Una imatge no val m¨¦s que mil paraules

Va arribar a la fotografia per casualitat quan el 1958, en plena Guerra Freda, va fer un viatge a la Uni¨® Sovi¨¨tica i va demanar a un amic una c¨¤mera per poder captar imatges. Va aprendre a dir ¡°Li puc fer una foto?¡± en rus i es va dedicar a fotografiar la gent. A la tornada va arribar carregat d¡¯uns retrats que van obtenir un gran ¨¨xit gr¨¤cies a la seva simplicitat i franquesa. Des d¡¯aquest moment, Duane Michals (Pennsilv¨¤nia, 1932), un dels noms m¨¦s prestigiosos de l¡¯avantguarda nord-americana, va saber que el seu fort era la fotografia. ¡°Aquestes fotografies han canviat la meva vida¡±, va dir llavors. Despr¨¦s d¡¯abandonar la seva feina com a dissenyador gr¨¤fic va comen?ar una carrera, que lluny d¡¯escoles i tend¨¨ncies, est¨¤ marcada per una filosofia i un punt de vista personal superant el conegut axioma que una imatge val m¨¦s que mil paraules. I aix¨° l¡¯ha portat a revolucionar la fotografia diverses vegades. ¡°Per a mi la fotografia s¨®n preguntes i s¨®n hist¨°ries, no imatges fixes¡±, explicava aquest dilluns al costat de les seves imatges de petit format realitzades pel mateix Michals perqu¨¨ ¡°transmeten intimitat¡±. Tamb¨¦ com a rebuig a les pol¨ªtiques del mercat, que demana c¨°pies cada vegada m¨¦s grans. Per Michals, la fotografia ¨¦s una passi¨® per aix¨° ¨¦s f¨¤cil escoltar-lo dir, amb el bon humor que el caracteritza, que ¡°fa cinquanta anys que no treballo¡±. La Fundaci¨® Mapfre de Barcelona dedica una retrospectiva a aquest fot¨°graf ir¨°nic que no eludeix tractar temes compromesos com l¡¯homosexualitat o la mort.

L¡¯exposici¨®, que ocupa per complet la modernista Casa Garriga Nogu¨¦s est¨¤ comissariada per Enrica Vigan¨® i recorre de forma cronol¨°gica el treball de Michals, des de les seves fotografies a la Uni¨®n Sovi¨¨tica, amb una selecci¨® dels retrats, directes, sempre mirant a la c¨¤mera, seguit dels retrats que va fer a Balthus, Ren¨¦ Magritte i Giorgo de Chirico, ¡°els meus herois¡±, pintors als quals admira i ha intentat copiar en la seva manera de fotografiar. ¡°L¡¯¨²nic fot¨°graf que li inspira ¨¦s Eug¨¨ne Atget¡±, explica Vigan¨®. Com aquest pioner de la fotografia va fer a Par¨ªs, Michals copia els carrers deserts de Nova York un diumenge al mat¨ª per registrar l¡¯esperit dels llocs.

¡°La fotografia ¨¦s silenci, no explica tota la veritat¡±. Per aix¨°, superant la foto fixa, crea, a partir del 1966, seq¨¹¨¨ncies, unes imatges que veient-les juntes expliquen hist¨°ries. La majoria on¨ªriques, com L¡¯home del sac, Un home pujant al cel, El somni de la jove o El retorn del fill pr¨°dig, en les quals els personatges reals estan acompanyats de fantasmes, ¨¤ngels i espectres. En altres, juga amb l¡¯¨°ptica, com a El mirall d¡¯Al¨ªcia o El mirall m¨¤gic de la incertesa del Dr. Heisenberg.

La revoluci¨® seg¨¹ent la realitza a partir del 1969, quan comen?a a utilitzar amplis peus de fotos escrits a m¨¤ en els quals explica el que la imatge no deixa veure, per¨° que ¨¦s necessari perqu¨¨ l¡¯espectador pugui entendre-la. Res ¨¦s gratu?t en Michals. Imatges i textos, serveixen per veure el seu posicionament davant la pol¨ªtica, la societat, la cultura i el mercat de l¡¯art. ?s el cas de Black is ugly, Salvation, en la qual un sacerdot recolza un crucifix en la templa d¡¯un jove, L¡¯home desgraciat o Una carta del meu pare.

Les fotografies en forma de ventall, inspirades en la tradici¨® japonesa de l¡¯ukiyo-e i les fotografies antigues, ferrotips, peces comprades en mercats a les quals els dona una segona oportunitat pintant-les amb oli, tamb¨¦ estan presents en l¡¯exposici¨®. Es poden veure amb la seva producci¨® comercial, ¡°que m¡¯ha donat la llibertat per a les meves fotografies m¨¦s personals¡±. Entre aquests treballs destaquen les portades per a revistes com Life i de discos com Synchronicity de The Police, a m¨¦s de retrats de personalitats del m¨®n de la cultura i de l¡¯espectacle com Andy Warhol, Jasper Jons, David Hockney i uns joves Marguerite Duras, Pasolini, Clint Eastwood, Richard Gere i Meryl Streep, entre altres.

L¡¯exposici¨® es tanca amb els seus ¨²ltims treballs, en format de v¨ªdeo de tot just set minuts. Amb 85 anys fets Michals no para i segueix en plena forma. ¡°Estic preparant una petita exposici¨® que ataca Trump en la qual deixar¨¦ de ser educat. No em cau b¨¦.¡±