¡°El micromecenatge popular al llibre s¡¯ha acabat¡±

A Fragmenta, Ignasi Moreta (Barcelona, 1980), professor de Literatura a la Universitat Pompeu Fabra, per¨° especialment In¨ºs Castel-Branco (Lisboa, 1977), doctora en Arquitectura i per aix¨° directora gr¨¤fica del segell, dediquen tota una tarda a compaginar l¡¯¨ªndex d¡¯un llibre, o m¨¦s d¡¯una per casar els inicis de par¨¤graf de l¡¯original en hebreu d¡¯uns contes cabal¨ªstics de Nahman de Bratslav amb la versi¨® catalana. ?s com fa 10 anys, quan van arrencar amb els primers llibres el maig del 2007, batallant amb els tipus de lletra per poder compondre textos en japon¨¨s o ¨¤rab. Ho feien llavors des del pis-despatx; ara, en un de diferent, per¨° tamb¨¦ ¨¦s aix¨ª, si b¨¦ ja essent quatre persones i amb 145 llibres a l¡¯esquena (tamb¨¦ en castell¨¤, des del 2011, i en portugu¨¨s, des del 2015), tot oferint una oferta ¨²nica en catal¨¤... i en castell¨¤, gaireb¨¦.

Pregunta. Editorial catalana petita que aguanta 10 anys i que dona feina a quatre: una not¨ªcia bomba...

Resposta. Externalitzem molt poc; si ho f¨¦ssim, podr¨ªem produir m¨¦s llibres, per¨° volem intervenir i tenir cura de tot en tota la cadena del llibre; entenem que l¡¯editor ha d¡¯editar; en general, en el sector avui ja no queden editors de taula, per exemple, i es passa tot a empreses de preimpressi¨®, que et diuen que els donis l¡¯original i que ells ja et faran el llibre.

P. Resistir editant llibres sobre religi¨® en aquest temps encara m¨¦s descregut que el 2007 t¨¦ m¨¨rit.

R. La nostra filosofia editorial segueix sent v¨¤lida: la religi¨® no ¨¦s nom¨¦s per a capellans i conven?uts, no es tracta de parlar des de dins ni per als de dins, la religi¨® no ¨¦s un gueto, no busquem alimentar una subcultura eclesi¨¤stica; si una cultura no veu la necessitat d¡¯aquesta mena de llibres i preguntes, ¨¦s una cultura amputada... El que passa aquests darrers anys ¨¦s que hi ha m¨¦s descreguts fruit un gran descr¨¨dit de les institucions religioses, i aquesta gent ¨¦s a la intemp¨¨rie i potser necessiten acompanyants. Els nostres autors ho s¨®n...

P. Segons com, aquest argumentari el poden fer servir molta tipologia d¡¯editors...

R. S¨ª, per¨° el que passa ¨¦s que, en temps d¡¯intemp¨¨ries, no tot val igual: no ¨¦s el mateix un llibre d¡¯autoajuda que un de Salvador Panikkar, o el mindfulness que la lectura intel¡¤lectual que fa Tolentino Mendon?a a Petita teologia de la lentitud.

P. Han aconseguit desmarcar-se del gran embolica que fa fort de t¨ªtols entre l¡¯espiritualitat i l¡¯autoajuda?

R. Creiem que ja s¡¯ha ent¨¨s que estem ben desmarcats tant dels llibres de la Conferencia Episcopal Espa?ola com de l¡¯autoajuda; per dir-ho gr¨¤ficament, sempre hem fugit de cobertes amb una posta de sol.

P. El que ¨¦s evident ¨¦s que han trobat un lloc sota el sol: ja han editat 145 llibres.

R. Hem passat d¡¯uns vuit t¨ªtols a l¡¯any a uns 18; hem ampliat la tem¨¤tica: ja no nom¨¦s abordem el tema de les religions sin¨® tamb¨¦, d¡¯una banda, autors m¨¦s propers a l¡¯espiritualitat per¨° amb alt contingut filos¨°fic, i de l¡¯altra, branques paral¡¤leles des d¡¯aquesta perspectiva, com ara l¡¯antropologia a partir d¡¯autors com Llu¨ªs Duch, o a la filosofia, amb Joan-Carles M¨¨lich.

