La foto de Wembley

Les redaccions s'aprimen i, amb el temps, les impressores desapareixen, els llapis i els quaderns no es restitueixen, les taules s'encongeixen, els tel¨¨fons fixos no sonen, els fulls disminueixen, els confeccionadors s¨®n cada vegada m¨¦s escassos, la correcci¨® s'automatitza, els serveis s'externalitzen i molts periodistes no hi s¨®n o acaben de marxar. No ¨¦s que no tinguin res a fer, sin¨® que per a qualsevol not¨ªcia n'hi ha prou amb un m¨°bil o un port¨¤til, com si tots f¨®ssim enviats especials, tot i que sigui a casa, un lloc des del qual no es discuteix tret que sigui amb la m¨¤quina d'encarregar, que no para de demanar perqu¨¨ el web menja tot el dia.

La tecnologia simplifica la productivitat i al diari romanen els que manen i, per sort, segueixen tamb¨¦ els que obeeixen, una esp¨¨cie que conv¨¦ protegir perqu¨¨ fan triomfar els qui escriuen, i cuiden, d'altra banda, els lectors.

Hi havia un temps, quan la secci¨® en ple s'oferia a viatjar, en qu¨¨ a aquesta gent se la coneixia com els quedats especials. Alguns no vam viatjar, sense anar m¨¦s lluny, a Wembley, sin¨® que ¨¦rem a la redacci¨® per tallar, enganxar, editar i celebrar l'arribada de la fotografia que va enviar Agust¨ª Carbonell.

L'Agust¨ª ¨¦s un excel¡¤lent editor gr¨¤fic, que surt de tant en tant per il¡¤lustrar els millors reportatges o deixar una imatge per a la hist¨°ria, com qui no vol la cosa, senyal de la seva grandesa. Parlem, per exemple, de la foto de l'incendi del Liceu o del gol de Koeman en la primera Copa d'Europa que va guanyar el Bar?a. Carbonell va disparar?quan xutava Tint¨ªn i va sentir que tenia la fotografia del partit. Aix¨ª l'hi va dir al seu company de viatge, Marcel¡¤l¨ª S¨¢enz, per agilitzar?la feina i avisar Ra¨²l Cancio a Madrid i la redacci¨® de Barcelona. La feina, per a nosaltres, va ser bufar i fer ampolles.

Em vaig alegrar molt per Agust¨ª Carbonell perqu¨¨ als d'esports ens va canviar la mirada sobre el joc quan va encarar les cr¨°niques que anaven directes a l'est¨®mac amb fotografies molt l¨²cides, poques com aquella en qu¨¨ un colom substitu?a la pilota en un servei de porteria d'Ochotorena.

La meva satisfacci¨® va augmentar despr¨¦s que El Peri¨®dico publiqu¨¦s tamb¨¦ la foto de Jordi Cotrina des de la banda contr¨¤ria a la de l'Agust¨ª. Si s'observen les imatges sembla com si tots dos s'haguessin fotografiat perqu¨¨ van apuntar i van disparar al mateix temps, un davant de l'altre, el Jordi, a l'esquena de Koeman, i l'Agust¨ª, de cara, de manera que podr¨ªem parlar d'una mateixa imatge vista per davant i per darrere.

Cotrina va fer les fotos que sabia que li demanarien, perqu¨¨ sempre va ser un periodista de diari ¨Cla del capit¨¤ amb la Copa, la plantilla amb el trofeu, la festa de celebraci¨®¨C, per despr¨¦s deixar-se endur per la intu?ci¨®, l'experi¨¨ncia o la pr¨¤ctica i el bon gust per l'esport. Li encanta el tennis, ¨¦s capa? fins i tot de fer un cartell per al mundial de pilota despr¨¦s d'enfocar nedadors i atletes, i naturalment sap com costa obtenir una bona imatge perqu¨¨ es va passar molt de temps revelant i assecant negatius a lavabos com els de Wembley, discutint amb policies i serenos que el prenien per un intr¨²s.

Sempre vaig tenir debilitat per Cotrina. Ara s'acaba de publicar un llibre seu, Minut 111, Editorial Base, que ¨¦s una joia perqu¨¨ reuneix 25 anys de feina en 150 fotografies amb textos de Marcos L¨®pez. A Cotrina l'han portat a dalt de tot les seves fotos i els seus companys d'esports, periodistes com Marcos, David Torras, Joan Dom¨¨nech, Jaume Pujol-Galcer¨¢n o Emilio, que com a membre de la dinastia P¨¦rez de Rozas sap m¨¦s que ning¨² sobre fotografia. Em reconforta parlar amb l'Emilio, amb el seu germ¨¤ Carlos i amb l'Agust¨ª, perqu¨¨ em diuen que tinc ra¨® sobre la meva estima per Cotrina.

L'¨¤lbum explica com de feli?os i c¨°mplices dels futbolistes vam ser els periodistes en temps del Dream Team, quan tot ens resultava familiar, i com despr¨¦s ens han anat allunyant del camp i de la pilota, protegits com estan ara al club, amos del joc, disposats a aprofitar l'auge tecnol¨°gic per crear els seus propis mitjans de comunicaci¨® i els seus llibres. Aposto doble contra senzill que cap aconseguir¨¤ una foto semblant a la que Cotrina li va fer a Guardiola mantejat?a la final de Roma, i encara menys com la que li va fer a Cruyff somrient amb la pilota en bra?os i que va presidir el seu comiat al Camp Nou.

Si no es pot entrar a la ciutat esportiva, la porta de la redacci¨® ha d'estar sempre oberta per als fot¨°grafs com Cotrina. La ren¨²ncia suposaria una claudicaci¨® m¨¦s i una taula menys. Els millors diaris tenen imatges personalitzades dels seus reporters gr¨¤fics, gent que coneix la casa, l'ofici i l'objectiu. Meticul¨®s, exigent i sempre insatisfet, Cotrina tanca l'ull dret i obre l'esquerre per captar l'instant decisiu o retratar com el millor fot¨°graf d'estudi, m¨¨rits que li han valgut premis com el Quim Reg¨¤s o el Panenka.

Cal anar als llocs, com a bons enviats especials, sabent que sempre es queda alg¨² a la redacci¨®. Atordits com estem pel soroll de les r¨¤dios, les teles i els webs, no hi ha res m¨¦s emocionant que mirar una foto com la de Koeman i recordar en silenci aquella nit de fa 25 anys en qu¨¨ el diari el f¨¨iem entre tots.