La m¨²sica del diputat Llach
Un sector dels mitjans vesteix el suport al pol¨ªtic acusant el missatger
La publicaci¨® de les xerrades en qu¨¨ Llu¨ªs Llach explicava que, en el moment que tinguem la llei de transitorietat jur¨ªdica, aquesta llei obligar¨¤ tots els funcionaris que treballen i viuen a Catalunya i el que no la compleixi ser¨¤ sancionat, ha tingut tres tipus de seguiment. Qui les considera una amena?a. Qui defensa que cap Estat permet la desobedi¨¨ncia funcionarial. I, la m¨¦s preocupant, qui veu en la informaci¨® ¨Ccitaci¨® de v¨ªdeos que els seus promotors han despenjat de la xarxa¨C una manipulaci¨® intencionada. La trista acusaci¨® al missatger. Una m¨²sica que no ¨¦s la que feia Llach.
Aquest cap de setmana, el tema cuejava. Dissabte, Joan Oll¨¦ escrivia a El Peri¨®dico que ¡°la not¨ªcia ¨¦s que el dels Setze Jutges pret¨¦n ara ¨Csegons diu l¡¯embarbussament¨C menjar-se el fetge dels penjats en sentenciar que els funcionaris que incompleixin una xiripitifl¨¤utica i inexistent llei hauran de ser sancionats. Renoi, el llibertari! Naturalment, els de Junts pel S¨ª per¨° no gaire (junts, per¨° barrejats) han sortit tots alhora, en un magistral exercici de trilerisme parlamentari, a matisar el que ¨¦s immatitzable, evitant, aix¨° s¨ª, propinar-li un calbot al llengut, com van fer amb Santi Vidal, un altre jutge que anava per la mateixa via¡±. I acaba: ¡°I si alguna cosa ens est¨¤ donant el trajecte (el proc¨¦s, m¨¦s kafki¨¤ que hel¡¤l¨¨nic) amb tots els seus funambulismes, ensopegades, mentides, ocultacions i pronunciaments com el de Llach, no ¨¦s precisament una lli?¨® d¡¯enriquiment personal. I tinc fundats temors que els futurs governants de l¡¯illa puguin aplicar-hi els mateixos truculents m¨¨todes que al llarg de la navegaci¨®¡±. Rafael Moyano (El Mundo, 29 d'abril) defensa la m¨²sica i la poesia de Llach, ¡°inalterables¡± encara que els seus creadors vagin mutant. ¡°Trio el cantautor i rebutjo el diputat que amena?a¡±. A Arcadi Espada, al mateix diari (30 d'abril), no li agrada de Llach ni la m¨²sica. Sabino M¨¦ndez (La Raz¨®n, 30 d'abril), en la l¨ªnia de Moyano, veu un Llach ficat en pol¨ªtica de manera c¨¤ndida. ¡°La imprud¨¨ncia verbal de Llach ¨¦s una bona mostra del que el proc¨¦s independentista est¨¤ fent a molts dels meus conciutadans catalans. Una cosa que volia comen?ar com un simp¨¤tic projecte de llibertat s¡¯ha degradat¡±.
Joan de Sagarra (La Vanguardia, 30 d'abril) escriu que la digna traject¨°ria de Llach no exclou que el diputat pugui amena?ar o coaccionar uns funcionaris que no es mostrin disposats a acatar una determinada llei ¡°com si en lloc d¡¯un diputat del Parlament fos un tertuli¨¤ que discuteix amb quatre ve?ns¡±. ¡°Confio que l¡¯enrenou que han ocasionat les declaracions del diputat li puguin servir d¡¯alguna cosa¡±. Puigdemont, escriu, va fer el que havia de fer, sortir en defensa del diputat tot i sabent que Llu¨ªs Llach havia ficat la pota. Jos¨¦ Antonio Zarzalejos, al mateix diari i dia, recorda un Llach ¡°refer¨¨ncia general de determinats valors pol¨ªtics per a amplis sectors de la societat espanyola¡±. ¡°La capacitat destructiva de l¡¯aposta independentista arriba tamb¨¦ (...) a la reputaci¨® de persones amb gran significat¡±. Llach, conclou, ha conf¨®s el seu paper. Per Lola Garc¨ªa, al mateix mitj¨¤, Llach ha posat el dit a la nafra. ¡°Per celebrar un refer¨¨ndum amb un m¨ªnim de garanties es necessita de la participaci¨® de treballadors p¨²blics (...) Sempre que es pregunta a membres del Govern com esquivar l¡¯actuaci¨® de la Fiscalia i del Constitucional s¡¯eludeix la resposta emparant-se en l¡¯ast¨²cia i el refer¨¨ndum esdev¨¦ aix¨ª un auto de fe¡±.
