El germ¨¤ del Che Guevara: ¡°A casa meva no es parlava, es discutia!¡±

Diuen que, quan l'anaven a executar en un aula d'una escola perduda al sud de Bol¨ªvia, Ernesto Che Guevara va mirar fixament el seu botx¨ª i li va etzibar: "Assereni's i apunti b¨¦. Est¨¤ a punt de matar un home". Aix¨ª es conjuga el mite del Che, amb refer¨¨ncies al sentit de l'¨¨tica, de la dignitat i de la valentia que se li atribueixen al guerriller argent¨ª que va impulsar la revoluci¨® cubana i que ara t¨¦ el rostre estampat en milions de samarretes i xapes. Cinquanta anys despr¨¦s de l'afusellament, el seu germ¨¤ Juan Mart¨ªn ha decidit trencar el silenci amb el qual va afrontar la seva mort i ha publicat un llibre, Mi hermano el Che (Alian?a), amb el qual pret¨¦n mostrar el seu costat m¨¦s hum¨¤ i allunyar-lo del mite.

No obstant aix¨°, Juan Mart¨ªn Guevara i el seu germ¨¤ gran es portaven 15 anys. Quan tenia deu anys, el seu germ¨¤ va emprendre el segon viatge per l'Am¨¨rica Llatina, i no el va tornar a veure fins al 1959, ja a l'Havana i amb el triomf de la Revoluci¨® Cubana. Aix¨ª que no sorpr¨¨n que, encara que tingui com a objectiu "humanitzar el Che", la seva mirada tamb¨¦ estigui condicionada per la simbologia que envolta el germ¨¤, a qui sempre va con¨¨ixer xopat de pol¨ªtica: per molt que sigui un testimoni de la vida privada d'Ernesto Guevara, Juan Mart¨ªn parla m¨¦s del Che Guevara que de l'Ernestito. En els ¨²ltims anys, explica, la seva tasca ha consistit a "recopilar les m¨¦s de 3.000 p¨¤gines que va escriure l'Ernesto, i transmetre el seu pensament".

Juan Mart¨ªn Guevara acudeix descamisat i amb moltes ganes de parlar a la Casa Am¨¨rica de Barcelona per presentar el seu llibre, escrit juntament amb la periodista francesa Armelle Vincent. Amb aquest volum de m¨¦s de 300 p¨¤gines, l'autor, que va decidir el 1967 no concedir cap entrevista, posa llum per primera vegada a l'aspecte m¨¦s familiar del seu germ¨¤, en un text ple d'an¨¨cdotes de la fam¨ªlia Guevara. No obstant aix¨°, totes estan tenyides de pol¨ªtica: "A casa meva no es parlava, es discutia!", explica en refer¨¨ncia a la import¨¤ncia que va tenir sobre el Che la figura de la mare, Celia de la Serna, que, com Juan Mart¨ªn, va anar a la pres¨® durant la dictadura argentina.

"La vella era molt profunda, perseverant i amb un sentit de l'¨¨tica molt fort, i la seva relaci¨® amb l'Ernesto no era de mare i fill, era pol¨ªtica", explica Guevara, que tamb¨¦ atribueix al Che alguna cosa del car¨¤cter del seu pare. "Ens donava llibertat absoluta, tenia molta barra i era una mica oportunista": quan va triomfar la revoluci¨® a Cuba, el pare es va presentar a l'Havana disposat a fer negocis, i el seu fill va haver de fer-lo desistir de les seves ambicions.

Aquestes i altres an¨¨cdotes les va posar Juan Mart¨ªn Guevara en el llibre despr¨¦s d'haver-se atrevit a sortir del seu silenci, que ell anomena "perfil subterrani". A poc a poc va comen?ar a acceptar la seva condici¨® de "germ¨¤ del Che". Juan Mart¨ªn Guevara, que va tenir una vida pol¨ªtica molt activa, i que va ingressar fins a sis presons seguint la pol¨ªtica, reconeix la influ¨¨ncia del seu germ¨¤: "Si no hagu¨¦s mort, les coses serien diferents, ell va posar tota la seva vida al servei de la revoluci¨® llatinoamericana". Amb el llibre, l'autor pret¨¦n tamb¨¦ mostrar el vessant m¨¦s filos¨°fic del l¨ªder revolucionari. "Sempre se'l veu com un guerriller, per¨° era m¨¦s, era el pensador que parlava al Fidel a l'orella sobre comunisme", aprofundeix. Tamb¨¦ reivindica els textos del seu germ¨¤ sobre el marxisme: "Aquest llibre nom¨¦s ¨¦s un gra¨®, el que cal fer ¨¦s llegir el Che!".

No nom¨¦s els militants d'esquerres perceben la influ¨¨ncia del Che, convertit en un mite no exempt de les regions fosques que comporten el r¨¨gim castrista i la repressi¨®. "L'admiraci¨® va anar creixent i era compartida per molts", explica Juan Mart¨ªn Guevara, i conclou amb el record d'un dels seus dies a la pres¨®: "Una vegada va entrar a la meva cel¡¤la un penitenciari de la dictadura argentina expert en antiinsurg¨¨ncia. Despr¨¦s d'interrogar-me, quan ja pensava que em diria 'dem¨¤ et matem', em va dir: 'Quin gran tipus era el teu germ¨¤, ll¨¤stima que se n'an¨¦s per a l'esquerra!'".