Cinc di¨¤legs amb escriptors internacionals que no us podeu perdre

Per Sant Jordi, la tradicional firma d¡¯exemplars als c¨¨ntrics carrers de Barcelona no ser¨¤ l¡¯¨²nica ocasi¨® de trobar-se cara a cara amb els escriptors de les obres m¨¦s sol¡¤licitades. La designaci¨® el 2015 de Barcelona com a ciutat compromesa amb la literatura per part de la Unesco ha impulsat l¡¯organitzaci¨® de Di¨¤legs Literaris. L¡¯objectiu de la iniciativa ¨¦s apropar autors i p¨²blic amb una oferta que contraposa escriptors de fora i d'aqu¨ª. Els protagonistes de les converses d¡¯enguany tenen la capacitat de copsar la societat a trav¨¦s d¡¯una mirada cr¨ªtica i que discrepa dels discursos oficials. El cartell ¨¦s d¡¯al?ada i els di¨¤legs prometen un esperit reivindicatiu per abordar els temes m¨¦s candents del panorama internacional.

La novel¡¤la errant | Enrique Vila-Matas i Teju Cole

El tret de sortida el protagonitzen dos autors d¡¯escriptura l¨ªquida, dos narradors del moviment. Enrique Vila-Matas ¨¦s el veter¨¤ del duet de solistes. El barcelon¨ª ¨¦s un dels escriptors m¨¦s premiats i reconeguts internacionalment en llengua castellana. El seu palmar¨¨s inclou prestigiosos premis, com el R¨®mulo Gallegos (2001), el Ciutat de Barcelona (2002), el M¨¦dicis (2003) o el Premi Nacional de Cultura (2016). L¡¯aire fresc del di¨¤leg t¨¦ arrels africanes. Teju Cole ¨¦s escriptor, fot¨°graf i historiador, va cr¨¦ixer a Nig¨¨ria i el 1992 es va establir als Estats Units. El seu debut literari va ser en format de novel¡¤la curta amb Every day is for the thief (2007) i despr¨¦s de quatre anys amb el p¨²blic expectant va presentar la seva primera novel¡¤la, Ciutat oberta (2011). Sortir-se dels c¨¤nons cl¨¤ssics ¨¦s una premissa b¨¤sica per a aquestes dues m¨¤quines d¡¯escriptura itinerant que prometen un di¨¤leg on posar-se a la pell del viatger ser¨¤ obligat. Dijous, 20 d¡¯abril, a les 20.00 a la Sala Teatre del CCCB.

Veus de la frontera | Petros M¨¤rkaris i Francesc Ser¨¦s

Hist¨°ries de l¡¯odissea de l¡¯home contemporani. El viatge a la recerca d¡¯unes condicions de vida millors ¨¦s el pal de paller del segon di¨¤leg, que protagonitzen dos escriptors de mirada fronterera. Petros M¨¤rkaris ¨¦s guionista cinematogr¨¤fic i el creador del comissari Kostas Kharitos, el protagonista de tota una s¨¨rie de novel¡¤les que han estat tradu?des al catal¨¤ i al castell¨¤. El seu periple per la ind¨²stria del cinema va immediatament lligat al director Theo Angelopoulos, amb qui han creat tres pel¡¤l¨ªcules?que reflexionen sobre l¡¯exili, la immigraci¨® i les dures condicions dels viatjants. Francesc Ser¨¦s ¨¦s un dels homes del moment en el panorama literari catal¨¤. De fems i marbres (2003) ¨¦s la seva ¨°pera prima, una trilogia. L¡¯escriptor, nascut a Said¨ª (Osca) va guanyar el Premi Nacional de Literatura el 2006?i a La pell de la frontera, la seva darrera obra,?reflexiona i radiografia des de la no-ficci¨®?el fenomen de la immigraci¨® viscut al Segri¨¤ i la Franja. Sembla clar que el moviment a les fronteres centrar¨¤ tota l¡¯atenci¨® del di¨¤leg, on segur que no hi faltaran reflexions sobre el fenomen dels refugiats de dos autors molt compromesos amb el viatge per necessitat i les seves condicions. Divendres, 21 d¡¯abril, a les 17.00 a l'Auditori Disseny Hub Barcelona.

