Maragall, un nou relat

Catalunya ha tingut dos grans l¨ªders pol¨ªtics, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Enfrontats i amb dues visions radicalment diferents de la pol¨ªtica, el pa¨ªs i la governan?a, els seus camins s¡¯entrecreuen constantment. El primer va estar 23 anys al capdavant de la Generalitat i, d¡¯alguna manera, els seus successors vetllen encara des del poder per mantenir la seva petjada fora de l¡¯abast de la cr¨ªtica. Maragall, 15 com a alcalde de Barcelona i tres com a president de la Generalitat. La imatge que ha quedat de la seva obra est¨¤ molt marcada pels darrers tres anys, els d¡¯una presid¨¨ncia convulsa que es ressentia de la sensaci¨® de fort¨ª constantment assetjat des de dins i des de fora. Caldr¨¤ molta dist¨¤ncia per valorar adequadament el llegat de Pujol, at¨¨s el lamentable ep¨ªleg que est¨¤ tenint als tribunals. Per¨° conforme passa el temps, el de Maragall es va redimensionant.

Les turbul¨¨ncies del seu pas per la Generalitat i la seva abrupta sortida del govern van enterbolir la mirada sobre una obra pol¨ªtica complexa i que sovint s¡¯avan?ava al seu temps. La seva presid¨¨ncia va ser debilitada des de dins, per la compet¨¨ncia soterrada entre els partits que li donaven suport, i des de fora, per l¡¯oposici¨® d¡¯un pujolisme que no havia pa?t b¨¦ la derrota i actuava com si la Generalitat fos seva i li hagu¨¦s estat usurpada. Va ser tan forta i tan devastadora la campanya en contra que va patir, des de Catalunya i des de Madrid, que el relat va quedar distorsionat. El pitjor que li pot passar a alg¨² que ha concebut la pol¨ªtica com una eina de transformaci¨® i canvi social ¨¦s que siguin els seus adversaris pol¨ªtics els qui imposin el relat. Per¨° el temps, i els historiadors, acaben col¡¤locant les coses al seu lloc. El llegat de Maragall ¨¦s consistent i perdurable, fins al punt que la seva obra principal, la gran transformaci¨® de Barcelona, ¨¦s ara mateix l¡¯actiu m¨¦s important que Catalunya t¨¦ per fer-se valer al m¨®n.

Aquesta ¨¦s, en s¨ªntesi, la idea que queda despr¨¦s de llegir el llibre Pasqual Maragall. Pensament i acci¨® (La Magrana), que acaba d¡¯apar¨¨ixer, promogut per la Fundaci¨® Catalunya Europa. ?s un llibre coral coordinat per l¡¯historiador Jaume Claret, en el qual quatre acad¨¨mics ¡ªl¡¯historiador Jaume Fuster-Sobrepere, el ge¨°graf i urbanista Oriol Nel¡¤lo, l¡¯historiador Jaume Bellmunt i l¡¯economista i polit¨°leg Quim Brugu¨¦¡ª analitzen, des de perspectives diferents, el pensament i l¡¯acci¨® de govern de Maragall, a partir dels seus propis escrits i de la bibliografia disponible. El llibre acaba amb una coda po¨¨tica i molt personal de Jaume Badia, que va ser estret col¡¤laborador de Maragall, sobre ¡°la treva ol¨ªmpica¡±.

El que es pret¨¦n amb aquesta obra, segons diuen l¡¯historiador Borja de Riquer i el professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica Josep Maria Vall¨¨s a la introducci¨®, ¨¦s facilitar una aproximaci¨® rigorosa i ben documentada ¡ªgaireb¨¦ 500 p¨¤gines que es llegeixen d¡¯una tirada¡ª a la llarga vida pol¨ªtica d¡¯¡°una de les poques figures catalanes de refer¨¨ncia a escala global¡±. Tots els autors han tingut vincles amb Maragall i, per tant, es pot pensar que faran un retrat amable. Per¨° tots han fet l¡¯esfor? professional d¡¯atenir-se als fets i als textos, i cada cap¨ªtol aporta una extensa bibliografia.

