Les claus de l¡¯¨¨xit de les universitats: entorn, internacionalitzaci¨® i talent

No hi ha cap recepta per a l'¨¨xit amb nom¨¦s un ingredient. Tampoc per despuntar en els r¨¤nquings?d'universitats. En tot cas, diuen els implicats, hi ha un c¨²mul de factors. ¡°Encara que aquestes classificacions cal mirar-se-les amb cura perqu¨¨ puges i baixes amb facilitat¡±, matisa Margarita Arboix, rectora de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), una de les institucions m¨¦s ben posicionades en l'informe de la Fundaci¨®n Cyd (Conocimiento y Desarrollo). No hi ha cap par¨¤metre en el qual no hi hagi, entre els primers llocs, alguna universitat catalana, especialment les que s¨®n al voltant de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona: la UAB, la Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat de Barcelona (UB). El seu secret, diuen, ¨¦s una combinaci¨® de capacitat d'atracci¨® de talent, internacionalitzaci¨® i, sobretot, qualitat docent.

Totes tres tenen en com¨² l'ecosistema empresarial, cient¨ªfic i tecnol¨°gic que les envolta. ¡°El sistema es veu afavorit per un entorn amb un desenvolupament alt¨ªssim, que facilita la col¡¤laboraci¨®. Tenir un entorn ric en oportunitats hi ajuda¡±, apunta M¨¤rius Rodr¨ªguez, vicerector de Relacions Institucionals de la UAB. ¡°Tenim poca transfer¨¨ncia de coneixement, per¨° tenim bona ci¨¨ncia, que ¨¦s la condici¨® per avan?ar i tenir bona transfer¨¨ncia¡±, afegeix Jaume Casals, rector de la UPF. Tamb¨¦ disposen de mecanismes per esquivar la rigidesa en la contractaci¨® docent i atreure talent. ¡°El nostre secret ¨¦s l'esperit de renovaci¨®, la joventut i la lluita contra la teranyina normativa. Hem desenvolupat un sistema que ens ha perm¨¨s reclutar persones d'altres entorns, persones consagrades a la universitat i en la recerca¡±, sost¨¦ Casals. Per exemple, convocat¨°ries de la Generalitat com les d'investigadors ICREA per fitxar talents docents que, per restriccions burocr¨¤tiques o econ¨°miques, no podrien entrar en la roda del professorat amb pla?a fixa.

Tenir els millors docents i cuidar-los suposa un efecte crida de talent. ¡°El fet de tenir un bon nivell de doc¨¨ncia dona prestigi a la teva facultat, atreus estudiants bons i aix¨° ¨¦s tenir el talent garantit¡±, sintetitza Arboix, que advoca per cuidar els professors i investigadors i facilitar-los la feina. ¡°Cal invertir en personal de suport per ajudar-los en les seves investigacions. La burocr¨¤cia ¨¦s impressionant. Cal cuidar el talent i donar-los instruments per fer la feina m¨¦s f¨¤cil¡±, assenyala la rectora.

Avaluaci¨® trimestral

L'¨²ltima aresta del triangle de l'¨¨xit ¨¦s la internacionalitzaci¨®. ¡°Les connexions internacionals, la tradici¨® de mobilitat d'anar i rebre gent ajuda a teixir xarxes internes per a la recerca i a captar talent¡±, apunta Ernest Pons, portaveu de la UB. ¡°Tenim una clar¨ªssima vocaci¨® internacional. Els referents m¨¦s potents els trobes en contextos amplis¡±, puntualitza Mart¨ªnez.

Als ulls de l'alumnat, l'excel¡¤l¨¨ncia del sistema catal¨¤ la resumeix Joan Carles Rodr¨ªguez, estudiant de tercer curs de Dret a la UPF. ¡°Hi ha tres elements que marquen la difer¨¨ncia a la UPF. Primer, la qualitat docent, ja que la majoria s¨®n professors que tenen experi¨¨ncies professionals, no nom¨¦s docents. Segon, el model de la UPF est¨¤ basat en seminaris i avaluaci¨® trimestral, que fan que practiquem en grups redu?ts els coneixements adquirits de teoria i que siguem m¨¦s constants. I tercer, la internacionalitzaci¨®: un de cada tres alumnes fa una estada fora de la universitat¡±, conclou. El Joan Carles acabar¨¤ la carrera l'any que ve a la Universitat Cat¨°lica de Mil¨¤.