La jugada de billar d¡¯Iglesias

Podem ha llan?at una moci¨® de censura contra el PP que ha nascut morta, per¨° per ser un cad¨¤ver est¨¤ resultant molt inc¨°mode. La iniciativa ha estat desqualificada de ple i ha valgut a Pablo Iglesias tot tipus d¡¯improperis. Se l¡¯acusa de tacticisme, de practicar una pol¨ªtica m¨¦s efectista que efectiva i d¡¯utilitzar injustament un instrument parlamentari d¡¯excepci¨®, no per derrocar al Govern, sin¨® per danyar els seus rivals i recuperar la iniciativa pol¨ªtica perduda.

Hi ha una mica de tot aix¨° en aquesta jugada sorpresa, per descomptat, per¨° la irritaci¨® que ha provocat en la resta de forces pol¨ªtiques, particularment al PSOE i Ciutadans, indica que la gosadia d¡¯Iglesias pot tenir m¨¦s recorregut del que els seus adversaris voldrien. El que la c¨²pula de Podem intenta en realitat ¨¦s una jugada de billar d¡¯aquestes que anomenen de fantasia, vistosa i amb efecte carambola a diverses bandes. Per¨° com totes les jugades, t¨¦ els seus riscos. Requereix una gran destresa i si Iglesias no aconsegueix donar a la bola l¡¯efecte desitjat, el frac¨¤s tamb¨¦ pot ser estrepit¨®s. Quedar¨¤ en evid¨¨ncia.

El primer efecte buscat ¨¦s demostrar que Podem va a totes i que pret¨¦n erigir-se en l¡¯alternativa al PP. Fer visible que qui hauria d¡¯ocupar aquesta posici¨®, per la for?a que li han atorgat els electors, ha renunciat a aix¨° perqu¨¨ no pot o perqu¨¨ no vol. La moci¨® tornar¨¤ a situar el PSOE en el dilema de la investidura, per¨° en un escenari encara m¨¦s advers, ja que ara ja no es tracta de garantir la governabilitat del pa¨ªs, facilitar la recuperaci¨® econ¨°mica i evitar unes noves eleccions, sin¨® mantenir en el poder un PP que supura corrupci¨® per tots els seus porus. Els ¨²ltims casos han suposat un salt a pitjor. Rajoy segueix negant obstinadament qualsevol responsabilitat i presentant-se com a v¨ªctima, per¨° ara hi ha a m¨¦s evid¨¨ncies que el PP manipula les institucions i maniobra per obstaculitzar l¡¯acci¨® de la just¨ªcia.

De moment, l¡¯anunci de la moci¨® ha aconseguit augmentar la bretxa entre els candidats del PSOE, que han reaccionat de forma molt diferent. I ha aconseguit col¡¤locar Ciutadans en una posici¨® defensiva. Rivera va a haver d¡¯emparar de nou el PP, empassant-se tot el seu discurs de regeneraci¨® democr¨¤tica. I si Rajoy surt a flotaci¨®, no ser¨¤ per la seva fortalesa, sin¨® per la debilitat dels altres.

Podem tamb¨¦ persegueix traslladar al Parlament el que considera que ¨¦s l¡¯estat d¡¯¨¤nim del carrer. La ciutadania est¨¤ tipa d¡¯una situaci¨® que s¡¯ha tornat irrespirable. Certament el nivell que ha aconseguit la corrupci¨® justifica una moci¨® de censura. Per¨° el fet que no hi hagi una oposici¨® capa? de fer-la prosperar genera impot¨¨ncia i augmenta el descr¨¨dit de la pol¨ªtica com a instrument d¡¯intermediaci¨®. Si aquesta no serveix per depurar responsabilitats en una situaci¨® tan greu, per a qu¨¨ serveix? Aquest divorci il¡¤lustra l¡¯acolliment diferent que la moci¨® de censura ha tingut en els mitjans convencionals i el que ha tingut a les xarxes socials. S¡¯ha tornat a constatar que hi ha una bretxa generacional i que l¡¯energia pol¨ªtica dels m¨¦s joves est¨¤ cada vegada m¨¦s lluny dels canals d¡¯expressi¨® de l¡¯statu quo.

La forma en qu¨¨ s¡¯ha anunciat la moci¨®, sense av¨ªs ni negociaci¨® pr¨¨via, t¨¦ molt d¡¯acte antisistema al cor del sistema. ?s alhora desafiador i irreverent. Alguns ho han interpretat com un cop d¡¯efecte per tapar el suposat frac¨¤s del Tramab¨²s. Per¨° m¨¦s aviat sembla una forma de portar el Tramab¨²s a l¡¯interior del Congr¨¦s.

Aquesta ¨¦s la tercera moci¨® de censura que es presenta en democr¨¤cia. L¡¯anterior va ser fa 30 anys. Les altres dues les van presentar les dues forces que s¡¯han alternat en el poder en els anys de bipartidisme i en tots dos casos estava clar que no buscaven derrocar el Govern sin¨® aixecar l¡¯alternativa. Les dues sabien que la moci¨® no prosperaria. Com ara. La de Felipe Gonz¨¢lez contra Adolfo Su¨¢rez va servir per demostrar que el PSOE, que llavors deia coses molt semblants a les quals ara diu Podem, era realment una alternativa de govern. Es va confirmar en les eleccions seg¨¹ents. La d¡¯Hern¨¢ndez Mancha contra Gonz¨¢lez, en canvi, no va aconseguir aixecar Alian?a Popular i va enfonsar el candidat.

Est¨¤ clar que la moci¨® de censura ¨¦s un moviment molt arriscat. Si Podem arriba a presentar un candidat, en el debat li plouran obusos des de tot l¡¯hemicicle. L¡¯atac ser¨¤ fenomenal i est¨¤ clar que perdr¨¤ la votaci¨®. La q¨¹esti¨® ¨¦s quin efecte tindr¨¤ sobre el carrer.