L¡¯emancipaci¨® de Frankenstein

Emmanuel Macron ¨¦s el candidat de l'"et en m¨ºme temps", un predicat de les seves propostes pol¨ªtiques ¨C que vol dir "i alhora"¨C que retrata la seva promiscu?tat ideol¨°gica, que irrita els seus adversaris i que ell mateix ha convertit en argument autopar¨°dic dels seus m¨ªtings. "Alhora" vol dir que Macron corregeix les idees de l'esquerra o de la dreta per ajustar l'anivellador. I per aprofundir, recrear-se, en la troballa del centre extrem en les seves qualitats de consens o de s¨ªntesi hegeliana.

Un bon exemple el constitueix la llei de les 35 hores setmanals. Macron no pensa suprimir-la, per¨° "alhora" convertir¨¤ les hores extra en un espai de negociaci¨® entre empresaris i treballadors, despullant-les de c¨¤rregues socials i introduint oxigen, flexibilitat i receptes liberals al dogmatisme laboral.

De fet, la projecci¨® de Macron com a expressi¨® epif¨¤nica del centre es va fer evident quan va posar el seu propi cognom a una llei aprovada el 2014 que abolia l'observan?a del diumenge com a dia de rep¨°s. Era una actualitzaci¨® anacr¨°nica de les tradicions cat¨°liques, per¨° la transgressi¨® de modificar-la tant va requerir sobrepassar l'oposici¨® d'alguns col¡¤legues socialistes com agrair l'impuls que li van donar els conservadors.

L'ins¨°lit equilibri de forces contr¨¤ries va fer Macron s'obr¨ªs el seu propi cam¨ª. No l'hauria empr¨¨s sense el patrocini ni el padrinatge de Fran?ois Hollande, per¨° ¨¦s cert, "alhora", que el frustrat i frustrant president necessitava un ministre iconoclasta, un cos estrany, un fitxatge exterior, que assum¨ªs la valentia d'introduir reformes d'emerg¨¨ncia contra l'immobilisme.

L'experi¨¨ncia ha acabat en un parricidi pol¨ªtic. Hollande va alimentar el taur¨® de Macron com si fos un dof¨ª. I va ser el primer que es va adonar de la projecci¨® o l'ambici¨® de la seva criatura. L'h¨ªbrid de Frankenstein es va emancipar. Per aix¨° Hollande va evitar la temptaci¨® de presentar-se ell mateix a la renovaci¨® a l'Elisi. I per la mateixa ra¨® el president de la Rep¨²blica ha fomentat la implosi¨® de la fam¨ªlia socialista.

Resulta paradoxal que la cat¨¤strofe del PSF s'hagi produ?t no ¨²nicament per la neglig¨¨ncia d'Hamon o per la ceguesa dels militants en el sed¨¤s que representen les prim¨¤ries ¨Cquines haurien estat les opcions de Manuel Valls?¨C, sin¨® perqu¨¨ la casa mare de la rue Solferino no va saber entendre ni retenir l'opci¨® extrema de M¨¦lenchon ni la deriva moderada, centrista de Macron. La suma de tots dos exministres socialistes, m¨¦s el suport que podia obtenir Hamon abasten un espectre electoral del 50,4% dels vots.

?s l'escarment d'uns comicis que consagren la intu?ci¨® de Macron. Li ha facilitat el cam¨ª l'autodestrucci¨® dels seus rivals ¨Cl'endog¨¤mia socialista, la imputaci¨® de Fillon¨C i l'ha afavorit la seva missi¨® d'antic¨°s a l'extrema dreta de Le Pen, per¨° ja deia De Gaulle que les eleccions franceses representen la trobada d'un home amb el dest¨ª d'un pa¨ªs.