Divideix i vencer¨¤s

Aquest mes d'abril fa trenta anys d'una de les discussions m¨¦s interessants que s'han viscut a Catalunya: la supressi¨® de la corporaci¨® metropolitana de Barcelona, un conflicte que explica i resumeix bona part dels debats en qu¨¨ viu immers el pa¨ªs. La discussi¨® que es va produir defineix les inseguretats i els buits que van enfrontar Maragall i Pujol i que arriben fins aqu¨ª.

Diu la dita que Pujol tenia Catalunya al cap de la mateixa manera que Maragall tenia Barcelona al seu, per¨° aquesta confrontaci¨® i les seves conseq¨¹¨¨ncies hist¨°riques pot ser que indiquin que cadasc¨² tenia la imatge que s'havia forjat del seu espai, i que cap dels dos es va atrevir a pensar sencera una p¨¤tria tan petita. Som al 1987, majories absolutes socialistes amb un Maragall que no ¨¦s el que ser¨¤ vint anys despr¨¦s, amb LOAPA i unes in¨¨rcies hist¨°riques que, si avui encara s¨®n vigents, llavors eren fort¨ªssimes. La defensa del feu, sigui l'¨¤rea metropolitana, sigui la Catalunya interior, s¨®n un s¨ªmptoma de feblesa davant d'un poder molt m¨¦s fort, el de l'Estat.

Si alguna divisi¨® li anava b¨¦ a tots i cadascun dels governs estatals era la que descrivia Barcelona i Catalunya com dues entitats alienes l'una de l'altra. Aix¨ª, ni Barcelona se sentiria capital ni Catalunya se sentiria pa¨ªs. Els intel¡¤lectuals de l'¨°rbita del PSC, tan acariciats al llom des de Madrid, folkloritzaven Catalunya fins a ridiculitzar-la. Deixaven const¨¤ncia que ells no parlaven d'una manera estranya i buscaven el reconeixement a trav¨¦s del cosmopolitisme. Tant el van buscar que, a poc a poc, es van convertir en aix¨°, en un gran F¨°rum de les Cultures. Va ser nom¨¦s un any despr¨¦s que Maragall fos president i s'adon¨¦s, per fi, de qu¨¨ anava el poder de deb¨° quan parlem de les relacions entre nacions, entre hegemonies. Quan ja no es tractava nom¨¦s d'emp¨¨nyer l'¨¤rea metropolitana, sin¨® el pa¨ªs sencer.

Maragall va entendre tant els errors anteriors i les limitacions a les quals havia de fer front que va impulsar la reforma d'un Estatut que despr¨¦s CiU es va encarregar de retallar. La petitesa dels petits ¨¦s aix¨ª. Fins i tot Zapatero sabia jugar millor les seves cartes que els pol¨ªtics catalans. I si Zapatero, que no era cap llumenera, va dividir i va v¨¨ncer, imagineu-vos la quantitat de divisions que poden produir tots els organismes que, entre moltes altres, tenen aquesta tasca encomanada.

La petitesa t¨¦ els seus hereus. Qui no vol heretar una mica de mis¨¨ria? Si els projectes maragallista i pujolista van tenir tant d'¨¨xit, per qu¨¨ no repetir la jugada? Si van durar m¨¦s els partits que els beneficis que van portar als ciutadans, per qu¨¨ no tornar a ballar-la i treure les rendes que siguin pertinents? Per qu¨¨ no tornar a atrinxerar-se darrere de l'¨¤rea metropolitana? Ja ens inventarem un nou moviment amb la Iniciativa de sempre i tornarem a aixecar les barreres que calgui.

Passar¨¤ tamb¨¦ el que passa sempre, que l'¨¤rea metropolitana ¨¦s valenta amb els petits i covarda amb els poderosos. Passar¨¤ que li diran des de Madrid com s'ha gestionar el port o si t¨¦ avi¨® a T¨°quio ¨¦s per fer d'escala de Barajas. Passar¨¤ que la castraran pol¨ªticament a canvi de donar-li el mirall deformat del pa¨ªs que hauria de representar. Barcelona mirar¨¤ amb aires de superioritat tot all¨° que sigui a trenta quil¨°metres, per¨° com a bona serventa seguir¨¤ demanant perm¨ªs a Madrid amb la petitesa dels petits. Aix¨° s¨ª, ho far¨¤ de manera ecol¨°gica i amb algun o altre festival solidari pel mig. Ciutats invisibles? Hi ha ciutats amb vocaci¨® d'invisibilitat. ?s la nova pol¨ªtica, tan hereva de la vella, que creu que nom¨¦s pot sobreviure si s'adapta a la quadr¨ªcula que li van tra?ar en el seu moment.

De barreres n'hi ha a tot arreu. Si el corredor mediterrani no supos¨¦s tamb¨¦ una empenta al corredor cultural i pol¨ªtic que uneix Catalunya amb el Pa¨ªs Valenci¨¤, faria anys que tindr¨ªem Barcelona i Val¨¨ncia a un parell d'hores. El mur que han constru?t perqu¨¨ no es construeixi el corredor ¨¦s el mateix que van utilitzar perqu¨¨ no es vei¨¦s TV3, el mateix que defineix com a diferents les lleng¨¹es de Benicarl¨® i Amposta.

El que sempre sorpr¨¨n d'avui ¨¦s que tot est¨¤ ben lligat a l'abans d'ahir. I que b¨¦ que s'han acostumat alguns nous moviments pol¨ªtics als lligams i als trenta anys de pau. Sense gl¨°ria, aix¨° s¨ª.