La impressi¨® que es treu ¨¦s que Maragall ¨¦s un l¨ªder carism¨¤tic que t¨¦ un projecte i les complicitats necess¨¤ries per dur-lo a terme en el cas de Barcelona, per¨° que quan es planteja traslladar-lo al conjunt de Catalunya, no aconsegueix l¡¯oportunitat de fer-ho. ?s com si hagu¨¦s arribat tard. Cosa que demostra que, en el lideratge pol¨ªtic, tan important ¨¦s tenir un projecte com l¡¯oportunitat de realitzar-lo.

Els autors tracen un perfil molt detallat del personatge. El descriuen com un l¨ªder visionari, que combina amb efic¨¤cia l¡¯acci¨® pol¨ªtica i la reflexi¨® cr¨ªtica sobre la pr¨°pia tasca, un pol¨ªtic heterodox que en molts aspectes s¡¯avan?a al seu temps i que, per aix¨° mateix, sovint ¨¦s incompr¨¨s. Quan alg¨² es deixa portar per una intu?ci¨® genial, es pot equivocar i semblar extemporani, per¨° molts dels episodis que van ser qualificats com maragallades amb el pas del temps s¡¯ha vist que no ho eren tant. Com quan li va dir a CiU que el seu problema era el 3%.

Maragall t¨¦ un projecte i c¨°mplices per fer-lo a Barcelona; per¨° per a Catalunya fa tard

Sorpr¨¨n l¡¯abast i la profunditat del seu bagatge te¨°ric i acad¨¨mic. La seva personalitat carism¨¤tica ¨¦s capa? de generar lleialtats per a tota la vida, de vegades resulta imprevisible, per¨° ¨¦s sempre coherent. Com assenyala Joan Fuster, el lideratge de Maragall encaixa molt b¨¦ en el que Isaiah Berlin descriu com a model Roosevelt: alg¨² que rep el futur amb avidesa i que comunica als seus col¡¤laboradors i a la ciutadania la convicci¨® que aquest futur es pot modelar; un l¨ªder que sap molt b¨¦ on vol anar i que t¨¦ una sensibilitat especial per copsar les tend¨¨ncies del futur. El contrari del model Churchill. Maragall es preocupa, a m¨¦s, per con¨¨ixer i connectar amb els anhels i temors de la gent, com quan sent alcalde decideix passar amb la seva dona una setmana a casa d¡¯una fam¨ªlia de cada barri de la ciutat.

A m¨¦s de carisma i discurs, Maragall t¨¦ un projecte. En el seu discurs de presa de possessi¨® com a alcalde hi ha el disseny d¡¯uns objectius per a Barcelona que assolir¨¤ amb f¨®rmules pol¨ªtiques i organitzatives innovadores. La seva idea ¨¦s alinear els interessos privats a la consecuci¨® del b¨¦ com¨². Jos¨¦ Ignacio Urenda, un dels seus amics de la seva milit¨¤ncia clandestina al FOC, que va morir just el dia que ell prenia possessi¨® com a president de la Generalitat, deia d¡¯ell que era ¡°suave con las riendas, duro con las espuelas¡±.

Quan es tenen projectes grans i transformadors, cal molta determinaci¨® per v¨¨ncer les resist¨¨ncies que generen. Maragall tenia una gran capacitat per teixir complicitats. Per¨° amb la mateixa determinaci¨® va neutralitzar tant els qui, des de la Generalitat o des de Madrid, maniobraven per treure a la ciutat el comandament dels Jocs Ol¨ªmpics com els qui, dins del seu propi partit, posaven pals a les rodes del seu projecte de construir una majoria progressista ampla, una olivera catalana, que permet¨¦s estendre a Catalunya un projecte radical de transformaci¨® com el que havia dut a terme a Barcelona.

