Els comuns busquen recer a Europa per blindar-se davant el refer¨¨ndum unilateral

Els comuns, l¡¯espai d¡¯esquerres liderat per Ada Colau i Xavier Dom¨¨nech, han armat una estrat¨¨gia per blindar-se del refer¨¨ndum unilateral que ha prom¨¨s convocar Carles Puigdemont. Acusats pels independentistes de mantenir-se en l¡¯ambig¨¹itat, els comuns han reptat el Govern catal¨¤ a demanar el suport internacional de la Comissi¨® de Ven¨¨cia, un ¨°rgan consultiu que dep¨¨n del Consell d¡¯Europa. Amb la seva decisi¨®, els comuns guanyen arguments electorals. L¡¯independentisme ho considera un caramel enverinat.

Catalunya s¨ª que es Pot va registrar divendres al Parlament una moci¨® per instar el Govern a buscar el suport de la Comissi¨® de Ven¨¨cia, un ¨°rgan integrat per 47 juristes ¨Cun per cada estat membre¨C i 12 procedents d¡¯?sia, Am¨¨rica Llatina i del Nord d¡¯?frica. Joan Coscubiela, portaveu de S¨ª que es Pot, va condicionar el suport del seu espai al fet que la comissi¨® doni el benepl¨¤cit al refer¨¨ndum obviant el rebuig del Govern central. ¡°Puc entendre que es faci la consulta contra el criteri de l¡¯Estat. Per¨° no que tamb¨¦ sigui contra del criteri internacional¡±, va afirmar. La proposta serveix als comuns per despullar-se de l¡¯etiqueta impl¨ªcita que nom¨¦s donaran suport a un refer¨¨ndum acordat amb l¡¯Estat, cosa que ara ¨¦s impossible amb les actuals majories al Congr¨¦s.

La moci¨® es votar¨¤ al Ple i suposa una bombolla d¡¯oxigen pels comuns, a l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤ entre els partidaris i detractors del refer¨¨ndum. La seva estrat¨¨gia busca treure¡¯s pressi¨® del damunt i guanyar arguments per no anar a unes eleccions alineats amb el bloc contrari a la consulta. La seva intenci¨® ¨¦s no actuar nom¨¦s per salvar la papereta a Puigdemont. Membres de Junts pel S¨ª i la CUP consideren en qualsevol cas que el seu pas ¨¦s en fals. La Comissi¨® de Ven¨¨cia t¨¦ un codi de bones pr¨¤ctiques que fixa les condicions dels refer¨¨ndums. I l¡¯essencial ¨¦s que han d¡¯ajustar-se a la constitucionalitat. No nom¨¦s aix¨°: la llei de la qual dependr¨¤ la consulta ha d¡¯estar aprovada un any abans de votar. I, ara com ara, a quatre mesos de setembre, quan s¡¯hauria de realitzar, segueix en secret.

La proposta, formulada per Coscubiela, un diputat no precisament proper al nucli dels comuns, va desconcertar Junts pel S¨ª. Oriol Junqueras va avisar que a la comissi¨® de Ven¨¨cia nom¨¦s hi poden rec¨®rrer els estats. ¡°No feu paranys¡±, els va retreure la diputada de la CUP, Mireia Boya. La realitat ¨¦s que no nom¨¦s els estats poden fer-ho. Els estatuts de l¡¯¨°rgan especifiquen que poden formular peticions el Consell de Ministres, l¡¯Assemblea de Parlamentaris o, per exemple, el Congr¨¦s d¡¯Autoritats Locals i Regionals d¡¯Europa. L¡¯Assemblea pot demanar dict¨¤mens sobre ¡°certes reformes legislatives o constitucionals d¡¯un estat¡±. I, com al¡¤lega Coscubiela, un comit¨¨ de l¡¯Assemblea, sense atendre a la correlaci¨® de forces de la mateixa ¨Creprodueix les majories del Parlament Europeu¨C, pot mesurar que monitorin els conflictes. Va ser aix¨ª com, per exemple, la Comissi¨® de Ven¨¨cia va emetre un dictamen sobre la reforma de la Llei del Tribunal del Constitucional. El document va instar a aplicar millores sobre la seva capacitat d¡¯obrir la via penal per¨° la va validar.

Diferents juristes consultats sostenen que no ¨¦s un problema de legitimitat de qui pot rec¨®rrer a Ven¨¨cia sin¨® de la utilitat fer-ho quan aposta sense circumloquis per defensar l¡¯adequaci¨® a l¡¯ordre constitucional. El problema ¨¦s que part de l¡¯independentisme ha mitificat la Comissi¨® de Ven¨¨cia perqu¨¨ no fixa un m¨ªnim de participaci¨® en els refer¨¨ndums per evitar que els contraris fomentin l¡¯abstenci¨® ¨Cho ha repetit moltes vegades la republicana Marta Rovira¨C ometent que exigeix l¡¯acatament de l¡¯ordre jur¨ªdic.