Gerardo Pisarello: ¡°Hi ha un malestar justificat amb el turisme, lligat a la massificaci¨®¡±

Gerardo Pisarello (Tucum¨¢n, Argentina, 1970), portaveu i primer tinent d'alcalde del govern d'Ada Colau, ¨¦s l'alcalde accidental durant el perm¨ªs de maternitat de l'alcaldessa. Unes setmanes que coincideixen amb l'equador del mandat.

Pregunta. Estem a tocar de l'equador del mandat i hi ha hagut for?a convulsions, com valora la feina feta pel seu govern?

Resposta. De manera moderadament satisfact¨°ria. Hem canviat l'agenda pol¨ªtica de la ciutat, les prioritats. La inversi¨® social ha augmentat un 50%, hem quadruplicat la inversi¨® en habitatge, farem 10 noves escoles bressol, triplicarem el carril bici, treballem per fer del turisme una activitat sostenible i compatible amb la ciutat, farem un operador energ¨¨tic municipal.... El gran repte ¨¦s plantejar els temes clau de la propera d¨¨cada.

P. Quina ser¨¤ la seva her¨¨ncia per la ciutat?

R. Es notar¨¤ un salt qualitatiu en habitatge, una aposta mai vista per fer un parc p¨²blic, escoles bressol, tindrem bona part del que ser¨¤ el gran parc a les Gl¨°ries, nous centres refer¨¨ncia en mat¨¨ria de tecnologia avan?ada a la ciutat, un operador energ¨¨tic p¨²blic... anirem dissenyant els primers passos de la Barcelona del futur.

P. Han obert molts fronts. No temen no poder donar-los resposta i generar frustraci¨®?

R. La gesti¨® de les expectatives sempre ¨¦s complexa, sobretot quan la ciutadania espera canvis immediats. Creiem que els canvis s¨®n palpables, les prioritats pressupost¨¤ries han canviat i parlem de projectes concrets: tancament de la Model, metro a la Zona Franca... No fallar a la gent que ha confiat en nosaltres ¨¦s una de les nostres principals preocupacions. En un context en qu¨¨ a Europa el malestar per l'escletxa social genera respostes xen¨°fobes, la responsabilitat que tenim ¨¦s enorme. Per¨° crec que el nostre ¨¦s un govern valent i honest.

P. En qu¨¨ s'han equivocat?

R. Si cada dia has de prendre 10 decisions, sis s¨®n encertades i en quatre t'equivoques. Has de ser capa? de fer autocr¨ªtica i revisar decisions i parlar amb m¨¦s sectors. Per¨° som un govern en minoria que ha estat capa? de pactar amb tothom.

P. Hi ha molta gent que no pensa igual. Els hotelers, per exemple, han recorregut el pla que volen fer servir per ordenar el sector, el PEUAT. Es pot modificar?

R. Les queixes de sector hoteler no s¨®n una esmena a la totalitat de l'estrat¨¨gia tur¨ªstica sin¨® d'aspectes concrets. Sempre hem d'estar oberts a discutir i escoltar els arguments. I si s¨®n prou contundents, considerar-los.

P. Els preocupen les mostres de rebuig al turisme?

R. Als barcelonins ens agrada viatjar, fer turisme i rebre gent a la ciutat. El que no podem negar ¨¦s que hi ha un malestar justificat, segurament desenfocat, per¨° lligat a la massificaci¨® tur¨ªstica i no podem tancar els ulls. Hem de fer el debat, hi som a temps, ven¨ªem d'una situaci¨® descontrolada i hem de regular-la perqu¨¨ es pugui expandir a determinades ¨¤rees de la ciutat. ?s fonamental deixar sense raons el malestar als barris on la pressi¨® excessiva es veu com una amena?a a la qualitat de vida.

P. Madrid est¨¤ negociant amb Airbnb i vost¨¨s s¨®n l'¨²nica ciutat del m¨®n que els multa. L¡¯estat¨¨gia ¨¦s encertada?

R. Estem dialogant amb Airbnb i veiem com fa alguns passos que ens semblen interessants, per¨° s¨®n insuficients. Les plataformes han d'estar regulades per garantir el dret a l'habitatge. Si hem de triar entre no regular o els interessos del ve?nat, estarem aqu¨ª.

P. L'entrada del PSC al govern sembla un matrimoni de conveni¨¨ncia en qu¨¨ ells guanyen visibilitat i vost¨¨s van una mica m¨¦s tranquils. ?s aix¨ª?

