Dos socis de Jordi Pujol Ferrusola van ocultar sis milions a l¡¯illa de Man

Els empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayola, socis de Jordi Pujol Ferrusola, van muntar entre el 2000 i el 2005 un entramat empresarial que va ocultar sis milions d'euros en una societat pantalla amb seu a l'illa de Man, segons ha descobert una investigaci¨® d'EL PA?S. Els diners procedien d'una operaci¨® per enriquir-se feta amb l'abocador de Vacamorta, a Cru?lles (Baix Empord¨¤), una controvertida instal¡¤laci¨® aprovada el 2000 per governs de CiU ¡ªmunicipal i auton¨°mic¡ª que ha estat declarada il¡¤legal tres vegades pels tribunals. La instal¡¤laci¨® es va vendre per 13,2 milions a?Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) el 2003 despr¨¦s d'invertir-hi tot just 3,5 milions, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil.

L'opacitat de l'illa de Man ¡ªterritori aut¨°nom que pertany a la Corona Brit¨¤nica i que Espanya va considerar parad¨ªs fiscal fins fa dos anys¡ª impedeix saber qui va ser el beneficiari final dels diners, fet que tampoc volen revelar Buesa i Mayola. Documents interns de l'empresa financera holandesa BK Group, contractada per tots dos empresaris, apunten al fet que l'inversor ocult podria ser Pujol Ferrusola. Ara el primog¨¨nit dels Pujol es troba a la pres¨® preventiva des de fa un mes pels delictes de blanqueig i contra la Hisenda P¨²blica en el marc de les investigacions del cas Pujol.

El de Cru?lles va ser un dels dos abocadors impulsats per Buesa i Mayola durant l'¨²ltim govern de Jordi Pujol, entre el 1999 i el 2003. L'altre va ser el de Tivissa (Tarragona), en qu¨¨ tots dos empresaris es van associar amb Pujol Ferrusola abans de vendre la instal¡¤laci¨® a FCC. El fill de l'expresident catal¨¤ va ser qui m¨¦s va guanyar (5,3 milions d'euros) en una operaci¨® que ara investiguen la Fiscalia Anticorrupci¨® i el jutge Jos¨¦ de la Mata.

Sobre el paper, la hist¨°ria dels dos abocadors ¨¦s molt similar. Tots dos van ser engegats al 50% per Buesa i Mayola (el de Cru?lles, el 1999, i el de Tivissa, el 2000). En els dos casos, un tercer soci va entrar en el negoci de manera opaca quan aquest ja estava encarrilat (el 2000 i el 2002, respectivament). I tots dos projectes es van acabar venent a FCC (el 2003 i el 2004) per gaireb¨¦ 30 milions d'euros en total.

Entre tantes coincid¨¨ncies, una difer¨¨ncia destacable: mentre a Cru?lles l'abocador es basa en una estructura societ¨¤ria complexa amb seus a quatre pa?sos, les empreses participants a Tivissa en s¨®n tot just tres i totes s¨®n espanyoles.

L'operaci¨® de Cru?lles es comen?a a forjar el 1998, quan Buesa i Mayola posen en marxa l'empresa Recuperaci¨® de Pedreres, SL (RdP). El maig del 2000 els dos empresaris creen una empresa als Pa?sos Baixos?¡ªAprilsnow Holding BV¡ª, a la qual transfereixen la propietat de l'abocador. Els diferents tr¨¤mits i permisos per obrir la instal¡¤laci¨®, municipals i auton¨°mics, arriben entre el juliol del 1999 i el mateix mes del 2000.

La instal¡¤laci¨® entra en servei el setembre del 2000 i nom¨¦s dos mesos m¨¦s tard apareix en escena l'inversor ocult. Ho fa a trav¨¦s de la societat Nordic ASP, creada recentment a Copenhaguen (Dinamarca) i que al seu torn ¨¦s propietat de Rakestone Limited, ubicada a l'illa de Man.

L'empresa danesa t¨¦ un car¨¤cter merament instrumental i ¨¦s liquidada despr¨¦s de la venda de l'abocador. Rakestone, per la seva banda, serveix als inversors per mantenir oculta la seva identitat. Aquesta societat ja ha tingut un paper destacat en casos com el saqueig de Marbella i la trama G¨¹rtel.

Segons els comptes dipositats en el registre mercantil dan¨¨s, Nordic ASP paga 12.000 euros pel 34% del negoci. Al tancament de l'exercici del 2001, a m¨¦s, presta uns 310.000 euros al projecte, que ja suma una inversi¨® total de prop de 3,5 milions.

FCC compra l'abocador de Cru?lles el 2003 en pagar 13,2 milions d'euros pel 80% de les accions de Recuperaci¨® de Pedreres. Buesa i Mayola seguiran l'empresa ¡ªque despr¨¦s comprar¨¤ tamb¨¦ l'abocador de Tivissa¡ª com a socis minoritaris amb el 10% de capital cadascun.

Nordic ASP tanca el 2013 amb uns beneficis 4,4 milions, un ter? de la venda a FCC. Un any m¨¦s tard, Aprilsnow Holding li recompra per 1,6 milions les accions pr¨°pies per les quals l'empresa danesa havia pagat 12.000 euros quatre anys abans. El 22 d'agost del 2005, Rakestone Limited liquida Nordic ASP, que tenia 6.004.241 euros en tresoreria.

Isabel Llauger, responsable de comunicaci¨® de Buesa i Mayola, va declinar ahir comentar la participaci¨® de Nordic ASP, tot i que va destacar que "els negocis fets a Cru?lles i Tivissa complien tots els requisits legals". Fonts de la defensa de Pujol Ferrusola tampoc van voler oferir la seva versi¨®. Gejo Kamp, director de BK Group, tamb¨¦ va rebutjar comentar amb aquest diari cap dada dels seus clients en una entrevista mantinguda al seu despatx a Amsterdam.

Un trencaclosques legal i ambiental

L'abocador de Cru?lles ha acabat sent un aut¨¨ntic trencaclosques administratiu, legal i ambiental que amena?a ara a convertir-se en un gran problema econ¨°mic per la Generalitat. Autoritzat per primera vegada el 2000 per l'Ajuntament i la Generalitat, va ser declarat il¡¤legal pel Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) el desembre del 2002. La ra¨® era que estava situat a menys de 500 metres dels nuclis habitats m¨¦s propers.

Despr¨¦s d'estar clausurat nom¨¦s un mes i mig, la Generalitat (encara en mans de CiU) va tornar a donar-li llum verda l'abril del 2003 al¡¤legant que aix¨ª ho permetia un canvi normatiu. El TSJC va tornar a declarar il¡¤legal la instal¡¤laci¨® el novembre del 2006 i el 2011, malgrat que el Govern catal¨¤ ¡ªde nou en mans de CiU¡ª li va renovar l'autoritzaci¨® el 2012 perqu¨¨ el cas est¨¤ pendent del recurs presentat per l'empresa i pel Govern catal¨¤ davant del Tribunal Suprem.

L'Alt Tribunal va ordenar finalment el febrer del 2014 tancar l'abocador, buidar-lo i restaurar la zona tal com estava abans de l'autoritzaci¨® del 2003, operaci¨® que encara no ha comen?at i que ¨¦s d'una enorme complexitat. Mentrestant, Recuperaci¨® de Pedreres ha portat la Generalitat als tribunals i li reclama m¨¦s de 35 milions d'euros pels danys i prejudicis que ha patit a causa de la defectuosa autoritzaci¨® concedida el 2003.

Investigacion@elpais.es