Entre misses i p¨¤tries

Certament, els actes de l¡¯entronitzaci¨® de 1947 van tenir un ress¨° i una rellev¨¤ncia que anava molt m¨¦s enll¨¤ del que significava estrictament col¡¤locar el setial a una verge. ?s clar que aix¨° passava en ple nacionalcatolicisme, quan encara era vigent la febre de construcci¨® d¡¯esgl¨¦sies i els pobles ve?ns competien per qui tenia el campanar m¨¦s alt. Anava molt m¨¦s enll¨¤, perqu¨¨ feia refer¨¨ncia a Montserrat, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ tothom va voler convertir-lo en m¨¦s que un acte religi¨®s. ?s ben sabut que molts catalanistes de la resist¨¨ncia van veure-hi un acte amb una pres¨¨ncia p¨²blica de la llengua catalana com no havia succe?t des de 1939, i tamb¨¦ com un acte de reconciliaci¨® entre els catalans que havien actuat en els dos b¨¤ndols de la guerra. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que el franquisme hi va veure la possibilitat d¡¯accentuar una lectura oficial que passava per posar de relleu la religiositat de Catalunya i alhora l¡¯espanyolitat d¡¯un s¨ªmbol com Montserrat. Religiositat i identitat anaven de bracet, amb diverses combinacions possibles.

La batalla pels s¨ªmbols s¡¯havia reactivat poc temps abans, quan la derrota nazi el 1945 va for?ar alguns canvis cosm¨¨tics del r¨¨gim. En relaci¨® a Catalunya, l¡¯estrat¨¨gia encetada aleshores passava per vincular al franquisme elements de la tradici¨® catalana conservadora ¡ªi molt especialment cat¨°lica¡ª que calia allunyar del catalanisme. El primer acte d¡¯aquesta obra es va produir arran del centenari del naixement de moss¨¨n Cinto Verdaguer, el maig de 1945, que el r¨¨gim va celebrar amb bombo i platerets, inclosa la pres¨¨ncia dels quatre governadors civils en un acte solemne a Folgueroles, on s¡¯exal?¨¤ la seva obra ¡°como cantor y sembrador de las glorias de Espa?a¡± i posant l¡¯¨¨mfasi en la seva condici¨® de capell¨¤. La utilitzaci¨® de Verdaguer va indignar l¡¯exili. L¡¯arribada de Bartolom¨¦ Barba al Govern Civil de Barcelona l¡¯agost de 1945 va accentuar aquella aposta. En les seves sucoses mem¨°ries, publicades el 1947, explic¨¤ clarament quins prop¨°sits havien guiat la seva actuaci¨®: ¡°Los catalanistas religiosos y los catalanistas ateos aparecen espor¨¢dicamente, de cuando en cuando, pero si queremos hacerles fracasar no debemos oponer un ¡°castellanismo¡± a un ¡°catalanismo¡±, ponernos enfrente de ellos, adoptar su misma postura. ?Qu¨¦ m¨¢s quisieran! Hoy son cuatro, dispersos e inofensivos; ma?ana ser¨ªan cuatro mil, unidos y compactos. Hay que reconocer como nuestro, de todos, lo que ellos quisieran solamente suyo. La Virgen de Montserrat no es s¨®lo de los catalanes, como la Virgen del Pilar no es s¨®lo de los aragoneses, ni la Macarena de los sevillanos; si ellos sacan las cosas de quicio, nosotros debemos situarlas en su verdadero lugar¡±.

El problema era com fer efectiva aquesta pol¨ªtica quan la Comissi¨® Abat Oliba va anar desbordant totes els previsions i cada cop incorporava m¨¦s gent sota la capa protectora d¡¯un objectiu que te¨°ricament era estrictament religi¨®s. Barba va ser conscient que alguns nuclis intentarien aprofitar l¡¯ocasi¨®, per¨° confiava a poder controlar-ho i en la pot¨¨ncia dels altaveus oficials. Els diaris de l¡¯endem¨¤ de l¡¯entronitzaci¨® no van estar-se de remarcar la pres¨¨ncia de les autoritats i de titulars triomfalistes com el de La Vanguardia: ¡°Continuidad de Espa?a en el culto a la Virgen de Montserrat¡±, que posava l¡¯accent en l¡¯espanyolitat de Montserrat, alhora que recordaven que era Franco qui havia tornat el monestir als monjos. No obstant, moltes autoritats van ser conscients que, encara que amb menys ress¨°, s¡¯havia fet possible una altra lectura, i per aix¨° quatre dies despr¨¦s el governador va ser destitu?t.