L¡¯artista anal¨°gic

En termes d'¨¨xit i perviv¨¨ncia en popularitat ¨¦s l'¨²nic que queda dempeus de la seva generaci¨®. I era el que cantava malament, el que no componia, el que nom¨¦s era un fanfarr¨® sense talent. Encara sort. Com un t¨°tem generacional, Loquillo va tornar a Barcelona per repetir a la seva ciutat que a ell ning¨² li aixeca la veu, que es troba en un moment molt dol? de la seva dilatada carrera i que sembla que ha aconseguit l'equilibri en tots els vessants, a m¨¦s de disposar d'una banda que ¨¦s un tro i que funciona com un sol m¨²sic. Loquillo ¨¦s un artista predigital, un home d'una altra ¨¨poca que es regeix per codis antics que serveixen de refer¨¨ncia al seu p¨²blic, vitalment extraviat en un m¨®n digital en qu¨¨ amb prou feines ent¨¦n el seu propi m¨°bil. Amb un personatge constru?t dia a dia a for?a de conceptes clars, un grapat de can?ons que no caduquen i una planta inspirada en la vella escola d'homes, imatge s¨°bria, sense guarniments excessius i un regust cl¨¤ssic, el Loco ha aconseguit convertir-se en un paradigma. I aqu¨ª el tenim.

El concert va comen?ar tranquil, sense parafern¨¤lia, amb temes del seu ¨²ltim disc, per¨° nom¨¦s va fer falta que Loquillo compongu¨¦s la primera estampa de la nit, la barra met¨¤l¡¤lica del micro sobre les espatlles, com si fos un Winchester, amb les mans penjades als dos extrems, d'esquena a la multitud a El mundo necesita hombres objeto, perqu¨¨ emerg¨ªs la identificaci¨® entre l'estrella, altiva, all¨¤ dalt, orgullosa, suant seguretat, i el seu p¨²blic, rendit davant d'un home ¡°de deb¨°¡±, sortit d'un cap¨ªtol dels Soprano, persona de fidelitats, amb mem¨°ria per als greuges i que no est¨¤ per ximpleries. I de consignes, frases que eren com cops de puny: ¡°ni un pas enrere¡±, ¡°l'Espanya que hem perdut¡±, ¡°tamb¨¦ m'emborratxo i ploro quan tinc depressi¨®¡±, ¡°no soc aqu¨ª per fer amics¡± que funcionen com a cola emp¨¤tica de l'artista, que es defineix lleig, fort i formal, amb una estampa que reclama imperativament la mirada.

Com que era a casa seva, tamb¨¦ va tenir un moment per reivindicar el record d'Alfredo Calonge, personatge inimitable de l'ambient mod dels vuitanta. El seu company a Los Negativos i avui promotor de concerts, Robert Grima, va sortir a tocar en la versi¨® de Viaje al norte, una de les peces m¨¦s representatives de la banda mod. S¨®n aquestes fidelitats que construeixen personatge i generen mitologia, una cosa que Loquillo sap perfectament, les que ajuden el rock a ser alguna cosa m¨¦s que un grapat de can?ons afortunades. Ell en t¨¦, i s¨®n les que va ensenyar a la part final del concert, algunes amb sonoritat country, com?El rompeolas, d'altres cantades entre el p¨²blic de les primeres files, Carne para linda, totes bramades des de la pista per un p¨²blic que en la figura de Loquillo no nom¨¦s veu aquestes can?ons, sin¨® un personatge d'una altra ¨¨poca que s'ha imposat en aquesta, temps d'artistes insistint a les xarxes socials amb opinions que al p¨²blic del Loco li semblen bajanades.

Perqu¨¨ Loquilllo ha constru?t sense cap fissura el seu personatge i discurs segons els m¨¨todes de la vella escola. No ¨¦s actiu a la xarxa, per¨° els seus valors, difosos a trav¨¦s dels vells mitjans de comunicaci¨® anteriors al digital, com el mateix rock, han arribat n¨ªtids i sense equ¨ªvocs a un p¨²blic que ¨Cno resulta casual¨C amb prou feines toca el m¨°bil als seus concerts. Res a veure amb els artistes del mil¡¤lenni que tenen a les xarxes socials el plasma de Rajoy i desconfien de qualsevol que pugui interpretar sense el seu perm¨ªs all¨° que volen transmetre. Aix¨° arrodoneix el discurs ¨¨tic i est¨¨tic de Loquillo, un rocker anterior al xip, un vestigi d'un passat de gl¨°ria del qual sembla que nom¨¦s ell ha sobreviscut a Espanya. I encara t¨¦ molta corda. Sempre li quedar¨¤ una gira amb material de Trogloditas per recordar que el seu regnat no nom¨¦s ¨¦s d'aquest segle.