Amor Mundi Omnipotens Rex

Cada llibre de Mircea Cartarescu ¨¦s una petita vict¨°ria de la literatura. Sona a frase de faixa promocional, per¨° ¨¦s cert. Llibre rere llibre ens confirma que la seva ¨¦s una de les aventures liter¨¤ries m¨¦s s¨°lides de les lletres contempor¨¤nies i Per qu¨¨ ens estimem les donesno n¡¯¨¦s una excepci¨®. Aquests relats eixamplen i aprofundeixen l¡¯intens i immens treball de transformaci¨® biogr¨¤fica que es construeix a trav¨¦s dels seus llibres.

Aqu¨ª l¡¯eix ¨¦s l¡¯amor a les dones i la imatge del reflex que ofereix d¡¯una veu narrativa que s¡¯esmicola i es reconstrueix a cada conte. Hi ha molts possibles Cartarescu en aquest llibre. I hi ha moltes formes d¡¯amor, cadascuna amb la seva hist¨°ria. Hi ha la sensualitat, hi ha la urg¨¨ncia i les vergonyes que provoca, hi ha la innoc¨¨ncia, el trencament i tota la desesperaci¨® que acompanya els trencaments de deb¨°, i hi ha una de les descripcions de l¡¯amor en parella, de la seva construcci¨® i plenitud: ¡°La nostra intimitat, a casa nostra, al nostre llit, no ens mitiga, sin¨® que ens protegeix de l¡¯alegria er¨°tica... (... ) De fet, arribes de veritat a la maduresa sexual nom¨¦s quan comences a viure un estrany solipsisme en dos que et fa dir: en tot l¡¯univers nom¨¦s existeixen dos ¨¦ssers que fan de veritat l¡¯amor: la meva estimada i jo¡±.

?s cert, Cartarescu puja per una de les branques m¨¦s fruct¨ªferes de la tradici¨® occidental, tal vegada pel tronc, i continua la feina que altres escriptors han fet abans, de l¡¯amor de lluny de Jaufr¨¦ Rudel al Carver de De qu¨¨ parlem quan parlem d¡¯amor. Continua amb la inabastable tasca de descripci¨® d¡¯aquesta estranya forma de voluntat que ¨¦s l¡¯amor, Amor Mundi Omnipotens Rex.

El llibre s¡¯obre amb la descripci¨® de l¡¯atracci¨® de la bellesa, una noia negra que puja al vag¨® del metro de San Francisco: ¡°Mirant-la, vaig comprendre per qu¨¨ alguna vegada es diu ¡®bellesa rapa?¡¯: tots ¨¦rem els seus ostatges¡±. A partir d¡¯aqu¨ª, continua escena rere escena una veritable educaci¨® sentimental que recorda altres llibres seus, com Cegador o L¡¯ull castany del nostre amor, fins i tot Les belles estrangeres: els records adolescents en l¡¯escenari d¡¯una Romania prec¨¤ria i tanmateix plena de vida, com els amants que es busquen i que renoven aquesta altra hist¨°ria personal i transferible.

Hi ha contes antol¨°gics, com el que descriu ¡°amb les orelles enrere¡± ¡ªuna frase que una de les seves xicotes repeteix misteriosament¡ª, com n¡¯¨¦s de misteri¨®s el gest que fan els gats amb les orelles, com n¡¯¨¦s de misteri¨®s el part i el misteri de la vida i de la mort: ¡°Finalment la dona es mor i se li fa l¡¯aut¨°psia, se li treu de dins la panxa una perla pesada, amb resplendors cendroses, gran com una bola de billar. La perla m¨¦s gran i m¨¦s pesada del m¨®n¡±.

El dimoni de paper ¨¦s una obra mestra, una trag¨¨dia quotidiana i hiperrealista que comparteix la recerca del jo i de l¡¯altre. L¡¯Ingrid i en Victor, que creixen junts i mentre creixen s¡¯estimen fins que arriba la cat¨¤strofe, la tria d¡¯ella, el dest¨ª cruel i impert¨¨rrit que trenca tants amors com crea i que fa que els dimoniets que en Victor doblega amb paper acabin perdent les dents de llet, es facin grans de cop. El cicle, emper¨°, no s¡¯atura, i all¨° que trenca l¡¯Ingrid ho cura la Petruja, la noia m¨¦s pobra d¡¯una classe, que sap atraure les malvestats, que guareix sense voler la pena d¡¯una malaltia i que deixa una petja indeleble en el cor del narrador, 30 anys m¨¦s tard.

Pocs autors com Cartarescu s¨®n capa?os d¡¯anar tan al fons de si mateix, pocs s¨®n capa?os d¡¯excavar en la seva pr¨°pia vida, en les seves relacions, en la seva hist¨°ria. Va tan avall que la realitat es torna borrosa, es desenfoca, es torna on¨ªrica i s¡¯ajunta amb tots els relats que provenen dels somnis. La narrativa de Cartarescu acaba explicant com es construeixen les hist¨°ries, com se les dota de sentit, quins s¨®n els materials que es necessiten per fer-les veritables, duradores, belles. S¨®n les hist¨°ries d¡¯amor de la gitana Zaraza, de la jueva Ester i de tantes altres que passen de cap¨ªtol en cap¨ªtol. De les nostres hist¨°ries a les de Cartarescu.

Cal agrair a Xavier Montoliu un pr¨°leg i una traducci¨® magn¨ªfics. A l¡¯altura del llibre i dels llibres que esperem veure en catal¨¤ els propers anys. El premi Serra d¡¯Or de traducci¨® ¨¦s m¨¦s que merescut.