P. I quin seria el fil conductor de temes tan dispars?

R. Que tots plantegen d¡¯una manera o altra les preguntes ¨²ltimes, d¡¯on venim, on anem i on som nosaltres; Kant, no? O el perqu¨¨ som i no som de Leibniz...

P. I amb aquests plantejaments resisteixen?

R. Hi ha qui a la vida no necessita fer-se preguntes, ¨¦s clar, i a aquests Fragmenta no els pot oferir res; nosaltres, d¡¯altra banda, tampoc tenim les respostes, aix¨° ho feien els llibres de catecisme, que et donaven pregunta i resposta alhora; aix¨°, avui, cau de les mans. A Fragmenta no sabem si tot quadra a la vida, potser aquesta no t¨¦ sentit, per¨° hi ha qui t¨¦ intu?cions fonamentades sobre aquest sentit. Per aix¨° ens diem Fragmenta: no tenim sentit de totalitat; les religions han estat molt arrogants.

P. Retrat robot del lector de Fragmenta?

R. ?s una persona clarament culta, amb certa inquietud per la dimensi¨® espiritual; un p¨²blic gran, s¨ª, d¡¯entre 40 i 70 anys, per¨° molt m¨¦s jove que el que conforma el grup de cat¨°lics progressistes catalans, que s¨®n gent que van m¨¦s dels 70 als 90 anys; el lector de Fragmenta ha superat el gueto; ells encara hi s¨®n.

P. No sembla massa gent... Per aix¨° gaireb¨¦ no tenen compet¨¨ncia en catal¨¤?

R. De compet¨¨ncia gaireb¨¦ no en temin; no sabem si el mercat catal¨¤ donaria per a dos segells aix¨ª, la veritat... Quan alguna editorial vol fer algun tema del nostre ¨¤mbit, ens pregunta si farem alguna cosa semblant, perqu¨¨, per exemple, dos llibres sobre Luter no crec que es venguessin avui a Catalunya. Els nostres best-sellers s¨®n un de la col¡¤lecci¨® infantil que vam encetar el 2015, Respira, de la In¨ºs, amb 7.200 exemplars, i Sendino se muere, de Pablo d¡¯Ors, amb uns 5.000... ?s aix¨ª.

P. Potser tampoc hi ha mercat en castell¨¤. Per qu¨¨ es posen a editar en aquesta llengua? Aqu¨ª s¨ª que ja hi ha m¨¦s compet¨¨ncia: Herder, Kair¨®s...

R. I Trotta i Siruela... Des de l¡¯inici vol¨ªem projectar al m¨¤xim els autors catalans, i esper¨¤vem que els segells en castell¨¤ ens comprarien els drets. No va ser aix¨ª i vam decidir fer-los nosaltres. En portem 53.

P. I, a sobre, es posen a fer les obres completes de Raimon Panikkar. Surten els n¨²meros de Fragmenta?

R. La nostra realitat ¨¦s molt prec¨¤ria... Sobre Panikkar no hi ha gaire discussi¨®: ¨¦s el fil¨°sof catal¨¤ m¨¦s important des de Ramon Llull, amb projecci¨® p¨²blica, magnetisme, escriptura per a un lector mitj¨¤... i estem venent 200 exemplars de mitjana de les seves obres.

P. Com interpreten aquests 200 exemplars, doncs?

R. De l¡¯¨²nica manera possible: aix¨° ¨¦s fruit d¡¯una cultura d¡¯un pa¨ªs d¡¯analfabets totals i absoluts, d¡¯una societat que ha desertat d¡¯algunes coses que abans feia.