Titllat d'exc¨¨ntric, en realitat, s'anticip¨¤ a polsos com el del bloc social i capital financer

Claret, coordinador del llibre, destaca que sovint s¡¯ha titllat Maragall d¡¯exc¨¨ntric i extemporani. En realitat, el que passa ¨¦s que s¡¯anticipava a les gran tend¨¨ncies. Quan encara no es parlava ni de crisi institucional ni de crisi de representaci¨®, Maragall ja plantejava la necessitat de repensar la democr¨¤cia per donar la veu a la gent i organitzar la voluntat pol¨ªtica des de baix cap a dalt. I tenia al cap la complexitat. El ge¨°graf i pol¨ªtic Oriol Nel¡¤lo recorda com ja el 1984, en una entrevista amb Maria Aur¨¨lia Capmany, afirma que l¡¯antagonisme entre classe obrera i burgesia ha perdut vig¨¨ncia. I que l¡¯antagonisme est¨¤, m¨¦s aviat, entre un ampl¨ªssim bloc social i el capital financer internacional.

El 1994, en un discurs adre?at a les joventuts socialistes, Maragall mostra la seva preocupaci¨® perqu¨¨ els poderosos, ¡°desinhibits de les seves ambicions i la seva cobd¨ªcia¡±, es desvinculin del pacte social i del model keynesi¨¤ de redistribuci¨® de la riquesa. Calia repensar la democr¨¤cia. I per fer front a la crisi de les pol¨ªtiques p¨²bliques, proposava tres eixos d¡¯actuaci¨®: repensar les tesis de la socialdemocr¨¤cia i les pr¨¤ctiques de l¡¯Estat del benestar; construir noves formes de relaci¨® entre institucions, partits i ciutadans, amb m¨¦s democr¨¤cia i m¨¦s transpar¨¨ncia, i definir un nou marc de relacions territorials a Espanya i entre Catalunya i Espanya. En aix¨° estem encara.

Defensar Barcelona contra Roca el 1995 li imped¨ª prendre la Generalitat per sorpresa

Ning¨² posa en dubte el seu llegat com a alcalde. Barcelona va experimentar durant el seu mandat una transformaci¨® fenomenal. Per a ell, pensar en la ciutat era pensar en el m¨®n. I un cop assolits els seus objectius a Barcelona, es va plantejar articular un projecte de canvi per a Catalunya lligat a un projecte de canvi federal a Espanya i, si s¡¯esqueia, un projecte per repensar Europa. La seva diagnosi sobre la Catalunya del pujolisme no era complaent: la veia apagada, ensopida, esclafada per un govern que fossilitzava el pa¨ªs. Hi havia una atmosfera massa densa pel pes d¡¯un lideratge excessiu. Catalunya no estava governada, sin¨® condu?da, i aix¨° li impedia de projectar-se cap al futur. Calia un canvi.

Contra la segregaci¨®

Per a Pasqual Maragall, el futur ¨¦s la ciutat. No pot ser, escriu, que l¡¯artefacte m¨¦s complex i poder¨®s creat per protegir-nos de les inseguretats, focus de creativitat i de producci¨® de riquesa, sigui percebut com el compendi de tots els perills. La seva visi¨® de la realitat no era mai catastrofista. Al contrari. La pol¨ªtica servia per a aix¨°, per transformar la realitat. A finals dels anys setanta ja tenia clar que la globalitzaci¨® obligava les ciutats a innovar i competir. Pensava que per ser alg¨² en l¡¯economia globalitzada calia assolir una determinada massa cr¨ªtica, tant demogr¨¤fica com econ¨°mica.

Els Jocs Ol¨ªmpics van ser el gran instrument de canvi. Maragall va formular, segons Oriol Nel¡¤lo, un concepte nou: el de la ciutat competitiva que es pot governar com una empresa, per¨° tenint sempre com a fita el b¨¦ com¨². Era un lliberal progressista que mirava de combinar el mercat i la just¨ªcia, la llibertat i la igualtat. El seu objectiu era combatre la desigualtat. Aquesta idea apareix constantment en els seus textos. A la ciutat, la desigualtat pren la forma de segregaci¨® urbana i, per combatre-la, cal fer una pol¨ªtica de redistribuci¨® de rendes dels barris rics als m¨¦s desfavorits. Per¨° invertir en els barris degradats provoca sovint un increment del preu dels habitatges que expulsa molts residents. Per evitar la gentrificaci¨®, Maragall va idear una estrat¨¨gia amb tres eixos: rehabilitaci¨® del centre, descentralitzaci¨® dels serveis i dignificaci¨® de les perif¨¨ries. Tot alhora.

