Aix¨° va de democr¨¤cia

El t¨ªtol d¡¯aquest article i els lemes que se¡¯n deriven els agafo del document que la plataforma Portes Obertes al Catalanisme va presentar recentment al Col¡¤legi d¡¯Advocats de Barcelona. No pretenc plagiar les seves idees o propostes. Si aquest fos el meu inter¨¨s, m¡¯imagino capa? de fer-ho m¨¦s dissimuladament. No, no ¨¦s aquesta la meva intenci¨®. Senzillament, sense cap complex i descaradament, pretenc assumir la lletra i l¡¯esperit de la seva proclama.

Em sembla important remarcar que, si b¨¦ aquest acte es va convocar amb el reclam ¡°Aix¨° va de democr¨¤cia¡±, el manifest que es va presentar est¨¤ prologat per un enunciat tan di¨¤fan com suggeridor: ¡°Contra la llei, no; nom¨¦s amb la llei, tampoc¡±. Despr¨¦s d'aquesta m¨¤xima hi ha una frase que sintetitza l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯escrit presentat en societat: ¡°No degradem les nostres institucions ni saltant-nos l¡¯Estat de dret ni bloquejant els canvis que s¨®n necessaris i possibles¡±.

El manifest t¨¦ una doble intencionalitat: proclamar ben fort que ¡°llei i democr¨¤cia no poden ser presentats com a termes contradictoris¡± i que ¡°la veneraci¨® a la llei i la seva petrificaci¨®¡± no beneficia el b¨¦ com¨². Per fer complir la llei hi ha la just¨ªcia; per adaptar-la als canvis socials tenim el Parlament, i per a la resoluci¨® de conflictes, com ¨¦s el cas de la ¡°q¨¹esti¨® catalana¡±, necessitem la pol¨ªtica. I quan aquesta falta, com passa ara, el desequilibri resultant esterilitza les possibles solucions al conflicte.

Pel que fa al respecte a la llei, l¡¯independentisme practica una cont¨ªnua perversi¨® de conceptes i principis. Es confon legalitat amb legitimitat i es presenta la democr¨¤cia com a valor superior a la llei. Doncs b¨¦, no hi ha democr¨¤cia sense respecte a la llei. ?s m¨¦s, el que no ¨¦s legal no ¨¦s democr¨¤tic. Hi pot haver estats de dret sense democr¨¤cia, per¨° mai democr¨¤cies sense Estat de dret. L¡¯arquitectura legal de la nostra democr¨¤cia est¨¤ dissenyada en la Constituci¨®. No existeixen legalitats en plural, i diferents, com pregona l¡¯independentisme per emparar les seves accions en una suposada legalitat catalana. Existeixen marcs legals diversos, per¨° el catal¨¤ s'ha d¡¯ajustar a l¡¯espanyol, i aquest, a l¡¯europeu.

El Govern d¡¯Espanya ha de fer el primer pas, perqu¨¨ ¨¦s el m¨¦s fort dels contendents

?s molt demanar, dels qui volen construir un nou Estat, que deixin d'enredar i mostrin respecte per la llei? No s¡¯adonen que la cultura de la desobedi¨¨ncia cupaire ¨Cl¨°gica i coherent en els seus companys de navegaci¨® cap a ?taca¨C ¨¦s el m¨¦s corrosiu per a qualsevol Estat, nou o vell, fet o per fer? No s¨®n conscients que amb aix¨° polvoritzen la legitimitat de les seves propostes davant la societat espanyola i davant la comunitat internacional? I tot per una ra¨® molt clara: no hi ha legitimitat sense legalitat!

No s¡¯adonen que fins i tot quan evoquen l¡¯axioma de la Transici¨® ¡°de la llei a la llei¡± obliden que el que llavors es volia evitar era qualsevol indici de ruptura institucional? No recorden que la reforma de la llei franquista es va fer des de les mateixes Corts franquistes? Just el contrari del que ara es pret¨¦n: ruptura i ordir-la des del Parlament de Catalunya i no des de les Corts Generals.