El 28 d¡¯abril, Vicens Villatoro (Ara) afirmava que ¡°l¡¯acumulaci¨® d¡¯artilleria contra Llu¨ªs Llach significa un canvi de rasant en el combat dial¨¨ctic en contra del proc¨¦s¡±. Per Villatoro el tema no ¨¦s qui mana, ni qui t¨¦ el dret te¨°ric de manar. ¡°El tema ¨¦s a qui es fa cas. Els Mossos, els funcionaris i els ciutadans. Hem arribat al moll de l¡¯os. I va de veres¡±. Un dia abans, el diari havia donat una llum verda a Llach, ¡°a qui s¡¯ha volgut criminalitzar per una cosa tan evident com que els funcionaris hauran d¡¯acatar la legislaci¨® que aprovi el Parlament¡±. Aquell mateix dia, El Peri¨®dico titulava el seu editorial: ¡°Llach diu el que el Govern catal¨¤ pensa¡±. ¡°Llach¡±, es pot llegir, ¡°ha verbalitzat davant d¡¯un auditori afecte all¨° que el Govern catal¨¤ defuig formalment d¡¯admetre en p¨²blic¡±. Aix¨° i l¡¯inici de la reforma reglament¨¤ria per tramitar en lectura ¨²nica la llei de transitorietat jur¨ªdica ¡°¨¦s una altra mostra que el proc¨¦s discorre definitivament pel cam¨ª de la rauxa¡±. Josep Maria Fonalleras (El Peri¨®dico, 27 abril) considera que l¡¯error de Llach ¨¦s pensar que en un futur Estat es penalitzar¨¤ qui no hagi cregut en aquest Estat. ¡°I si passa a l¡¯inrev¨¦s? I si la independ¨¨ncia perd el refer¨¨ndum? Tots aquells funcionaris que hagin apostat per la transitorietat i el nou ordre de coses ¨Ci hagin perdut¨C seran tamb¨¦ represaliats? ?s aix¨° el que Llach proposa?¡±. Aquest dia, Xevi Xirgu (El Punt Avui) sostenia que ¡°el principal perill (i jo diria que ¨²nic) de tota aquesta guerra bruta que aquests dies estan fabricant alguns mitjans de comunicaci¨® ¨¦s que, efectivament, quedem atrapats en el seu marc mental. Temo que aix¨° ¨¦s el que pretenen; fabricar tal quantitat de boira que ens perdem pel cam¨ª o que ens hi quedem atrapats emocionalment. Ens volen fer sentir culpables d'una cosa de la qual no en som. Llu¨ªs Llach diu que si un dia el Govern catal¨¤ aprova unes noves lleis, aquestes s'hauran de complir, i s'organitza (o organitzen, vaja) un gran sidral. No en facin cas. Llu¨ªs Llach va dir una obvietat, i els mitjans de comunicaci¨® unionistes (i els seus tertulians habituals) s'han posat nerviosos. (...) No caiguin en la trampa de sentir-se culpables, i d'anar ara, com sembla que van alguns, amb el cap cot argumentant que aquestes declaracions han estat un error¡±. A l¡¯editorialista d¡¯El Mundo (27 d'abril) li fa vergonya ¡°que el mateix Govern que fa quatre anys que est¨¤ instal¡¤lat en la desobedi¨¨ncia, adverteixi ara que castigar¨¤ els funcionaris que no compleixin les normes encaminades a la secessi¨®¡±.