Maragall reflexiona molt sovint sobre la realitat urbana i la seva complexitat. Les coses no s¨®n sempre el que semblen. Per exemple, en mat¨¨ria d¡¯habitatge. Sovint li demanaven que constru¨ªs habitatge p¨²blic, per¨° ell tenia molt clar que no s¡¯havia de repetir el model franquista dels pol¨ªgons socials segregats. ¡°L¡¯habitatge barat no fa rica la gent pobra i tendeix a empobrir l¡¯entorn¡±, va escriure. Era millor promoure habitatge assequible per a la majoria i reservar el p¨²blic nom¨¦s per als expulsats del sistema. La seva opci¨® va ser obligar els promotors a dedicar una part del projecte a pisos de protecci¨® oficial. Ho va intentar tamb¨¦ amb la Vila Ol¨ªmpica, per¨° en aquest cas no se¡¯n va sortir.

S¡¯ha escrit molt sobre l¡¯antagonisme entre Maragall i Pujol i sobre el paper de Barcelona. ¡°?s la difer¨¨ncia¡±, escriu Nel¡¤lo, ¡°entre mirar-la des del l¨ªmit de Catalunya, o veure-la com capital del m¨®n¡±. Maragall concebia la Catalunya com un pa¨ªs de ciutats en xarxa, i la seva gran aposta va ser constituir un govern metropolit¨¤ per traslladar als municipis de l¡¯¨¤rea les pol¨ªtiques de redistribuci¨® que s¡¯aplicaven a Barcelona. Per¨° xoc¨¤ amb l¡¯oposici¨® frontal del pujolisme, que veia en el projecte un perill¨®s contrapoder. Pujol va abolir la Corporaci¨® Metropolitana el 1987 i encara en patim les conseq¨¹¨¨ncies. Per a Nel¡¤lo, ¨¦s la primera derrota pol¨ªtica de Maragall i el seu primer motiu de distanciament amb el PSC, que va tenir una resposta molt t¨¨bia. Les desigualtats persisteixen, i tard o d¡¯hora el govern metropolit¨¤ s¡¯haur¨¤ de plantejar.

Maragall era molt conscient, segons ressalten tots els autors, que per articular una alternativa al pujolisme havia de sumar moltes m¨¦s forces de les que podia mobilitzar el seu partit. Ja el 1992, recorda el polit¨°leg i economista Quim Brugu¨¦, s¡¯havia declarat disposat a encap?alar una alternativa per al govern de la Generalitat, sempre que pogu¨¦s aplegar una candidatura ampla de tot l¡¯espai progressista. En aquesta clau cal interpretar iniciatives com la creaci¨® de Catalunya Segle XXI, primer, i Ciutadans pel Canvi, despr¨¦s.

Maragall tenia un projecte alternatiu per a Catalunya i la determinaci¨® necess¨¤ria. Per¨° de la cronologia dels fets es despr¨¨n que els fats, clarament, no li van ser propicis. Els temps van jugar en contra seva. Si hagu¨¦s optat a la presid¨¨ncia de la Generalitat en les auton¨°miques de 1995, poc despr¨¦s del Jocs, hauria tingut al seu favor la immensa for?a de l¡¯¨¨xit ol¨ªmpic. Per¨° Pujol va contraatacar obligant Miquel Roca a presentar-se a l¡¯alcaldia de Barcelona a les municipals i no va haver-hi cas: calia defensar el basti¨® de la capital. Maragall va guanyar les municipals de 1995 i Roca es va retirar, per¨° ja no hi hauria una segona oportunitat de prendre la Generalitat per sorpresa.

