El greix d¡¯hipop¨°tam era bo per a les estries

A l¡¯Antic Egipte, deia Her¨°dot, els animals, ¡°siguin o no dom¨¨stics i familiars, gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades¡±. Poques civilitzacions, per descomptat, han interrelacionat tant amb els animals com la dels faraons, que els va utilitzar com a recurs econ¨°mic (aliment, tir, c¨¤rrega), preses de ca?a o mascotes, per¨° en qu¨¨ van adquirir alhora un estatus sagrat, associats a les divinitats, la qual cosa va provocar una aut¨¨ntica explosi¨® de representacions art¨ªstiques, algunes sorprenents i extravagants (i escandaloses) per a un grec com Her¨°dot i que no deixen d¡¯impressionar-nos avui. Els animals fins i tot es van incorporar a l¡¯escriptura com a jerogl¨ªfics.

Una exposici¨® al Museu Egipci de la Fundaci¨® Arqueol¨°gica Clos, a Barcelona, fins al setembre, ofereix un recorregut per aquesta espectacular polival¨¨ncia del m¨®n animal en l¡¯univers de l¡¯Antic Egipte a trav¨¦s d¡¯una selecci¨® de m¨¦s de 70 peces del mateix museu, del monumental bust de deessa lleona a la min¨²scula m¨°mia de musaranya (vinculada per la seva vivacitat a Horus). L¡¯itinerari ¨¦s molt sint¨¨tic, per¨° apassionant, i convida a aprofundir en aquest singular aspecte d¡¯una civilitzaci¨® sempre fascinant.

La mostra, titulada ¡°Animals sagrats de l¡¯Antic Egipte¡±, comen?a amb la tomba de Tutankamon (l¡¯exposici¨®, temporal, comparteix la planta soterrani amb la dedicada a la troballa del sepulcre del jove rei), i s¡¯obre amb una vitrina amb objectes que il¡¤lustren l¡¯¨²s d¡¯animals en activitats de tipus productiu, com una maqueta en qu¨¨ uns treballadors especegen un b¨°vid o un bonic aneguet d¡¯alabastre preparat per emmagatzemar-lo (¨¤necs iguals de deb¨° s¡¯usaven tamb¨¦ com a ofrenes al difunt i se¡¯n van trobar diversos a la tomba de Tutankamon). Una reproducci¨® de la famosa pintura mural de la tomba de Nebamon (TT 90) mostra amb una profusi¨® impressionant d¡¯aus com la ca?a ¨Ca la qual el noble retratat, ¡°portaestendard de la barca real¡± amb Tutmosis IV, es lliura amb fru?ci¨®¨C simbolitza la lluita contra el caos que significa la vida silvestre. La pintura inclou reproduccions de papallones.

Una altra vitrina cont¨¦ elements de cosm¨¨tica, paletes de maquillatge, un aplicador de kohl. ¡°Els animals estan relacionats amb la cosm¨¨tica de diverses formes¡±, explica l¡¯egipt¨°leg Luis Manuel Gonz¨¢lvez, conservador del museu i comissari de la mostra. ¡°D¡¯una banda els utilitza per decorar els recipients cosm¨¨tics, moltes vegades pel seu simbolisme, per exemple la vinculaci¨® que s¡¯estableix entre el mico i l¡¯erotisme; i d¡¯altra banda, sovint la mateixa mat¨¨ria del cosm¨¨tic eren greixos animals. La d¡¯hipop¨°tam, per exemple, era usada com antiarrugues i resultava molt bona per a les estries de l¡¯embar¨¤s¡±.

Unes imatges suggeridores mostren el treball de les excavacions del Museu Egipci a Sharuna (Egipte Mitj¨¤), on han aparegut en una c¨¤mera d¡¯un complex sepulcral m¨¦s de mig miler de m¨°mies d¡¯aus, identificades inicialment com a falcons.

En l¡¯exposici¨® s¡¯exhibeixen diverses m¨°mies d¡¯animals: tres de gats, dos d¡¯ibis ¨Cuna en un sarc¨°fag convencional (a escala) i l¡¯altra en un sarc¨°fag amb forma d¡¯escultura de l¡¯au¨C, una de falc¨® (en realitat unalbanell o un xoriguer) i una altra de cocodril (petit¨®, ¡°gaireb¨¦ una sargantana¡±), a les quals caldria afegir una parca disseccionada, que el prof¨¤ podria creure m¨¦s procedent de la Boqueria que d¡¯un santuari nil¨°tic.

?s destacable la impressionant m¨¤scara funer¨¤ria d¡¯un cocodril, feta en guix que es va aplicar sobre la m¨°mia de l¡¯animal (aquest s¨ª, un bon tros de saur¨°psid) i que si treus el cap a l¡¯interior de la pe?a permet veure les marques de l¡¯embenat de la bestiola! Consagrats a Sobek, els cocodrils sagrats, ¡°Bells de cara¡± (!), disposaven d¡¯un sacerdoci especialitzat que tenia t¨ªtols com ¡°Enterrador dels cossos dels d¨¦us cocodril de la Terra del Llac¡±.

Altres vitrines estan dedicades, amb figures, relleus o altres objectes, als gats (l¡¯animal sagrat de la deessa Bastet, a la qual en Bubastis li va consagrar tota una necr¨°poli de gats momificats ¨Cun dels que s¡¯exhibeixen, una cria, sembla haver estat sacrificada¨C), a la vaca s¨ªmbol d¡¯Hathor, a la qual es representa tamb¨¦ com a dona amb orelles bovines, als falcons relacionats amb Horus i amb altres divinitats com a Re-Haractes, als c¨¤nids (Anubis i Upuaut), als xais divins, als peixos i fins i tot a la granota.

En l¡¯exposici¨® destaquen una poderosa est¨¤tua de granit de Tueris, la deessa hipop¨°tam (encara que en la seva morfologia hi ha elements d¡¯altres ¨¦ssers), una altra de babu¨ª (animal dedicat a Tot, per la seva forma d¡¯asseure¡¯s, com la dels escribes; als babu?ns dom¨¨stics se¡¯ls extirpaven els ullals, com prova alguna m¨°mia), i el no menys potent bust de la perillosa deessa lleona Sejmet. Resulta molt curiosa la figureta d¡¯escorp¨ª amb cap hum¨¤ (una impactant figuraci¨® de la deessa Selquis). No podien deixar de figurar-hi les serps (una cobra de fusta de Baixa ?poca) i els escarabats (n¡¯hi ha un de preci¨®s de faian?a).

Gonz¨¢lvez recorda que l¡¯animal sagrat a Egipte no era pr¨°piament el d¨¦u sin¨® nom¨¦s un suport f¨ªsic de l¡¯esperit d¡¯aquest d¨¦u.

Els egipcis van momificar pr¨¤cticament de tot, fins i tot cabres, conills, porcs, serps, llangardaixos i caprim¨²lgids. Fins i tot es coneixen els casos d¡¯un lle¨® i un elefant. I m¨°mies d¡¯ous de cocodril. Curiosament, apunta Gonz¨¢lvez, no s¡¯han trobat hipop¨°tams. Alguns animals reprodu?ts s¨®n tan rars que ¨¦s dif¨ªcil dir qu¨¨ s¨®n, com els que apareixen en alguna representaci¨® de l¡¯Amduat.