Un dia abans, el director d¡¯El Peri¨®dico, Enric Hern¨¤ndez, escrivia: ¡°La intimidaci¨® dels funcionaris per part d¡¯un c¨¤rrec p¨²blic destrueix les fronteres de la llibertat d¡¯expressi¨® per endinsar-se en el terreny de la coacci¨® m¨¦s grollera. Perqu¨¨, conv¨¦ subratllar-ho, Llachno protagonitza les seves patri¨°tiques confer¨¨ncies com a mite de la m¨²sica catalana que ¨¦s, sin¨® com a membre de la majoria parlament¨¤ria de Junts pel S¨ª. (...) Certament, cal agrair-li a Llachque detalli als seus fidels la informaci¨® sobre la desconnexi¨® expr¨¦s que JxS¨ª furta al Parlament i al conjunt de la ciutadania. Per¨° tamb¨¦ preguntar-se quin dimoni de ¡°pa¨ªs normal¡± seria aquesta Rep¨²blica catalana que abans de constituir-se ja amena?a de reprimir el dissident, sigui funcionari o ciutad¨¤ corrent. No era aix¨°, companys, no era aix¨°...¡±
Digitals.?Salvador Cot (El M¨®n) escriu que ¡°¨¦s curios¨ªssim veure aquest espectacle d'escandalitzaci¨® ¨Cun p¨¨l impostat, segurament¨C dels mitjans de Madrid pel fet que el Parlament consideri que els ciutadans de Catalunya han de complir les lleis que s'aproven a la Ciutadella. De fet, aix¨° i no cap altra cosa ¨¦s el que ha dit Llu¨ªs Llach, amb l'afegit, obvi, que la llei de transitorietat jur¨ªdica tamb¨¦ concernir¨¤ els funcionaris, que s¨®n, essencialment, els que l'hauran d'aplicar. S¨ª, i qu¨¨?(...)La gesticulaci¨® de mitjans com El Pa¨ªs indica, clarament, que l'Estat t¨¦ dubtes seriosos sobre la capacitat d'intimidaci¨® que t¨¦ sobre els treballadors p¨²blics que fan funcionar els serveis a Catalunya¡±.
Jos¨¦ Antich (El Nacional) considera que ¡°un diputat independentista defensi el compliment d'una llei, per molt controvertida que sigui i m¨¦s enll¨¤ del que pugui dir el Tribunal Constitucional, no hauria de ser motiu de cap gran esc¨¤ndol. De fet, no un diputat, sin¨® el mateix president de la Generalitat i el conjunt del Govern han rebut d'una manera individualitzada fins a cinc citacions del Constitucional (...) Una altra cosa ¨¦s que es vulgui, per part dels que critiquen Llach d'una manera furibunda, provocar un enfrontament entre el Govern, la majoria del Parlament i els funcionaris fent presoners aquests ¨²ltims. Una t¨¤ctica massa vella perqu¨¨ realment pugui impressionar a hores d'ara¡±. Al mateix mitj¨¤, Jordi Galves escriu que Llach: ¡°com a diputat, com a cap que pensa, t¨¦ ra¨® perqu¨¨ no fa politiqueria, perqu¨¨ no parla per no dir res, com alguns dels seus companys de la Cambra catalana. Un Parlament fa lleis. I qui no obeeix les lleis ¨¦s sancionat. Aqu¨ª i a la Xina Popular¡±.
Vicent Partal a Vilaweb teoritza que en els v¨ªdeos de les xerrades Llach ¡°explica una cosa simple i ben l¨°gica: que si es guanya el refer¨¨ndum hi haur¨¤ un nou Estat. I a continuaci¨® raona que aquest Estat, com tots els estats, tindr¨¤ unes lleis pr¨°pies que els funcionaris l¨°gicament hauran de seguir. Exactament com els funcionaris segueixen, ara, les lleis de l¡¯Estat on som actualment. O El Pa¨ªs es pensa que ara un mosso d¡¯esquadra pot negar-se a detenir la batllessa de Berga sense ser sancionat?¡±. Per¨°, l¡¯anunciat c¨¤stig als funcionaris desobedients no es produir¨¤, segons Llach, quan, hipot¨¨ticament, Catalunya sigui un Estat sin¨® abans de l¡¯anunciat refer¨¨ndum, amb l¡¯aprovaci¨® de la llei de transitorietat. Vilaweb va recriminar, com a mostra de manipulaci¨® del diari, que es posessin cometes a una frase que no era literalment de les dites per Llach, un titular que es va modificar al web i a l¡¯edici¨® impresa. Pol¨ªtics com Jaume Asens han parlat de manipulaci¨® i Germ¨¤ Bel l¡¯ha titllat de degenerada.