R. Ens ha donat estabilitat, hem apr¨¨s els uns dels altres i en termes generals hi ha una visi¨® comuna en els temes centrals. Ara mateix som molt complementaris en pol¨ªtiques econ¨°miques d'innovaci¨® de promoci¨® de ciutat. Era important llen?ar el missatge i la coalici¨® ha ajudat.

P. Els preocupa l'actitud de dir que no a tot d'ERC?

R. A vegades hi ha una escenificaci¨® exagerada, per¨° el cam¨ª dels acords t¨¦ molt recorregut. Hem fet acords amb consellers de la Generalitat i a l'Ajuntament amb ells hem tirat endavant el PEUAT o modificacions pressupost¨¤ries.

P. Se senten tra?ts per la CUP, que no els va votar el PEUAT o la funer¨¤ria?

R. Ens passa el mateix. All¨¤ on la CUP governa a Catalunya hem arribat a acords, hi ha diferents cultures pol¨ªtiques.

P. En el conflicte del t¨²nel de les Gl¨°ries, si la UTE els demanda per la rescissi¨®, l'endarreriment encara podria ser m¨¦s gran.

R. Hem fet el que hav¨ªem de fer: ten¨ªem endarreriment i sobrecost i si no actu¨¤vem pod¨ªem tenir una Sagrera 2. Hav¨ªem de fer net i comen?ar de zero i ¨¦s important canviar el model de contractaci¨®, perqu¨¨ els grans casos de corrupci¨® a Catalunya estan relacionats amb la contractaci¨® d'obra p¨²blica. Hem d'aprofitar per avan?ar cap a un model m¨¦s transparent que trenqui privilegis i doni oportunitats a les empreses m¨¦s petites.

P. Podran excloure de la licitaci¨® empreses vinculades a casos de corrupci¨®?

R. Cal anar pas a pas. Els t¨¨cnics hi estan treballant.

P. Veurem les obres del tramvia abans d'acabar el mandat?

R. El debat ¨¦s cada vegada m¨¦s t¨¨cnic i menys ideol¨°gic i estem conven?uts que ¨¦s una obra necess¨¤ria per connectar les ciutats metropolitanes. Ara es tracta de desenvolupar tots els estudis i espais de di¨¤leg amb l'oposici¨®. No dep¨¨n nom¨¦s del que faci el govern.

P. Per¨° es comen?aran les obres o no?

R. La nostra voluntat ¨¦s tirar-les endavant per¨° aix¨° no dep¨¨n nom¨¦s del que fem nosaltres.

P. Han fet 70 reunions pel conveni del metro i entrem al tercer dilluns de vaga. L'estancament t¨¦ a veure amb els interlocutors?

R. ?s un conveni complicat per¨° la proposta no retalla, millora condicions, inclou mesures de transpar¨¨ncia. ?s complex i hem de ser pacients. Les negociacions sindicals sempre tenen complexitat, per¨° hem arribat a un acord als autobusos. ?s tamb¨¦ possible al metro.

P. Ens espera una tardor intensa pol¨ªticament. Quin paper hi vol jugar Barcelona? Podria fer de pont?

R. Des de l'Ajuntament hem treballat per aconseguir conquerir un espai de di¨¤leg i hem criticat molt les pol¨ªtiques del PP que no demostren cap disposici¨® al di¨¤leg. Hem defensat sempre el dret al refer¨¨ndum, creiem que pot ser una bona eina per trobar una soluci¨®. ?s possible trobar f¨®rmules de conviv¨¨ncia fraterna plurinacional basades en el respecte. S¨ª que ens considerem un pont des d'aquest punt de vista. Hem aconseguit aliances que s¨®n molt importants, m¨¦s de cinc milions de persones a favor del dret a decidir al conjunt de l'Estat. A Catalunya estem defensant que s'ha de produir amb totes les garanties. Com a ajuntament tot el que serveixi per defensar un alternativa democr¨¤tica amb garanties ho promourem: que tingui reconeixement internacional i garanties d'imparcialitat.

P. Es veu col¡¤laborant en un refer¨¨ndum que no tingui garanties?

R. Nosaltres no farem res que posi en perill els treballadors municipals. No ¨¦s democr¨¤tic fer que hagin de prendre decisions l¨ªmit. Per¨° si hi ha un bloqueig no ens quedarem de bra?os plegats. Tot el que siguin actes de reivindicaci¨® i mobilitzacions per defensar el dret i rebutjar les propostes que intenten resoldre'l per la via de la judicialitzaci¨®, hi serem.

?