La part del cartell en qu¨¨ els noms no ho s¨®n tot

Tots els abonaments i totes les entrades estan venudes, per¨° a primera hora de la tarda d'ahir encara no hi havia cues a les barres, es podia berenar a la zona de restauraci¨® i la llengua d'herba situada davant d'un dels escenaris centrals no feia pensar encara en una col¨°nia de lleons marins sola?ant-se sota el sol d'una platja austral. Despr¨¦s arribaria la fresca, per¨° el present en aquestes primeres hores de calor el van marcar artistes sense nom rutilant com Anette Peacock, Mishima i Miguel, les propostes m¨¦s rellevants de les hores humils del festival.

Per veure la pianista i compositora nord-americana calia atrevir-se a entrar a l'Auditori, on literalment encegava la foscor, absoluta, immobilitzant. Millor romandre est¨¤tic fins que la vista s'acostumava a l'espai. La m¨²sica de la veterana Anette Peacock, que es va fer un nom als camps de la m¨²sica experimental entre les d¨¨cades dels seixanta i setanta, quadrava amb la situaci¨®, basculant entre la incomoditat avantguardista, el jazz-rock, el jazz sense regles i l'spoken word pautat per ritmes pregravats. Dotada d'una veu suau que jugava amb les notes altes, les disson¨¤ncies i les melodies inabastables, Peacock, en solitari a escena, oferia refugi angul¨®s, aquest que va esbalair artistes com David Bowie o Brian Eno. La intimitat de l'Auditori li va anar com anell al dit.

Fer-se gran

Com a Mishima li va convenir la llum del sol. Aquesta banda de pop confessional, que fa de l'amor no embadalit i del fer-se gran guies de les seves lletres, van actuar presentant el seu ¨²ltim disc Ara i res, el vuit¨¨ de la seva carrera. Mishima ¨¦s una de les bandes favorites de la franja catalana del p¨²blic que forma el gruix del festival, persones que encara retenen certa olor a joventut per¨° que ja comencen a sentir com un record aquesta mateixa frag¨¤ncia. Potser per aix¨°, a ¡°Tot torna a comen?ar", primer tema del seu concert, diuen ¡°aquest naufragi que ¨¦s la mem¨°ria¡±, una frase carregada de sentit quan el calendari passa.

Amb tot, gens d'abstracci¨® aclaparada, ja que el grup ¨¦s capa? d'enfilar lluminoses melodies que cavalquen sobre ritmes trotaires que estampen alegria en qui els escolta. No en tots, ¨¦s clar, un escoc¨¨s va passar davant de l'escenari enarborant la seva bandera en un jonc, i a l'escenari, on sonaven perles pop com "Mai m¨¦s" o "Qui m¨¦s estima", ja hi podria haver Massiel que ell n'hauria fet el mateix cas.

L'¨²ltim rei de la terna va ser Miguel, californi¨¤ fill de mexic¨¤ i africana, un veritable "mil llets", protagonista d'un concert vibrant en qu¨¨ el funk, el soul, el rhythm and blues i els ritmes tronadors van tenyir de negre el capvespre. Pur vigor escopit per una veu dotada i flexible i per una aclaparadora i gimn¨¤stica pres¨¨ncia esc¨¨nica. Va representar el primer tret de m¨²sica negra al Primavera, aquesta m¨²sica, una de les poques, que ¨¦s capa? de conjuminar pot¨¨ncia i sensualitat.