Per acabar-ho d¡¯adobar, les coses s¡¯embolicaven al partit. Al congr¨¦s de Sitges s¡¯havia produ?t el que, vist amb perspectiva, seria el primer moviment del PSC cap al seu declivi pol¨ªtic i electoral. L¡¯enfrontament de Maragall amb la poderosa Federaci¨® de Barcelona afegia molta tensi¨® als seus moviments. Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar havia guanyat les legislatives del 1996 i havia signat amb Pujol el que es va con¨¨ixer com el Pacte del Majestic.

La tensi¨® amb el partit era manifesta. Finalment, Maragall va donar l¡¯alternativa a Joan Clos, va deixar l¡¯alcaldia i se¡¯n va anar a Roma. A meditar. Despr¨¦s d¡¯una visita de Felipe Gonz¨¢lez, va acceptar finalment presentar-se a les auton¨°miques de 1999, per¨° amb condicions. Construir¨¤ una candidatura amb Ciutats pel Canvi, i a Lleida, Tarragona i Girona es presentar¨¤ en coalici¨® amb Iniciativa, els hereus del PSUC. El partit ho va acceptar, per¨° a contracor. Brugu¨¦ ho expressa d¡¯aquesta manera: ¡°Va treballar amb el PSC, per¨° no des del PSC¡±.

La candidatura de Maragall guany¨¤ en vots, per¨° no en escons. Els 40.000 vots que va treure Esquerra Unida, que va refusar sumar-se a la coalici¨® amb Maragall, van ser determinants per a la derrota. Comen?¨¤ llavors un llarg par¨¨ntesi a l¡¯oposici¨®, formant un govern a l¡¯ombra i preparant-se per a l¡¯assalt seg¨¹ent, que arribaria el 2003. Aquesta vegada, per¨°, tot es diferent. La situaci¨® pol¨ªtica, segons Jaume Bellmunt, ha canviat molt. El pujolisme s¡¯ha desgastat, per¨° Maragall tamb¨¦. Ciutadans pel Canvi s¡¯ha dilu?t i el partit ha pres les regnes de la campanya i de la situaci¨®.

Maragall aconsegueix finalment la Presid¨¨ncia i la pla?a de Sant Jaume va vibrar d¡¯emoci¨® quan va sortir al balc¨® del Palau de la Generalitat. Per¨° hi arribava debilitat, amb el socialisme fortament disminu?t, i amb una Esquerra Rep¨²blica enfortida per l¡¯embranzida recentralitzadora que Aznar havia empr¨¨s contra Catalunya. Maragall no aconsegueix mai un govern cohesionat. ?s la suma de tres partits m¨¦s interessats a diferenciar-se que a cooperar. Mant¨¦ un estira-i-arronsa amb el PSC per determinar el caire que tindr¨¤ la seva presid¨¨ncia, per¨° no se¡¯n surt. I confirma com van les coses quan es troba publicats a la premsa els noms dels tres consellers que ha designat Esquerra. Fins i tot es va qualificar el seu mandat de Dragon Khan, en refer¨¨ncia a la gegantina muntanya russa de Port Aventura. Fins que decideix abandonar.

El llibre recull els projectes de transformaci¨® m¨¦s emblem¨¤tics, com la Llei de Barris. La seq¨¹¨¨ncia dels fets deixa la idea clara d¡¯ocasi¨® perduda. Hi havia una difer¨¨ncia fonamental: no ¨¦s el mateix governar amb un sistema presidencialista com ¨¦s el de l¡¯alcaldia, que fer-ho en minoria en un r¨¨gim com el de la Generalitat i amb un govern de tres partits que competeixen electoralment. El govern de coalici¨® que va presidir va tenir molts detractors i pocs defensors. Per als autors, va ser un projecte inacabat, una idea que el mateix Maragall alimenta quan decideix posar el t¨ªtol d¡¯Oda inacabada a les seves mem¨°ries.

