Els corsaris del segle XXI

El coronel de l'Ex¨¨rcit espanyol Mario Laborie, veter¨¤ en missions a B¨°snia i l'Afganistan, assegura des de la seva experi¨¨ncia que ¡°on no arriba l'Estat, sempre hi ha alg¨² que ocupa el buit¡±. Els mercenaris i els pirates continuen existint, solcant per diners mars i terres sense llei, per¨° avui el gran problema legal, el gran buit, s¨®n ¡°els nous corsaris¡±, com es va autodenominar Erik Price, fundador del gegant de seguretat privada Blackwater. S¨®n ¡°els corsaris del segle XXI¡±, afirma Jos¨¦ Luis G¨®mez del Prado, exmembre del Grup de Treball de l'ONU sobre l'¨²s de mercenaris, perqu¨¨, a difer¨¨ncia dels mercenaris, actuen ¡°amb la patent de cors, la patent d'un govern contra les naus de l¡¯enemic¡±, segons definici¨® del DIEC. La situaci¨® actual pot ser m¨¦s complexa ¡°perqu¨¨ els Estats no responen per les accions dels seus corsaris, abans s¨ª¡±, afegeix Carlos L¨®pez, investigador de l'escola diplom¨¤tica de Barcelona CEI.

El CEI va organitzar l'abril passat un seminari per analitzar ¡°les noves formes de mercenarisme¡±. Helena Torroja, directora acad¨¨mica del CEI i conductora de la trobada, va ressaltar que s¨®n noves formes de mercenaris perqu¨¨ ara no nom¨¦s s¨®n individus que es mouen per interessos pecuniaris, com encara apunta el dret internacional. La Convenci¨® internacional de l'ONU contra l'¨²s de mercenaris, del 1989, estableix que un mercenari ¨¦s ¡°tota persona que pren part en hostilitats, animada essencialment pel desig d'obtenir un profit personal i a les quals se'ls fa efectivament la promesa, per part d'una part del conflicte o en nom d'aquesta, d'una retribuci¨® material considerablement superior a la promesa o abonada als combatents de grau i funcions similars a les forces armades¡±. Els experts convocats pel CEI van coincidir que aquesta definici¨® ¨¦s caduca perqu¨¨ ara ja no es tracta d'individus sense escr¨²pols, sin¨® de corporacions amb la seva plantilla d'empleats que guanyen contractes p¨²blics com qui s'adjudica un concurs per proveir d'ambul¨¤ncies un hospital.

El problema ha evolucionat cap a ¡°una privatitzaci¨® de les forces armades¡±. ¡°Les empreses privades poden ser m¨¦s costoses econ¨°micament que un ex¨¨rcit regular, per¨° t'estalvies el cost pol¨ªtic¡±, va sentenciar Patricia Arias, membre del Grup de Treball de l'ONU sobre mercenaris. Les prediccions de l'expert de l'ONU Anton Katz el 2013 apuntaven que els ingressos de les empreses de seguretat i defensa privada creixien un 7,4% anualment i que el 2016 assolirien un negoci global de 244.000 milions de d¨°lars. La xifra pot ser encara m¨¦s alta: el Departament de Migraci¨® i Afers Interiors de la Comissi¨® Europea calcula que la seguretat privada nom¨¦s a Europa genera una facturaci¨® de 200.000 milions d'euros. A tot arreu on no arriba l'Estat, hi arriba el seu bra? privat, van coincidir els participants. Laborie va recordar unes paraules del 2012 de Vlad¨ªmir Putin, aleshores primer ministre rus, amb les quals va defensar la legalitat d'enviar companyies de seguretat privada a S¨ªria ¡°com una eina per implementar els interessos nacionals sense la participaci¨® directa de l'Estat¡±. Laborie va aportar proves de la pres¨¨ncia d'agents amb armament pesant a S¨ªria de l'empresa Slavonic Corps, per¨° tamb¨¦ de l'exist¨¨ncia d'empreses d'intervenci¨® militar privades d'?sia Central que operen per a Al-Qaida.

