Del kiwi a la quinoa en 50 anys
Cinc neveres als jardins del Palau Robert mostren com hem passat de menjar sobretot productes frescos als precuinats i congelats
Cinc neveres plenes d¡¯aliments s¡¯han instal¡¤lat als jardins del Palau Robert per mostrar com hem menjat en el darrer mig segle. Amb aquesta exposici¨®, Mercabarna i la Fundaci¨® Al¨ªcia conviden a reflexionar sobre la nostra alimentaci¨® i insistir en un dels lemes que m¨¦s se senten els ¨²ltims anys per reivindicar un consum m¨¦s conscient i saludable: som el que mengem. La nevera de la d¨¨cada dels setanta estava plena de productes frescos i de proximitat, mentre que el frigor¨ªfic del 2010 s¡¯omple de plats cuinats, congelats, aliments processats i de diferents pa?sos.
Del 8 al 12 de maig, l¡¯exposici¨® ¡¯50 anys d¡¯evoluci¨® de l¡¯alimentaci¨® a Catalunya¡¯ estar¨¤ al Palau Robert i despr¨¦s anir¨¤ en itiner¨¤ncia per diferents mercats dels municipis catalans. La mostra, basada en un estudi que Mercabarna ha encarregat a la Fundaci¨® Al¨ªcia, reflecteix els canvis alimentaris des dels anys setanta fins a l¡¯actualitat, i tamb¨¦ reserva una nevera per al futur, que es planteja com un gran repte: la gesti¨® conscient del menjar.
La primera nevera ¨¦s la m¨¦s diferent de l¡¯actual, correspon a una cuina est¨¤ndard dels setanta, un moment de transformaci¨® social i econ¨°mica, d'incorporaci¨® de les dones al mercat laboral i d¡¯arribada d¡¯immigraci¨® espanyola. Les fam¨ªlies destinaven un 38% dels seu pressupost a l¡¯alimentaci¨®, i sobretot menjaven productes frescos. Les fruites i verdures allargaven la temporada gr¨¤cies a les millores agr¨ªcoles i log¨ªstiques, i van comen?ar a arribar els primers productes ex¨°tics com els kiwis de Nova Zelanda, les pinyes fresques de les A?ores o els alvocats d¡¯Am¨¨rica. El consum de carn es va disparar i el pollastre es va convertir en una vianda habitual.
Als vuitanta es normalitza la importaci¨® i exportaci¨® de productes a nivell internacional i el que abans era ex¨°tic passa a ser habitual, i s¡¯acaba amb l¡¯estacionalitat de les fruites i verdures, perqu¨¨ quan aqu¨ª no n¡¯hi ha s¡¯importen d¡¯altres llocs. La varietat de peix disminueix, es prefereix f¨¤cil de netejar i sense espines. Productes que abans eren m¨¦s exclusius es popularitzen com el salm¨® fumat o el foie d¡¯¨¤nec. Entren a casa els productes light, sense sucre o baixos en calories. Alhora, comen?a la promoci¨® de la dieta mediterr¨¤nia, perqu¨¨ ja s¡¯observa que es comen?a a perdre.
Als noranta, les recomanacions aliment¨¤ries guanyen pes a favor de la salut, la ci¨¨ncia investiga els beneficis dels aliments i comen?a el culte al cos. Millora la qualitat i la seguretat dels aliments, per¨° s¡¯incrementa la varietat de productes precuinats i congelats, perqu¨¨ es destina poc temps a la cuina. La immigraci¨® d¡¯altres pa?sos tamb¨¦ afavoreix l¡¯arribada de fruites ex¨°tiques com les papaies o els mangos. Mentre que el 1992 nom¨¦s un 14% de les llars tenien microones, l¡¯alta cuina catalana comen?ava a destacar per la seva innovaci¨® i a tenir renom internacional.