Del 'Madrid se'n va' al 'Madrid se n'ha anat'

La relaci¨® de Catalunya amb Espanya ocupa un paper central en el pensament i l'acci¨® de Pasqual Maragall. Ell veu Catalunya com a part d'un sistema d'identitats superposades, dins una Espanya lleialment federal i que es projecta cap a una nova Europa de les regions governada segons el principi de subsidiarietat. Barcelona era una capital massa potent per representar nom¨¦s la Catalunya del Som sis milions. Creia que havia de ser la capital d'una gran euroregi¨® del sud de Europa, la Mediterr¨¤nia, de m¨¦s de 15 milions d'habitants.

En els seus escrits, cartes i discursos, Maragall defensa una idea de Catalunya radicalment oposada a la que representa Jordi Pujol, basada aquesta, segons Joan Fuster, en un nacionalisme tancat, essencialista i defensiu, la Catalunya dels greuges, m¨¦s abocada a l¡¯enfrontament i a la sospita que no pas a crear confian?a en el futur. Maragall, en canvi, treballa per aconseguir que Catalunya sigui al pont de comandament d¡¯una Espanya plurinacional i pluriling¨¹¨ªstica, i pugui participar en el redisseny d¡¯Europa con un espai d¡¯identitats plurals capa? de superar els constrenyiments de l¡¯Estat naci¨®. La seva visi¨® entronca, segons Jaume Bellmunt, amb la teoria de l¡¯Empord¨¤, una met¨¤fora del seu avi, el poeta Joan Maragall, segons la qual endre?ar i millorar el teu petit espai ¨¦s comen?ar a endre?ar i millorar el m¨®n. Europa era la naci¨® de dest¨ª, la p¨¤tria del futur.

El 1992, Maragall escrivia: "No deber¨ªamos confundir Espa?a con el centro, y sobre todo, nunca deber¨ªa el centro confundirse con Espa?a, a riesgo de perderla. O Espa?a somos todos por igual, o no es nadie". Per¨° les coses evolucionen en la direcci¨® contr¨¤ria, cap a una Espanya "radial, d¨ªscola, dif¨ªcil y necesitada de una mano firme para dominar sus demonios". El febrer de 2001 publica un article a El PA?S titulat Madrid se va. Al 2003 n'escriu un altre, Madrid se ha ido: "Cuatro a?os m¨¢s de deriva como los dos ¨²ltimos, y Espa?a perder¨¢ el norte. Y nunca tan bien dicho", escriu.

La nefasta experi¨¨ncia de l¡¯embranzida recentralitzadora del PP d¡¯Aznar el porta a defensar la idea que cal eixamplar l¡¯autogovern i blindar les compet¨¨ncies. Proposa una reforma pol¨ªtica a Espanya en clau federal que permeti un nou encaix de Catalunya. La reforma de l¡¯Estatut ser¨¤ el primer pas. La seva elaboraci¨® va tensar les cordes fins al punt de l¡¯asf¨ªxia. La compet¨¨ncia entre Esquerra i CiU, una al govern i l¡¯altra a l¡¯oposici¨®, propici¨¤ una subhasta a l¡¯al?a en la redacci¨® del nou Estatut que desbord¨¤ r¨¤pidament el que s¡¯havia pactat amb el president espanyol Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. El mateix Maragall reconeix com un error haver deixat que el format per a la discussi¨® fos una pon¨¨ncia parlament¨¤ria, en comptes de dirigir el proc¨¦s des del Govern.

En deixar la presid¨¨ncia de la Generalitat, escriu: ¡°El model pol¨ªtic i cultural vigent a Catalunya des de la Transici¨® ha caducat. Ja no ens serveix un model pensat per a un pa¨ªs a la defensiva. No en tenim prou amb la preservaci¨® de la nostra identitat¡±. El que ve despr¨¦s podria ser objecte d¡¯un nou llibre i podria tenir com a punt de partida una idea de Maragall que reflecteix molt b¨¦ un dels elements del bucle en qu¨¨ ens trobem. ¡°Aznar ha encontrado en Pujol el ideal: un enemigo con el que estar de acuerdo en serlo¡±.