aleshores. Garc¨ªa ¨¦s avui president del Club Nataci¨® Atl¨¨tic Barceloneta. Entorn una taula de la cafeteria del club, amb l'enrenou dels esmorzars i el soroll de la platja com a banda sonora, Garc¨ªa recorda la vaga portu¨¤ria m¨¦s llarga que ha sofert Espanya: un any i mig de conflicte, entre el 1980 i el 1982, en especial Barcelona. El conflicte va ser un mirall de la Transici¨®. Les quatre grans companyies del Port afectades van haver de readmetre 170 empleats acomiadats. Els estibadors es van manifestar com una pinya, es van enfrontar a esquirols arribats d'altres llocs d'Espanya i van organitzar una caixa de resist¨¨ncia per mantenir les fam¨ªlies de tots. ¡°Per a les empeses va ser un impacte molt fort perqu¨¨ no entenien com, amb el m¨¦s delicat, que eren els diners, no ens van debilitar¡±, va explicar el 2012 a TVE l'estibador Miquel Vicente. La impossibilitat de desmobilitzar la vaga va fer que la patronal es planteg¨¦s rec¨®rrer als assassinats, segons Garc¨ªa.

El primer testimoni p¨²blic d'all¨° va ser publicat el 2016 per Arturo San Agust¨ªn al llibre En mi barrio no hab¨ªa chivatos. Tin¨ªn, membre del comit¨¨ d'empresa, va descobrir en una terrassa de Les Rambles a diversos representants de les companyies que patien la vaga. Xerraven amb uns francesos. Va asseure's a prop d'ells, sense ser reconegut, i va poder identificar que es tractava de membres de la m¨¤fia marsellesa: estaven parlant d'assassinar quatre sindicalistes de l'estiba: Garc¨ªa, F¨¦lix Cerezo, Manuel Conde i Juan Madrid. Els francesos, a canvi de fer la feina, van demanar participacions accionarials a les companyies involucrades, segons el relat de Garc¨ªa. Els representants de les empreses no ho van acceptar.

Quan Tin¨ªn va informar a la c¨²pula del sindicat, Garc¨ªa va contar el que havia succe?t en una assemblea d'estibadors: ¡°Davant els 2.000 assistents que hi havia, vaig comen?ar a cantar les adreces dels implicats, on podien trobar les seves dones, a quin col¡¤legi anaven els seus nens i vaig dir que si ens passava alguna cosa, tot estava perm¨¨s¡±. Garc¨ªa assegura que la primera acci¨® va ser una mobilitzaci¨® davant la casa de Guillermo Trueba, directiu de Ceosa. Trueba residia al carrer D¨¦u i Mata, a Les Corts. Ernest Guti¨¦rrez, estibador jubilat tot i que avui encara actiu a l'Organitzaci¨® d'Estibadors Portuaris de Barcelona (OEPB), vivia en aquella ¨¨poca a D¨¦u i Mata. No va participar a la protesta per¨° s¨ª recorda que el carrer va apar¨¨ixer ple de pintades contra Trueba. Guit¨¦rrez confirma que aleshores es parlava sobre els marsellesos al sindicat, malgrat que ell ¨¦s esc¨¨ptic: ¡°Tot el que no veig em sona a aventures del TBO. Qui tingui proves, que les posi damunt la taula. En aquells temps el veritable problema era l'extrema dreta. An¨¤vem amb peus de plom perqu¨¨ la patronal els contractava per sabotejar-nos¡±, rememora Guti¨¦rrez.

El perill de l'extrema dreta

Josep Puig, estibador jubilat i company de Guti¨¦rrez, tamb¨¦ destaca que el perill eren els membres de Fuerza Nueva que les empreses introdu?en per substituir els vaguistes. Una informaci¨® del diari ABC de desembre del 1980 apuntava que ¡°els nous estibadors anaven armats amb pals i ganivets en actitud amena?ant¡±. Una edici¨® de la revista de Fuerza Nueva del 1981 proposava intervenir als ports de l'Estat per aturar una suposat pla sovi¨¨tic que buscava sabotejar l'economia espanyola. Puig corrobora que Garc¨ªa, durant els mesos de protestes, anava escortat per dos veterans anarquistes armats amb pistoles. Garc¨ªa diu que en quatre ocasions l'ultradreta va ferir amb armes de foc a estibadors, tot i que admet que ells tampoc es quedaven curts: ¡°Ten¨ªem gent de camp, de Granada, que eren molt bons disparant amb fones pedres que recollien a Montju?c¡±.

