Bowie, ¡®Catalan oddity¡¯

El discurs oficial de Barcelona ha estat darrerament monol¨ªtic: la capital catalana ¨¦s una ciutat moderna, cosmopolita, oberta i din¨¤mica. Tot i aix¨°, resulta que l¡¯¨ªdol musical de la ciutat ¨¦s un senyor amb armilla, rude, amb aires de camioner honest, o b¨¦ uns respectables septuagenaris que practiquen des de fa 50 anys un estil tan aposentat i hist¨°ric com el rhythm and blues. S¨ª, a Barcelona, ciutat bastant mit¨°mana, i per extensi¨® a Catalunya, Springsteen i els Stones estan molt per sobre en influ¨¨ncia i predicament que David Bowie, artista molt admirat que, tot i aix¨°, nom¨¦s va actuar tres cops a Catalunya deixant una petjada en l¡¯¨¤mbit musical catal¨¤ m¨¦s aviat modesta. Com ¨¦s aix¨°? A qu¨¨ es deu que fins i tot Madrid, amb la seva Movida, hagi acusat m¨¦s l¡¯impacte de Bowie amb formacions com Alaska y Dinarama i Radio Futura, o fins i tot que a Saragossa hagi aparegut un Bunbury que beu tant de Jim Morrison com de Bowie? La capital del disseny sembla haver oblidat l¡¯artista que m¨¦s b¨¦ va dissenyar la figura d¡¯artista total del segle XX.

Llu¨ªs Gendrau, director editorial del Grup Enderrock, nega la major: ¡°Jo crec que la petjada de Bowie s¨ª que ¨¦s present. ?s veritat que s¡¯han gravat poques versions de l¡¯artista en catal¨¤, i que les seves can?ons no han sovintejat als repertoris de bandes d¡¯aqu¨ª, en tot cas ho haurien fet Sopa de Cabra o Mazoni, per¨° artistes com Els Pets, el mateix Mazoni, Love Of Lesbian o Sidonie, per citar-ne alguns, han declarat sentir-se influenciats per Bowie, i fins i tot Adri¨¤ Punt¨ª va gravar de motu proprio unes versions de l¡¯artista brit¨¤nic quan es va assabentar de la seva mort. Potser no hagi estat una petjada a l¡¯altura de la import¨¤ncia de Bowie com a artista, per¨° negar-la seria un error. Bowie s¨ª que ha deixat un llegat a Catalunya¡±, defensa.

"Quan aqu¨ª es van donar les condicions sociopol¨ªtiques perqu¨¨ la petjada de Bowie fos profunda ja era tard¡±, creu Carab¨¦n

Axel Pi ¨¦s el bateria de Sidonie, i es va posar en contacte amb Marc Ros, guitarra i cantant del grup, responent a un anunci on se sol¡¤licitava un bateria amb influ¨¨ncies de Bowie. ¡°Ho vaig veure¡±, recorda Axel, ¡°vaig respondre i aqu¨ª estem molts anys m¨¦s tard. Es pot dir que gr¨¤cies a Bowie existeix Sidonie¡±, afirma el m¨²sic. Per¨° on s¨®n les influ¨¨ncies de Bowie a Sidonie? ¡°Hauria de respondre que fonamentalment en la forma de concebre una carrera art¨ªstica, en no repetir-nos, oferir canvis constants i explorar nous territoris. ?s cert que en l¡¯¨¤mbit estrictament musical, mel¨°dic, r¨ªtmic i textual, les nostres influ¨¨ncies ja es reparteixen amb m¨¦s artistes ¡ªBeatles, Beach Boys, Kinks, Stones, Syd Barrett¡ª, per¨° tenim en Bowie un referent indiscutible¡±. Tot i aix¨°, Axel reconeix que, tret d¡¯alguns casos a?llats com el seu o el de Jaume Pla (Mazoni), ¨¦s dif¨ªcil trobar una petjada com la que Bowie ha deixat a la m¨²sica anglosaxona.