Jordi Mercader (Naci¨® Digital) considera que Llach ¡°¨¦s indiscutible i es mereix el respecte i el reconeixement propi dels qui varen lluitar contra la dictadura, que d¡¯altra banda no va ser tothom. Per¨° ¨¦s molt agosarat mantenir que aquests m¨¨rits el poden blindar de la cr¨ªtica pol¨ªtica per unes declaracions perfectament criticables, tal com va pretendre Puigdemont en la seva argumentaci¨®, entusi¨¤sticament aplaudida per JxS¨ª i la CUP. La divisi¨® entre intr¨ªnsecament bons i intr¨ªnsecament dolents ens faria molt f¨¤cil la vida i la pol¨ªtica.Per¨° m¨¦s dif¨ªcil la conviv¨¨ncia democr¨¤tica. Si Llach pot anunciar alegrament un patiment als treballadors p¨²blics que no el segueixin pol¨ªticament pel fet d¡¯haver patit el franquisme, sense considerar els drets, els dubtes i els temors dels funcionaris davant una legislaci¨® paral¡¤lela, som al cap del carrer. I si el president de la Generalitat dedica m¨¦s temps a glossar el diputat que a donar garanties de respecte i legalitat als presumptament afectats, ja sabem quin nom porta aquest carrer. El mateix carrer pel qual haur¨ªem de passar si f¨¦ssim cas a qui assenyala el missatger que divulga unes paraules dites en p¨²blic simplement pels efectes inconvenients que la seva publicaci¨® causen a l¡¯orador¡±. Al mateix mitj¨¤, Montse Nebrera considera que Llach ha palesat un conflicte. ¡°Llach planteja l'eventual sanci¨® d'un funcionari que no compleixi amb la llei (i pensa en la catalana) i el president Puigdemont rebla el clau quan es pregunta de manera ret¨°rica si ¨¦s imaginable un funcionari que no compleixi en la llei (i pensa en la catalana) Per tant, la f¨®rmula "de la llei a la llei" est¨¤ (expressament?) formulada de forma incompleta. El que vol dir ¨¦s "de la llei espanyola a la llei catalana".
Xavier Rius (eNot¨ªcies) es pregunta: ¡°El que ha publicat Cristian Segura sobre Llu¨ªs Llach ¨¦s mentida?¡± i Es respon: ¡°No. S¨®n v¨ªdeos. Estaven penjats a Youtube. Ell nom¨¦s ha fet de periodista: es tracta de trobar not¨ªcies, confirmar-les i publicar-les. (...)El mateix Govern no nom¨¦s no ha desmentit Llu¨ªs Llach, sin¨® que li ha donat la ra¨®. Neus Munt¨¦ s'ha afanyat a recordar als funcionaris, inclosos els Mossos, que "les lleis ens obliguen a tots". I el cantant ha estat rebut com un heroi al Parlament amb tots els diputats de Junts pel S¨ª aplaudint dempeus¡±.
I continua: ¡°Per¨° aleshores qui ha sortit en defensa de Cristian Segura? El Col¡¤legi de Periodistes? El Sindicat de Periodistes? El Consell de la Informaci¨® de Catalunya? Els companys de TV3?. No, ning¨². Tampoc cap dels grups que pul¡¤lulen o pul¡¤lulaven per la professi¨®: El Grup Barnils (indepe), el Gaziel (catalanista) o el Josep Maria Llad¨® (progre). Em sembla que ni El Pi i Margall (unionista).Hi ha aquella frase atribu?da a Winston Churchill segons la qual ¡°a free press is the unsleeping guardian of every other right¡±. No hi ha democr¨¤cia sense premsa independent, per¨° aqu¨ª publiques una exclusiva i et deixen com un drap brut. Aquella vella t¨¤ctica de matar el missatger¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.