Puig assegura que el reclutament de matons entre l'extrema dreta es va repetir durant les vagues del 1986 com a m¨ªnim per part de la naviliera Contenemar. Contenemar era una de les involucrades en la negociaci¨® amb la m¨¤fia marsellesa, segons Garc¨ªa. Puig, a difer¨¨ncia de Guti¨¦rrez, s¨ª creu que all¨° va succe?r. ¡°Recordo aquella assemblea en qu¨¨ en Juli¨¢n ens va explicar el que havia passat, tot i que no va detallar d'on procedia la informaci¨®¡±, afegeix Puig.

Garc¨ªa va recuperar el 1988 la mem¨°ria d'aquell incident durant una reuni¨® de negociaci¨® del conveni col¡¤lectiu apadrinada pel llavors president del Port de Barcelona, Josep Munn¨¦. Garc¨ªa, en un moment tens, va increpar dos dels presents per haver contactat set anys abans amb els sicaris: segons el seu relat, eren el directiu de Contenemar Juan Luis Garc¨ªa Gavira i Eduardo Cortada, que el 1981 era directiu de la naviliera Suardiaz i president de la patronal d'Empreses d'Estibadors de Barcelona. Cortada va ser fins al 2014 president de Creuers del Port de Barcelona, societat que gestiona les terminals de creueristes. Creuers de Barcelona no ha pogut facilitat a EL PA?S el contacte de Cortada. Garc¨ªa explica que la discussi¨® va iniciar-se arran d'una provocaci¨® d'un dels representants de les empreses, Santiago Bassols, avui director de la societat Barcelona Centre Log¨ªstic. ¡°El Rubio de oro¡±, diu Garc¨ªa referint-se al sobrenom que van posar al sindicat a Bassols, ¡°insistia que faronej¨¤vem, que en veritat estibadors i patronal ens port¨¤vem la mar de b¨¦. En vaig tenir prou i li vaig dir, assenyalant a Cortada i a Garc¨ªa Gavira: ?Aquest i aquell el 1981 em van voler matar contractant uns marsellesos; o sigui, que d'amiguisme, res?¡±. Bassols no ha contestat a les preguntes d'aquest diari. Munn¨¦, actualment president de la gestora del World Trade Center de Barcelona, afirma ¡°no tenir cap record d'aquell fet¡±. Puig confirma que va tenir en aquell moment, al 1988, const¨¤ncia del que havia passat a la reuni¨®: ¡°Pel que em van explicar, cap dels dos interpel¡¤lats van negar l'acusaci¨®¡±.

Juli¨¢n Garc¨ªa, que va arribar a ser el m¨¤xim dirigent del Consell Internacional de Treballadors Portuaris ¨Cel sindicat internacional d'estibadors¨C, viu avui al marge de l'estiba. El 2011 va ser expulsat de la OEPB per incompatibilitat amb els seus negocis privats. Especialment sensibles van ser les seves relacions empresarials amb Jos¨¦ Mestre, l'exdirector general de Tercat condemnat a 9 anys de pres¨® per narcotr¨¤fic. Malgrat tot, Garc¨ªa assegura que els moments m¨¦s durs per a ell van ser els d'aquella vaga entre el 1980 i el 1982. Nom¨¦s va viure una cosa similar quan va de fer front a ETA al Port de Bilbao. Puig tamb¨¦ recorda all¨°, tot i que interromp la hist¨°ria perqu¨¨ diu que li cansa parlar del costat fosc del m¨®n portuari: ¡°Els d'aquella ¨¨poca som molt reticents a parlar d'aquestes coses. El port ¨¦s molt desconegut i sempre es destaca all¨° negatiu¡±.