Ram¨®n Faura ¨¦s arquitecte i m¨²sic, i com a part dels Azucarillo Kings va gravar una versi¨® rumbera de l¡¯Space Oddity al primer disc del grup. Per a ell, resulta incontestable que a la ciutat de la modernitat la influ¨¨ncia de Bowie no ha estat gens significativa, ¡°tot i que quan va morir vaig veure molta gent trista i commocionada¡±, recorda. Segons la seva an¨¤lisi, ¡°l¡¯escena musical barcelonina sempre ha estat molt segmentada i no han existit vasos comunicants entre les diverses ¨¤rees estil¨ªstiques: els mods no tenien contacte amb les avantguardes, ni aquestes amb el rock, ni el rock amb el soul o l¡¯escena de ball... Aix¨ª, un personatge tan transversal com Bowie era dif¨ªcil que quall¨¦s, perqu¨¨, per als experimentals, era comercial despr¨¦s de l¡¯¨¨poca de Berl¨ªn; per als mods, tot i que Bowie va ser mod, era un artista del qual desconfiaven; per als rockers era poc aut¨¨ntic, sempre sota sospita perqu¨¨ es disfressava; per als indiesdels anys noranta ja era una mena de superdinosaure; per al rock catal¨¤, que era agrorock, tot el que s¡¯apartava del m¨®n machote dels Stones estava fora de l¡¯esquema, i la gent del teatre no el considerava, ja que creien que no era un actor de veritat. Recordo que quan el vaig descobrir al Batxillerat, al BUP, a finals dels vuitanta, una amiga em va dir que ja no molava, que no era guai ni transgressor. La q¨¹esti¨® ¨¦s que Bowie sempre ha estat fora de joc, un sospit¨®s¡±.

Preguntat per si l¡¯ethos catal¨¤ pot afavorir o anar en contra d¡¯una figura com la de Bowie, Faura s¡¯inclina per la segona opci¨®: ¡°Si els catalans tingu¨¦ssim una po¨¨tica, aquesta seria la de l¡¯austeritat, i Bowie va ser justament el contrari. Per als catalans sempre hi ha un exc¨¦s de forma i de significat. Aqu¨ª som de la torrada amb tom¨¤quet, la mod¨¨stia i Guardiola, i les coses tan accentuades, marcades i poc essencials estan permanentment sota sospita, no ens agraden. L¡¯¨²nic artista que he vist cantar amb leotards ha estat Pau Riba. ?s una q¨¹esti¨® de tarann¨¤¡±. Rematant la seva argumentaci¨®, Faura apunta: ¡°A m¨¦s, no tenim una tradici¨® que s¡¯alimenta a si mateixa. Vivim de la importaci¨® de models: als seixanta els S¨ªrex miraven els Beatles; als setanta eren King Crimson i Zappa els referents; als vuitanta, no era la Mirasol sin¨® els Pistols, i als noranta, els Pavement o els Sonic Youth. Amb les seves mutacions, Bowie tornava a quedar sempre fora del punt de mira¡±, conclou.

Alicia Rodr¨ªguez ha esta l¡¯organitzadora de les dues iniciatives que sota el nom The Stars Look Very Diferent Today van reunir dos anys seguits a Razzmatazz multitud d¡¯artistes catalans fent versions de Bowie com a homenatge a la seva figura. Segons ella, caldria diferenciar el respecte i l¡¯admiraci¨® que es professa a Bowie de la seva influ¨¨ncia art¨ªstica, que considera petita: ¡°Puc assegurar que la petjada emocional de Bowie als nostres m¨²sics ha estat immensa, cada any hem hagut de deixar bandes fora del cartell davant la impossibilitat que tothom pogu¨¦s actuar en els homenatges, i l¡¯inter¨¨s per la seva figura i obra ¨¦s enorme. Ara b¨¦, en ciutats com Madrid, gr¨¤cies a la Movida, l¡¯impacte de Bowie s¨ª que ha estat m¨¦s notable, potser perqu¨¨ la fortuna comercial d¡¯Alaska y Dinarama o Radio Futura han fet m¨¦s evident aquesta influ¨¨ncia. A Barcelona i Catalunya, les bandes tenen uns altres imaginaris ¡ªcan?¨® protesta, rock laiet¨¤, rock catal¨¤¡ª, que han dificultat que aquesta influ¨¨ncia els arrib¨¦s amb m¨¦s claredat. Per¨° si a Madrid la influ¨¨ncia de Bowie ha estat musicalment m¨¦s marcada, a Barcelona ha pesat m¨¦s el Bowie que va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯aspecte purament musical, com per exemple la seva influ¨¨ncia per entendre una carrera art¨ªstica com una evoluci¨®, o fer servir diferents disciplines art¨ªstiques en la seva obra. I no hi ha dubte que, tret d¡¯excepcions com Elefantes o Sidonie, l¡¯artifici no s¡¯av¨¦ massa amb la personalitat del m¨²sic catal¨¤¡±, afirma.

