Nosaltres, els masovers

"Nosaltres, els masovers, ¨¦rem uns ignorants, tota la vida ho hav¨ªem estat i sempre ho vam ser¡±. La frase ¨¦s de F¨¨lix Edo Tena, de la seua novel¡¤la El guardi¨¤ de les trufes (Barcino). I certament ¨¦s aix¨ª: el masover (al Pa¨ªs Valenci¨¤ s¡¯ent¨¦n per masover aquell que habita el mas, siga o no propietari) no tenia una ideologia clara, vivia en el seu m¨®n, a?llat al mas i preocupat tan sols del ramat i de la propera collita de blat. Edo, en aquesta primera novel¡¤la, recupera magistralment la vida al mas del Maestrat, el silenci de la muntanya, i la sensaci¨® dels masovers d¡¯estar del tot inermes al davant del que puga arribar. La Guerra Civil primer, i despr¨¦s l¡¯arribada dels maquis, els van destruir de colp, sense que ho acabaren d¡¯entendre del tot. Per¨° abans havien patit les guerres carlines, i abans d¡¯aquestes altres episodis dram¨¤tics, m¨¦s o menys cabdals per a la seua superviv¨¨ncia.

Paco Esteve, en Si ha nevat (Bromera), una altra excel¡¤lent novel¡¤la de contingut rural, explica al seu torn la vida dels masovers de la serra d¡¯Aitana, i com recollien la neu en les neveres, i com aquest cultiu del gel despr¨¦s era a mans d¡¯uns pocs, que tamb¨¦ els explotaven i s¡¯aprofitaven del seu a?llament i de la seua ignor¨¤ncia. All¨ª foren les guerres carlines les que varen fer m¨¦s maleses, per¨° tamb¨¦ tingueren l¡¯embat de la Guerra Civil i despr¨¦s dels maquis. Aix¨ª les coses, els masos es varen anar despoblant als anys seixanta, i ara la majoria estan en ru?nes, abandonats per tots. La masoveria havia passat massa mis¨¨ria, massa a?llament, massa ignor¨¤ncia, i tan aviat com va poder, quan la industrialitzaci¨® de la costa ho va permetre, va fotre el camp. La di¨¤spora fou massiva, i l¡¯abandonament dels masos va ser progressiu, i varen caure com fitxes de d¨°mino. Perqu¨¨ si abans els masos, dins del seu a?llament, estaven m¨¦s o menys interconnectats, en una xarxa que els permetia una m¨ªnima col¡¤laboraci¨®, i un bri de companyia humana, amb l¡¯inici del despoblament la situaci¨® es va fer del tot insostenible. I al final es despoblaren tots (o quasi tots).

Tant en El guardi¨¤ de les trufes com en Si ha nevat hi ha una reconstrucci¨® preciosa d¡¯aquells dies, amb un l¨¨xic treballat, i una autenticitat estil¨ªstica vertaderament notable. Apareix el parlar eixut del masover, i el seu pensament primari, per¨° alhora noble i elegant. I el cicle de la terra, i l¡¯¨²s de les medecines del camp, de l¡¯etnobot¨¤nica oculta. ¡°Mai no vam saber per qu¨¨ hi va haver guerra ni per qu¨¨ es van matar els homes entre ells. La nostra ignor¨¤ncia ens mantenia en el treball i la mis¨¨ria. I mira com hem acabat. El nostre m¨®n ha desaparegut sense adonar-nos-en¡±, escriu Edo. Aix¨ª fou, en efecte. I a hores d¡¯ara aquell m¨®n del mas ¨¦s un temps perdut per sempre.