P. Per exemple?

R. Per exemple, als anys cinquanta i setanta hi havia una mena de micromecenatge popular i espontani, que feia que la gent acab¨¦s comprant-se les obres completes d¡¯autors que majorit¨¤riament no llegia. Qui llegia en Joan Coromines o el Tirant? Era una manera de fer un mecenatge popular. I d¡¯aix¨° vivien editors com Josep Maria Cruzet o la Barcino... Aix¨° s¡¯ha acabat, no es compra per pa¨ªs. A qui li interessa, qui pot pagar i qui t¨¦ temps per llegir-ho? Sembla que ning¨²; en comptes de gastar-se 20 euros construint pa¨ªs, teixint-lo culturalment, es prefereix passar tota la tarda darrere una bandera; editar coses aix¨ª s¨ª que s¨®n estructures d¡¯Estat!

P. S¨®n ja deu volums de Panikkar, per¨° parlen de 20.

R. I complirem, mentre gaireb¨¦ totes les obres completes de grans autors estan parades: la de Maragall, ni un volum; la de Josep Carner, 20 anys pel primer...

P. Potser aqu¨ª caldria un esfor? institucional.

R. Estem en contra del suport gen¨¨ric: els ajuts no poden ser fruit d¡¯un algoritme, cal introduir el factor qualitatiu; proposar¨ªem que, com ara han fet amb les llibreries, es cre¨¦s un segell de qualitat editorial...

P. Fer un assaig tan espec¨ªfic, en un context d¡¯assaig catal¨¤ pr¨¤cticament inexistent...

R. Aix¨° no era aix¨ª. El nivell de l¡¯assaig catal¨¤ era for?a alt als vuitanta, amb col¡¤leccions com Llibres a l¡¯Abast o Textos Filos¨°fics.... Ara, ¨¦s car promoure assaig catal¨¤ i portar-ne de fora, encara m¨¦s, sobretot pels costos de traducci¨®: si pagues com cal, s¨®n 13 euros per foli. I aqu¨ª comen?a una cadena: els autors ho han llegit tot en castell¨¤ i llavors no hi ha tradici¨®... Ens cal un p¨¨l menys de precarietat.

P. I com es pot obtenir?

R. El problema ve de baix de tot, de l¡¯escolaritzaci¨®, comen?ant perqu¨¨ Magisteri ¨¦s una diplomatura, per aix¨ª no haver de pagar llicenciatures; i cal replantejar coses: les biblioteques p¨²bliques estan b¨¦, per¨° serveixen d¡¯aparador, cal potenciar les personals...

P. Publiquen llibres de totes les confessions en temps dif¨ªcils per a algunes...

R. En publiquem m¨¦s de la religi¨® cristiana per raons culturals ¨°bvies, per¨° en nosaltres les altres religions no s¨®n un ap¨¨ndix; en totes hi ha veritat; el que passa ¨¦s que des de fa un temps algunes, com el budisme, sonen b¨¦, i d¡¯altres, no tant... No ¨¦s normal que s¡¯acusi Dolors Bramon, mare de les filles d¡¯Ernest Lluch, que va ser v¨ªctima de la viol¨¨ncia terrorista, d¡¯apologia del terrorisme per haver escrit L¡¯Islam, avui. Fa uns anys, abans dels atemptats, vam publicar textos sufistes i no havia passat res. Venuts? Uns 800, no est¨¤ malament...

P. Potser els caldria publicar m¨¦s cosa pol¨¨mica...

R. Vam editar la monja Teresa Forcades abans del seu boom: ara podr¨ªem ajuntar quatre textos seus i endavant, per¨° l¡¯oportunisme, a la llarga, tamb¨¦ es paga. L¡¯any passat vam rebutjar 127 originals. No, aqu¨ª s¡¯ha d¡¯arreglar el tema de fons: l¡¯editor Joan Sales estava content si d¡¯un llibre venia 2.000 exemplars; avui, la seva neta, Mar¨ªa Bohigas, ho est¨¤ si arriba a 800. Qu¨¨ passa aqu¨ª? ?s molt greu, hem anat enrere: de qu¨¨ serveix tanta normalitzaci¨® i immersi¨® ling¨¹¨ªstica, tanta biblioteca i universitat, tanta Generalitat? Genera perplexitat, tot plegat.