El president Carles Puigdemont pronuncia avui una confer¨¨ncia a l¡¯Ajuntament de Madrid. No comparteixo les cr¨ªtiques a l¡¯alcaldessa Manuela Carmena. Permetre que alg¨² s¡¯expressi lliurement forma part d¡¯un dels drets b¨¤sics del nostre Estat de dret. Una altra cosa seria contribuir a materialitzar objectius que poguessin transgredir la legalitat. No obstant aix¨°, s¨ª que crec criticable aquesta confer¨¨ncia per altres raons. Com que parlem de democr¨¤cia, aquesta va m¨¦s enll¨¤ del respecte al principi de legalitat. La democr¨¤cia exigeix, aix¨ª mateix, un respecte a les seves formes. I aquest respecte tamb¨¦ ¨¦s esc¨¤s en l¡¯anomenat proc¨¦s.

No pot ser que per presentar el balan? del seu primer any de govern el president Puigdemont substitu¨ªs el Parlament de Catalunya pel pati de butaques del Teatre Romea de Barcelona. All¨¤ va anunciar als convidats que ¡°comen?ava una nova era¡± i que ja estava tot preparat per a la constituci¨® de la rep¨²blica catalana: la llei de transitorietat jur¨ªdica i les estructures d¡¯Estat. Aix¨° s¨ª, sense entrar en els detalls. Com que ¡°l'ast¨²cia¡± exigeix no donar pistes a Espanya, el Parlament catal¨¤ no compta, i si ses senyories volen saber alguna cosa dels plans del Govern ¨Cencara que sigui poc¨C, que vagin de figurants al teatre. El secretisme s¡¯imposa a la transpar¨¨ncia. I si per aix¨° cal reformar el reglament a cop de majoria, encara que aquesta fregui el travesser, es reforma i punt. Democr¨¤cia de baixa intensitat? No. Falta de democr¨¤cia!

Avui sembla que coneixerem per boca de Puigdemont els seus plans sobre el refer¨¨ndum. Una altra vegada, els membres del Parlament coneixeran les seves intencions a trav¨¦s dels mitjans de comunicaci¨®. Es dialoga i s¡¯acorda amb l¡¯ANC i amb ?mnium Cultural, per¨° no amb l¡¯oposici¨®. Un menyspreu i una falta de respecte a la democr¨¤cia parlament¨¤ria. Encara que de vegades penso que per fer com¨¨dia, millor el teatre que el Parlament. En fi, res no ens ha de sorprendre dels qui estan disposats a declarar unilateralment la independ¨¨ncia amb 72 escons, quan per aprovar una llei electoral se¡¯n necessiten 90. Encara que ¨¦s probable que el que avui es pretengui ¨¦s guanyar temps. Quina fatalitat, jugar amb els temps en un tema de tanta transcend¨¨ncia i que divideix la societat! Als uns els sobra temps i deixen que passi, i als altres els en falta i procuren guanyar-ne.

Per¨° nom¨¦s amb la llei no es resol el principal problema pol¨ªtic que avui t¨¦ Espanya. Ni el cam¨ª de la judicialitzaci¨® ni el quietisme ofereixen cap esperan?a. Nom¨¦s la proposta pol¨ªtica, el di¨¤leg, la transacci¨® i el pacte obren les portes de la confian?a. Alg¨² ha de ser el primer a deixar de banda la neglig¨¨ncia. I en aquest cas ¨¦s el Govern d¡¯Espanya el que ha de fer el primer pas. Senzillament, perqu¨¨ ¨¦s el m¨¦s fort dels contendents.

¡°Contra la llei, no; nom¨¦s amb la llei, tampoc¡±. Les institucions es degraden tant vulnerant l¡¯Estat de dret com impedint els canvis necessaris i possibles. Les institucions pol¨ªtiques, i ¨¦s del que estem parlant, tamb¨¦ es degraden quan es deixa de fer pol¨ªtica. I malauradament ¨¦s el que est¨¤ passant. Aqu¨ª i all¨¤.

Josep Antoni Duran Lleida va ser portaveu de Converg¨¨ncia i Uni¨® al Congr¨¦s dels Diputats.