Sense la bena de la correcci¨® pol¨ªtica | Lionel Shriver i Empar Moliner

Sense p¨¨ls a la llengua. La pol¨¨mica ¨¦s la companya de viatge de les protagonistes del di¨¤leg m¨¦s ¨¤cid i punyent, on segur que la correcci¨® pol¨ªtica fa nosa. L¡¯escriptora i periodista nord-americana Lionel Shriver ¨¦s una rodamons de ploma esmolada acostumada a la controv¨¨rsia. Tenemos que hablar de Kevin va ser la novel¡¤la que la va situar el mapa medi¨¤tic. La pol¨¨mica obra, que reflexiona sobre la maldat a trav¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia i la mirada d¡¯un nen, va guanyar el prestigi¨®s premi Orange i va ser adaptada al cinema. L¡¯altra bomba de rellotgeria no necessita gaires presentacions en l¡¯ecosistema medi¨¤tic catal¨¤. Empar Moliner ¨¦s escriptora, periodista i una vella coneguda de les tert¨²lies radiof¨°niques i televisives. Una dona amb car¨¤cter i de postura inquieta. El seu debut va ser amb L¡¯ensenyador de pisos que odiava els mims (1999), llibre de relats molt ben rebut tant per la cr¨ªtica com pels lectors i ha repetit l¡¯enc¨ªs amb literats i p¨²blic amb?T¡¯estimo si he begut, premi Lletra d¡¯Or 2005. No ¨¦s f¨¤cil mantenir-se ferm davant del gran filtre de la correcci¨® pol¨ªtica. Requereix car¨¤cter, conviccions fortes i una capacitat cr¨ªtica que est¨¤ m¨¦s que assegurada en un debat que preveu ser entretingut i amb un to reivindicativa.?Divendres, 21 d¡¯abril, a les 19.00 a l'Auditori Disseny Hub Barcelona.

Ja ho deia Vito Corleone. Totes les fam¨ªlies s¨®n complicades i tenen secrets, per¨° no deixen de ser part fonamental de les nostres vides. La relaci¨® entre pares i fills ha monopolitzat moltes de les obres de les dues protagonistes del di¨¤leg, dues dones d¡¯escriptura valenta amb la identitat de g¨¨nere com a eix vertebrador. Nascuda en una petita ciutat de Minnesota, Siri Hustvedt va saltar a la fama amb All¨° que vaig estimar (2006), la seva tercera novel¡¤la. L¡¯escriptora nord-americana, parella del tamb¨¦ autor Paul Auster, combina el seu talent novel¡¤l¨ªstica amb la poesia i l¡¯assaig cient¨ªfic. El di¨¤leg es completa amb una de les veus m¨¦s potents del periodisme literari hispanoameric¨¤. Gabriela Wiener va n¨¦ixer a Lima i va viure durant vuit anys a Barcelona, on va conrear els seus dos camps preferits d¡¯actuaci¨®, la poesia i la cr¨°nica. L¡¯autora ¨¦s tamb¨¦ una col¡¤laboradora habitual d¡¯EL PA?S?i d¡¯altres mitjans, com el diari peru¨¤ La Rep¨²blica. Dues metodistes en la redacci¨® liter¨¤ria i dues veus de categoria en el camp de la identitat de g¨¨nere asseguren un di¨¤leg apassionant i on el tema del feminisme no tardar¨¤ a fer acte de pres¨¨ncia.?Divendres, 21 d¡¯abril, a les 21.00 a l'Auditori Disseny Hub Barcelona.

La cloenda podria ser que obr¨ªs la caixa dels trons. L¡¯¨²ltim dels di¨¤legs el protagonitzen tres autors de naturaleses molt diferents per¨° amb una mateixa predilecci¨® per disparar?sense silenciador. L¡¯home que va canviar el dret per la poesia ¨¦s el primer protagonista. Carlos Zan¨®n ha fet de guionista i de lletrista musical, per¨° la narraci¨® i la l¨ªrica han estat la nineta dels seus ulls. Predicant un estil de gestos durs on es poden entreveure rajos d¡¯esperan?a, l¡¯autor?recitar¨¤ algun dels poemes del seu darrer llibre,?Banco de sangre. Que el recull de contes Cuatro por cuatro fos finalista del premi Anagrama no va ser casualitat. L¡¯estil hipn¨°tic i vacil¡¤lant de Sara Mesa va aconseguir posar-se la cr¨ªtica a la butxaca amb Cicatriz.?L¡¯escriptora madrilenya, capa? d¡¯obrir una bretxa de fantasia en la quotidianitat m¨¦s absoluta, presenta la revisi¨® d¡¯una de les seves primeres obres,?Un incendio invisible. L¡¯¨²ltim dels tres tenors ¨¦s Max Besora. Poeta i novel¡¤lista d¡¯escriptura corrosiva va debutar en narrativa amb Vulcano. La seva darrera novel¡¤la,?Aventures i desventures de l¡¯ins¨°lit i admirable Joan Orp¨ª, fundador de la nova Catalunya, promet pluges torrencials de s¨¤tira al voltant de la hist¨°ria d¡¯un personatge real que va fundar a finals del segle XVI una rep¨²blica catalana a Am¨¨rica. La carta de presentaci¨® del di¨¤leg ve abanderada per tres autors d¡¯escriptura fresca, lladres literaris de guant blanc que asseguren una velada que, lluny de ser ortodoxa i cenyir-se als c¨¤nons, promet ser amena i c¨°mica. Dissabte, 22 d¡¯abril, a les 18.00 a l'Edifici Mobile World Centre.