Joan Luna, cap de redacci¨® de la revista Mondo Sonoro, abunda en l¡¯escassa petjada de Bowie a Catalunya, on, segons el seu parer, nom¨¦s els primers Elefantes tenien una influ¨¨ncia notable de Bowie. Per a ell, Sidonie en seria un altre exemple, per¨° sempre m¨¦s vinculat a l¡¯est¨¨tica i conducci¨® de la seva carrera que no com a influ¨¨ncia musical directa, on veu m¨¦s clares ¡°fonts essencials com The Beatles o les guitarres T Rex¡±. Sobre aquesta escassa petjada, Luna creu que un argument han estat els concerts: ¡°A difer¨¨ncia de Springsteen o els Stones, la pres¨¨ncia de Bowie en concert a Catalunya ha estat escassa, tot just tres gires, dos a Barcelona i una al Doctor Music Festival. Vulguis que no, l¡¯impacte d¡¯un artista aix¨ª es multiplica amb les seves pres¨¨ncies, i Bowie no ha estat un visitant freq¨¹ent¡±.

Mishima van gravar una versi¨® de Bowie, Heroes, per a la Marat¨® de TV3 del 2009. El seu l¨ªder, David Carab¨¦n, fa servir arguments sociopol¨ªtics per explicar la petjada petita de Bowie a Catalunya, que ell reduiria al DJ i m¨²sic Sideral (mite del Nitsa i del primer indiebarcelon¨ª), i a Adri¨¤ Punt¨ª, m¨¦s per la seva actitud que per raons estrictament musicals: ¡°Perqu¨¨ el pop es desenvolupi obertament cal una societat democr¨¤tica parlament¨¤ria assentada, amb alternan?a raonable en el poder de les dretes i esquerres, i premsa lliure. ?s llavors, quan el debat no es troba entre la revoluci¨® o el feixisme, quan les classes mitjanes poden tenir espai i estabilitat, que el pop, una expressi¨® seva, por establir-se. Pot ser provocador en formes i costums, per¨° no planteja un discurs obertament pol¨ªtic, de comprom¨ªs, com ho poden fer els cantautors. ?s per aix¨° que la Movida apareix quan la Hist¨°ria ha acabat, quan els dolents han mort i el debat no ¨¦s el tipus de sistema pol¨ªtic, sin¨® com he de pentinar-me o com he de viure la meva sexualitat. L¡¯esmena a la societat, tot i ser pol¨ªtica, perqu¨¨ tot ho ¨¦s, no deixa de ser fonamentalment cosm¨¨tica. I vull ser ent¨¨s: no ¨¦s que la identitat sexual sigui una nimietat o no tingui c¨¤rrega pol¨ªtica, ¨¦s que la lluita per ella apareix quan la llibertat s¡¯ha aconseguit¡±.

La l¨ªnia de pensament de Carab¨¦n suggereix que quan aquestes condicions es van donar a Catalunya ja era massa tard perqu¨¨ la petjada de Bowie fos profunda, ja eren ben entrats els anys vuitanta ¡°i el que va arribar a inicis dels noranta va ser el brit-pop, Suede, un grup incomprensible sense Bowie que, a la vegada, com tot el brit-pop, eren m¨¦s innocus que el mateix Bowie, un artista que no era ordinari, que va ser extraordinari perqu¨¨ va portar la teatralitat a l¡¯escenari. ?bviament, tenia c¨¤rrega pol¨ªtica, per¨° no com l¡¯entendria un cantautor dels nostres¡±. El rebl¨®, segons Carab¨¦n, ha estat que ¡°som un pa¨ªs sexualment purit¨¤, i Bowie sempre va ser ambigu¡±.