Eduardo Mendoza rep amb humor el Premi Cervantes 2017

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) ¨¦s l¡¯escriptor seri¨®s m¨¦s divertit de la literatura espanyola i un home a qui no se l¡¯ha sentit mai dir un t¨°pic. Per aix¨° hi havia tanta expectaci¨® entorn del discurs que havia de pronunciar aquest dijous a Alcal¨¢ de Henares, durant la cerim¨°nia de lliurament del Premi Cervantes. Mendoza ¡ªque a l¡¯entrada de la universitat ha dit que havia portat la fam¨ªlia perqu¨¨ el critiquessin i els amics perqu¨¨ l¡¯ovacionessin¡ª no ha defraudat. Despr¨¦s de la benhumorada presentaci¨® biogr¨¤fica del Ministre d¡¯Educaci¨®, Cultura i Esport, ??igo M¨¦ndez de Vigo, amb la medalla que li acabava de penjar al coll el Rei i despr¨¦s d¡¯un sospir sonor, l¡¯autor de La ciutat dels prodigis ha arrencat dient que es troba en una posici¨® ¡°envejable per a tot el m¨®n¡± menys per a ell mateix. Mentre els presents al paranimf es preguntaven si ho deia pel premi o pel p¨²lpit barroc des del qual parlava, l¡¯escriptor s¡¯ha disposat a recordar les quatre vegades que ha llegit El Quixot de cap a peus.

La primera, ha dit, va ser per obligaci¨® del Germ¨¤ Anselmo, en el curs preuniversitari 1959-1960, anys d¡¯encens i plom segons Juan Mars¨¦ en els quals ¡°la pomposa abstracci¨® que avui anomenem Humanitats es deia humilment Curs de Llengua i Literatura¡±. ¡°D¡¯aix¨°¡±, ha dit, ¡°fa molt de temps i el meu amic Francisco Rico encara no tenia l¡¯edat de la ra¨®¡±. Malgrat els prejudicis que la seva generaci¨® tenia contra un heroi omnipresent en cendrers i pitjapapers i convertit pel franquisme en arquetip de la ra?a, Mendoza va acabar rendit a l¡¯encant de l¡¯estil de Cervantes. Res estrany en alg¨² que volia escriure malgrat que no sabia com ni sobre qu¨¨. ¡°Les vocacions primerenques¡±, ha aclarit, ¡°s¨®n arbres amb moltes fulles, poc tronc i cap arrel¡±.

La segona vegada que es va apropar a El Quixot, Mendoza era, ha apuntat, ¡°el que en temps de Cervantes es deia batxiller, potser un llicenciat, el que avui s¡¯anomena un jove qualificat, i el que en totes les ¨¨poques s¡¯ha anomenat un babau¡±. Aquesta vegada no va ser el llenguatge sin¨® el personatge el que el va atreure de la novel¡¤la. A l¡¯instant es va identificar amb el Cavaller de la Trista Figura com un ¨¦sser d¡¯¡°idealisme desencaminat¡±. ¡°Un heroi ¨¨pic¡±, ha dit, ¡°es converteix en un corc¨® quan ja ha fet el que havia de fer. En canvi, un heroi tr¨¤gic no deixa mai de ser un heroi, perqu¨¨ ¨¦s un heroi que s¡¯equivoca. I en aix¨° a El Quixot, igual que a mi, no ens guanyava ning¨²¡±.

Quan es va llan?ar a la tercera lectura, Mendoza ja era un escriptor de cert ¨¨xit i ¡°el que el nostre codi civil anomena un bon pare de fam¨ªlia¡±. Aix¨° primer ho era, ha dit, gr¨¤cies al suport del seu ¡°editor vitalici¡± i ¡°amic incondicional¡±, Pere Gimferrer, poeta que exerceix a les oficines de Seix Barral, i de Carmen Balcells, la seva agent, ¡°l¡¯abs¨¨ncia de la qual entela l¡¯alegria d¡¯aquest acte¡±, ha afegit. Si en la tercera lectura va ser l¡¯humor el que va captivar l¡¯autor de Sin noticias de Gurb, en la quarta, feta fa uns mesos a prop¨°sit del premi que aquest dijous l¡¯ha portat a Alcal¨¢, la pregunta que el va assaltar va ser senzilla: est¨¤ boig el Quixot? Resposta: s¨ª. ¡°La meva conclusi¨® ¨¦s que el Quixot est¨¤ realment boig, per¨° sap que ho est¨¤, i tamb¨¦ sap que els altres s¨®n assenyats i, en conseq¨¹¨¨ncia, li deixaran fer qualsevol disbarat que li passi pel cap¡±, ha dit. I ha afegit: ¡°?s just el contrari del que em passa a mi. Jo crec que s¨®c un model de sensatesa i crec que els altres estan com un llum, i per aquesta ra¨® visc perplex, atemorit i descontent de com va el m¨®n.¡±

Acabat el rep¨¤s de les seves lectures cervantines, Eduardo Mendoza s¡¯ha referit, sense alarmismes, al ¡°canvi radical¡± que afecta la cultura: ¡°La tecnologia ha canviat el suport de la famosa p¨¤gina en blanc, per¨° no ha eliminat el terror que suscita ni l¡¯esfor? que fa falta per emprendre-la¡±. Tamb¨¦ ha al¡¤ludit a la funci¨® de la ficci¨® ¡ª¡°no donar not¨ªcia d¡¯uns fets, sin¨® donar vida al que, d¡¯una altra manera, acabaria convertit en una simple dada¡±¡ª abans de recordar que actes com el de la universitat d¡¯Alcal¨¢ comporten per al premiat un risc invers al que va c¨®rrer el Quixot: ¡°Creure¡¯s protagonista d¡¯un relat m¨¦s bonic que la realitat¡±. Despr¨¦s ha prom¨¨s ¡°fer tot el possible perqu¨¨ aix¨° no passi¡± i s¡¯ha acomiadat anunciat que continuar¨¤ sent el que ha estat sempre: ¡°Eduardo Mendoza, de professi¨®, mestressa de casa¡±.