No es veu, no es nota

Les comissions que s¡¯han reunit amb motiu de l¡¯operaci¨® Catalunya no tenen p¨¨rdua, s¨®n un dels millors resums de la hist¨°ria recent d¡¯aquest pa¨ªs. Encaixen amb la major part dels esc¨¤ndols, d¡¯Intxaurrondo a les societats panamenyes del fiscal anticorrupci¨®, que han convertit en una broma de mal gust aix¨° que anomenen democr¨¤cia espanyola.

Les clavegueres de l¡¯Estat no puden, o almenys aquesta ¨¦s la conclusi¨® que podem treure de l¡¯escassetat de not¨ªcies i de les poques conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques que tindr¨¤ l¡¯operaci¨® Catalunya. Hem assumit que no passar¨¤ res i pot ser que fins i tot arribem a veure condecorar els qui la van planejar. ?s el que s¡¯ha fet des del 1975 amb els que han col¡¤laborat en el manteniment de la xarxa de clavegueram. Un t¨¦ la sensaci¨® que si no arriba a destapar-se el GAL, avui tindr¨ªem els seus integrants en un altar.

Estem enmig d¡¯una tempesta perfecta. Els mitjans, febles i afeblits, depenen cada vegada m¨¦s dels conglomerats econ¨°mics que, al seu torn, depenen de les decisions que prengui l¡¯Estat per afavorir-los. La crisi, el sorgiment de nous partits i l¡¯independentisme han ensenyat a grans corporacions, mitjans i institucions que el perill de caiguda ¨¦s real, que encara que Urdangarin segueixi a Su?ssa i ning¨² tingui el valor de publicar la fortuna del rei em¨¨rit (ah, els mitjans, quin paperot!) D¨ªaz Ferran ¨¦s a la pres¨®. Han comprovat que els seus noms poden sortir en els papers de B¨¢rcenas i que ¨¦s possible destrossar una fam¨ªlia com la Pujol en altre temps poderosa. Han vist confessar Prenafeta i Alavedra.

La xarxa d¡¯interessos ¨¦s tan espessa que qualsevol moviment no previst t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies nefastes per als seus beneficiaris. I aquesta geografia s¨ª que est¨¤ repartida democr¨¤ticament per tot el territori. La generaci¨® de Ram¨®n Espinar fill no pot sostenir-se sobre els mateixos ressorts que la de Ramon Espinar pare, b¨¤sicament perqu¨¨ la generaci¨® pare ha estat capa? de cruspir-se tot un sistema de caixes d¡¯estalvi. La gestapillo dels temps d¡¯Aguirre es va encarregar que el sistema funcion¨¦s, per¨° ja no m¨¦s.

A Val¨¨ncia pagaran durant d¨¨cades la gesti¨® dolosa del PP, la foto de Camps, Barber¨¤ i Alonso saludant des de l¡¯esportiu. Eren altres temps i altres clavegueres, aquesta vegada en forma de metro i de silencis de Canal 9. Encara ressonen els ecos de les paraules de Rajoy, dirigides a Alfonso Rus, ¡°te quiero, co?o¡±, ¡°tus ¨¦xitos son mis ¨¦xitos¡±. A Andalusia, amb un frac¨¤s escolar i atur alt¨ªssims, s¡¯ha jugat amb els cursos de formaci¨® i les pensions de jubilaci¨®. Doncs b¨¦, malgrat el cas dels ERO, l¡¯statu quo regnant no va parar fins a enlairar estrepitosament Susana D¨ªaz. Alguna cosa els hi devia anar en l¡¯assumpte, no creuen? I qu¨¨ els dir¨¦ del Palau, aquest embornal amb p¨¤tina cultural que s¡¯ha infiltrat en el m¨¦s granat de la societat catalana i que va finan?ar amb diners bruts partits i particulars?

Les clavegueres i l¡¯Estat necessiten estabilitat. Per aix¨°, despr¨¦s dels ¨²ltims moviments els lampistes de Moncloa, Ferraz i ministeris estan doblant la jornada. El cabal d¡¯exemples que passa sota els nostres peus ¨¦s inesgotable. Parlem del passat per¨° tamb¨¦ del present. Fa poc hem vist que s¡¯han constru?t unes clavegueres sota el Mediterrani, les m¨¦s rendibles per a aquest estat de constructores, energ¨¨tiques i llotges de camps de futbol. Passem de puntetes per no molestar Florentino P¨¦rez, no sigui que s¡¯aixequi una cella. Una bona condecoraci¨®: mil tres-cents milions legals bene?ts per governs de tots els colors. La millor claveguera ¨¦s sempre la que apareix neta a la llum p¨²blica, la que no es veu, la que no es nota, la que no se sent si no s¡¯est¨¤ prop de la falla s¨ªsmica.

L¡¯¨²nica manera de destapar el clavegueram, esclar, ¨¦s la mobilitzaci¨®. La que sigui. S¡¯imaginen la de casos de corrupci¨® pol¨ªtica, judicial i empresarial que haguessin aparegut si el transvasament s¡¯hagu¨¦s acabat realitzant? Ciment, aigua, regs, golf i turisme, de l¡¯Ebre a Su?ssa i de M¨²rcia a Panam¨¤. Avui podem dir que encara sort que la gent s¡¯hi va oposar, en comptes d¡¯un transvasament tindr¨ªem una enorme claveguera.

?s una lli?¨® que no aprenem quan caiem en la temptaci¨® de fer-les servir les uns contra els altres. I que, fent-les servir tamb¨¦ nosaltres pudim.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.