Imaginem (1)

Diu que imaginar coses impossibles pot projectar llum sobre les possibles. Provem-ho: imaginem que Rajoy deixa de ser ell mateix i decideix donar suport al refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia de Catalunya. Per fer aix¨° necessita que el parlament espanyol aprovi amb dos ter?os de diputats una llei que el faci legal. Imaginem que aquests dos ter?os ho decideixen. Aix¨° pressuposaria que PP, PSOE i Ciutadans canviessin radicalment les seves conviccions, i que, si entre ells hi ha algun nacionalista espanyol, deixi de ser-ho, i que, per tant, vulgui afavorir els nacionalistes catalans. Imaginem ara que el refer¨¨ndum es porta a terme. Imaginem que els partidaris del ¡°No¡± decideixen de no bombardejar-nos deu vegades m¨¦s del que ho podrien fer la CUP i Junts pel S¨ª plegats. Imaginem que, gr¨¤cies a aix¨°, arriba el dia de votar i guanya el ¡°S¨ª¡± per la meitat de vots m¨¦s un. Continuem imaginant: diguem que amb la meitat m¨¦s un ja n¡¯hi ha prou per declarar la independ¨¨ncia. Imaginem que la declarem. Imaginem que la resta d¡¯Espanya no posa cap trava a la separaci¨®. Imaginem que els dirigents europeus, incloent-hi els d¡¯Espanya (cap d¡¯ells actualment gens disposat a acceptar la independ¨¨ncia), canvia radicalment d¡¯opini¨®, i que el capital, els empresaris i tots els interessos econ¨°mics implicats aqu¨ª tamb¨¦ l¡¯accepten per alguna ra¨® que tamb¨¦ haur¨ªem d¡¯imaginar, i, per tant, ni sortim d¡¯Europa ni de l¡¯euro. Imaginem que a Espanya tothom accepta la situaci¨® i continua sent el client m¨¦s important dels productes catalans. Imaginem, a m¨¦s a m¨¦s, que a la nova Rep¨²blica Catalana hi ha eleccions i que les guanya la vella Converg¨¨ncia. Imaginem que els seus dirigents s¡¯han tornat de cop honrats i decideixen no robar m¨¦s. Imaginem que el resultat ompl¨ªs de felicitat no tan sols els nacionalistes catalans, sin¨® tamb¨¦ els que no ho s¨®n. I, com a conclusi¨®, ja nom¨¦s cal imaginar tots els catalans vivint en una feli? Arc¨¤dia.

Ja he advertit m¨¦s amunt que imaginar¨ªem l¡¯impossible. Per tant, no ens queda m¨¦s remei que rebaixar la imaginaci¨® i pensar si no seria m¨¦s sensat buscar altres camins. Busquem-los: el d¡¯un refer¨¨ndum il¡¤legal n¡¯¨¦s un, per¨° ja es va veure que no va donar resultats. Per tant, eliminem-lo perqu¨¨ ens portaria all¨¤ mateix on som. Un altre cam¨ª seria la lluita armada. Estaria b¨¦ que alguna enquesta ens digu¨¦s quin tant per cent de catalans est¨¤ disposat a deixar de tenir satisfetes les necessitats m¨¦s essencials per agafar un fusell, o, com va dir Jaume Sisa, quin tant per cent renunciaria a obrir la botiga cada dia a les nou o deixar d¡¯anar a treballar i cobrar el sou a final de mes per arriscar-se a perdre la vida lluitant. Un cop sabut aquest tant per cent, ¨¦s obvi que aquesta via tamb¨¦ seria inviable. L¡¯actitud de Rajoy (fer el mort), i la de Puigdemont (refer¨¨ndum s¨ª o s¨ª), tamb¨¦ fa inviable qualsevol mena de di¨¤leg, per m¨¦s que tots dos l¡¯invoquin en va. Quina altra via ens queda? El mes que ve prometo aportar m¨¦s imaginacions i potser fins i tot la soluci¨® definitiva. No us ho perdeu!