La bici s¡¯accelera a Barcelona

A segons quina hora en segons quin carril bici, hi ha embussos, malgrat que la xarxa ha crescut un 20% en un any i mig. O pots tenir problemes per aparcar, malgrat que hi ha 25.000 ancoratges al carrer. Dos indicadors que la bici a Barcelona funciona b¨¦. El 2016, els despla?aments amb bicicleta van augmentar un 14%, fins a 167.000 diaris. El triple del creixement que experimentava en els ¨²ltims anys.

La bicicleta viu un moment dol? a la capital catalana. L¡¯aposta del govern de l¡¯alcaldessa, Ada Colau, de triplicar la xarxa ciclable (ha sumat 25 quil¨°metres al llarg del mandat i ha licitat les obres per construir-ne 62 m¨¦s) t¨¦ molt a veure amb l¡¯augment de la infraestructura, per¨° no ¨¦s l¡¯¨²nic motiu. La ciutat va comen?ar a fer algun carril als anys 90 del segle passat ¨Cen carrers amb llambordes i restes de ra?ls dels antics tramvies!¨C per¨° el gran punt d¡¯inflexi¨® el va marcar, el 2007, el Bicing, la bicicleta p¨²blica. Va comen?ar amb 600 bicicletes i ara en s¨®n 6.000.

Colau, doncs, ha premut l¡¯accelerador en una ciutat que ho t¨¦ tot per moure¡¯s amb bici: un clima agradable, una orografia amable excepte alguns barris, dist¨¤ncies manejables, una ciutadania amb amplis sectors conscienciats en mat¨¨ria de sostenibilitat...

De vegades la pregunta ¨¦s per qu¨¨ la ciutat ha trigat tant a posar-se a pedalejar massivament. De fet, malgrat els indicadors de creixement, els despla?aments amb pedals amb prou feines s¨®n una mica m¨¦s del 2% del total, a anys llum del 40% del transport p¨²blic, el 26% dels cotxes o el 32% que es fa caminant. ¡°?s la modalitat que m¨¦s est¨¤ augmentant, per¨° el percentatge encara ¨¦s molt redu?t, tenim molt marge per cr¨¦ixer¡±, subratlla la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal.

En realitat, recorda Vidal, el que s¡¯est¨¤ fent ¡°¨¦s seguir el full de ruta que ¨¦s el Pla de Mobilitat Urbana, aprovat durant el mandat passat¡±, amb CiU al govern. El pla es fixa com a objectiu aconseguir el 2,5% de quota modal el 2018. ¡°?s essencial passar de la idea de fer carrils en determinats eixos a contemplar una xarxa ¨ªntegrament, perqu¨¨ tothom tingui un carril a prop de casa i de la seva hipot¨¨tica destinaci¨®¡±, diu. I ampliant la xarxa, es crea demanda, i m¨¦s bicis pacifiquen la resta del tr¨¤nsit, en un cercle virtu¨®s.

Entre els veterans del sector hi ha Pere Serrasolses, de la cooperativa Biciclot, que aquest any celebra el 30¨¨ aniversari. Dels qui protestaven fa 30 anys ¡°per aconseguir algun dia una ciutat ciclable¡±. Entre els motius de l¡¯¨¨xit, no oblida la xarxa constru?da fins ara ¨Ctamb¨¦ amb els governs socialistes i l¡¯exalcalde Xavier Trias¨C el Bicing ¡°que malgrat els recels inicials del sector, vist en perspectiva ha estat una bona eina¡± i la crisi, ¡°que m¨¦s enll¨¤ de q¨¹estions econ¨°miques i d¡¯estalvi, ha fet que molta gent es replanteg¨¦s coses i es pos¨¦s a pedalejar¡±.

Des del BACC, una de les entitats de refer¨¨ncia en bici urbana, Carles Benito atribueix el salt ¡°a la xarxa, que genera un efecte bola de neu¡±, per¨° tamb¨¦ ¡°al fet que hi ha m¨¦s cultura, botigues, esdeveniments...¡±. Benito celebra ¡°el desplegament de la xarxa, els carrils mar muntanya¡± i ¡°la regulaci¨® dels vehicles de mobilitat personal, com els segways, que hauran d¡¯anar pel carril bici¡±.

Sobre els carrils nous tamb¨¦ hi ha objeccions. Els plantegen Albert Garcia, d¡¯Amics de la Bici, i Esther Anaya, investigadora en mobilitat ciclista de l¡¯Imperial College de Londres. Tots dos convenen que els carrils bidireccionals que s¡¯estan fent s¨®n massa estrets. ¡°Cap altra ciutat els fa¡±, diu Anaya, que aplaudeix altres pol¨ªtiques, com ¡°les dades que s¡¯estan penjant en obert, que permetran a les universitats fer estudis¡± que potser l¡¯administraci¨® no t¨¦ diners per fer.

Qui ¨¦s un entusiasta de la mobilitat amb bici a Barcelona ¨¦s l¡¯editor de la revista Ciclosfera, Rafa Vidiella. ¡°Comparat amb Madrid aix¨° ¨¦s una meravella¡±, aplaudeix i ressalta que el perfil dels ciclistes a Barcelona ¨¦s molt transversal: ¡°Veus senyors amb vestit, moderns, fam¨ªlies, nens...¡±. ¡°I hi ha maduresa, no ¨¦s casualitat que Barcelona sigui la ciutat del m¨®n amb m¨¦s Brompton, una bici que costa 1.200 euros¡±. Efectivament, amb 20.000 d¡¯aquestes bicicletes plegables, la capital catalana ¨¦s l¨ªder al m¨®n en Brompton per habitant