61 empreses espanyoles

Hi ha divisi¨® en l'¨¤mbit acad¨¨mic i pol¨ªtic a l'hora de denominar i identificar aquestes empreses. El terme m¨¦s est¨¨s i com¨² als informes internacionals ¨¦s empresa militar de seguretat privada (EMSP). Laborie i G¨®mez del Prado consideren que ¨¦s m¨¦s prec¨ªs referir-s'hi com a contractistes, la denominaci¨® habitual en l'Administraci¨®. L¨®pez confirma que ¨¦s complex elaborar una normativa perqu¨¨ ¡°moltes d'aquestes empreses s'escuden en funcions de seguretat privada. ?s dif¨ªcil distingir entre seguretat i militar". El seminari del CEI va ser escenari de la presentaci¨® de ShockMonitor, un projecte de l'Institut Internacional per a l'Acci¨® No Violenta (NOVACT) que radiografia 800 empreses, EMSP ¨Crepresenten el 74% del total¨C i altres societats vinculades al sector. NOVACT ha documentat 200 vulneracions de la llei i dels drets humans. El 84% de les infraccions atempten contra la integritat f¨ªsica o ps¨ªquica i un 41%, contra drets civils i pol¨ªtics, tot i que les que es produeixen en situaci¨® de conflicte armat s¨®n la minoria: els civils morts per Blackwater a l'Iraq, els interrogatoris per part de contractistes privats a la pres¨® d'Abu Ghraib o els trets contra periodistes a Cisjord¨¤nia per part de l'EMSP Avidar existeixen, per¨° no s¨®n el m¨¦s abundant. Daza va subratllar que els indicadors que empitjoren greument s¨®n les acciones violentes en el control de la migraci¨® i els refugiats. A la llista de ShockMonitor hi ha 61 empreses espanyoles registrades i nom¨¦s una entre les 50 m¨¦s grans del m¨®n, Prosegur. Per part de les espanyoles, NOVACT nom¨¦s registra un incident entre els 200 identificats, la infracci¨® de condicions laborals d'agents de seguretat de Prosegur a l'?ndia i al Per¨², segons va relatar Daza.

NOVACT estima que un 86% de la facturaci¨® d'aquestes societats ¨¦s amb l'Estat. La contractaci¨® per part d'organismes internacionals, com l'ONU o la UE, tamb¨¦ creix. Pere Ortega, president del Centre Del¨¤s d'Estudis per la Pau, va citar Indra com una de les empreses que es contracten per participar en la vigil¨¤ncia de migraci¨® del sistema Frontex de la UE.

L¨®pez va descriure que el dret internacional estableix la possibilitat de perseguir delictes comesos per empreses amb ¡°atribucions de poder p¨²blic¡±. La dificultat rau en el fet que la norma general no concreta com es materialitza aquesta atribuci¨® i dep¨¨n de la interpretaci¨® que cada pa¨ªs fa de ¡°l'atribuci¨®, l'ordre i el control de grups privats per part de l'Estat. Els estats rebutgen tenir un control, potser coordinen per¨° diuen que no en tenen el control efectiu¡±, explica L¨®pez.

Rebecca DeWinter-Schmidt, directora del programa de Drets Humans en l'Economia del Washington College, va enumerar els codis m¨¦s evolucionats per fer seguiment de les EMSP, com certificats de qualitat o la Declaraci¨® de Mont-real del 2008, subscrita per 54 governs. DeWinter-Schmidt va confirmar que l'aplicaci¨® real del codi de Mont-real ¨¦s molt limitada i que els certificats ¨¨tics tenen poc recorregut. Un dels m¨¦s rellevants, l'ICOC, t¨¦ 700 empreses adherides, per¨° nom¨¦s tres han sol¡¤licitat el certificat i nom¨¦s una l'ha obtingut.