El boom econ¨°mic de l¡¯inici del nou mil¡¤lenni i l¡¯entrada en funcionament de l¡¯euro disparen els preus en general, tamb¨¦ dels aliments. Les dietes extremes i l¡¯objectiu d¡¯estar prim fan cr¨¦ixer els casos de trastorns alimentaris. La crisi del 2008 fa que el preu passi a ser un dels principals motius de compra i creixen les marques blanques i els supermercats econ¨°mics. Mentre el consum de carn arriba al seu topall, de 119 quilos per persona i any, el consum de llegums cau en picat, de 20 a 12 grams per persona i dia. Congelats i precuinats es normalitzen com a productes de consum habitual i es popularitzen les cuines ¨¨tniques i productes com la iuca. A m¨¦s, antioxidants, b¨ªfidus i Omega-3 s¡¯afegeixen als aliments.
En la d¨¨cada actual, es destina menys del 15% de la despesa dom¨¨stica a l¡¯alimentaci¨®, el m¨¦s baix de la hist¨°ria, per¨° es recupera el comer? familiar i de barri. Entrem a l¡¯¨¨poca dels superaliments, com la col kale o la quinoa, i el fenomen foodie omple les xarxes socials de menjar. Les tend¨¨ncies gastron¨°miques parlen de ceviche o ramen. Sorgeixen tot tipus de dietes, des de la detox a la paleodieta, i els consumidors es dispersen entre vegans, crudivegans o flexiterians. A m¨¦s, es valoren m¨¦s els aliments de proximitat i ecol¨°gics, baixa el consum de carn i a la vegada es consoliden productes precuinats com els brous o les croquetes.
L¡¯ou, disseny intel¡¤ligent
Si hi ha un aliment a la nevera del 2017 que segueix igual que a la nevera dels anys setanta ¨¦s l¡¯ou. Segons Toni Massan¨¦s, director de la Fundaci¨® Al¨ªcia, ¡°¨¦s molt perfecte, un disseny intel¡¤ligent¡± de la natura. No es pot aconseguir un env¨¤s millor que l¡¯ou, assenyala, i, de fet, no cal posar-lo a la nevera, com t¨¦ per costum la majoria de la gent.
Les tend¨¨ncies actuals i de futur
L¡¯¨²ltima nevera de l¡¯exposici¨® parla del futur, per¨° encara no est¨¤ plena. De fet, nom¨¦s obrir-la l¡¯espectador s¡¯hi veu reflectit. ¡°El futur ¨¦s a les nostres mans¡±, diu Massan¨¨s, que reivindica un consumidor ¡°m¨¦s conscient¡± perqu¨¨ ¡°el futur del menjar¡± est¨¤ en joc. Segons Massan¨¨s, l¡¯alimentaci¨® ha de tendir cap a la salut, la sostenibilitat i el plaer.
El que ja es veu en l¡¯estudi de l¡¯Observatori de Tend¨¨ncies de Mercabarna ¡®Les quatre tend¨¨ncies actuals i futures de l¡¯alimentaci¨®¡¯ ¨¦s que hi ha una preocupaci¨® per la salut i el benestar personal que ha posat de moda els aliments vegetals i ha fet augmentar el consum de productes sense gluten, lactosa o conservants artificials. Tamb¨¦ ha propiciat l¡¯arribada del fenomen flexiteri¨¤, de consumidors que redueixen el consum de carn per potenciar les verdures i els llegums, i es percep una tend¨¨ncia creixent a reduir el sucre.
Segons l¡¯estudi, ha crescut l¡¯inter¨¨s pels productes naturals proper i ecol¨°gics. De fet, gaireb¨¦ el 70% dels espanyols t¨¦ prefer¨¨ncia per productes locals i de proximitat i es preocupa per les condicions de cria dels animals que consumeix. A la vegada, han augmentat els productes de quarta i cinquena gamma, aquells que estan processats perqu¨¨ siguin m¨¦s funcionals, com les amanides de bossa o les carns processades. La salut i el benestar s¨®n importants, per¨° els consumidors tamb¨¦ volen que els donin plaer i busquen noves experi¨¨ncies culin¨¤ries.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
