El ¡®chemsex¡¯ arriba a l¡¯hospital

L¡¯atenci¨® al fenomen del chemsex (¡®chemical sex¡¯, en angl¨¨s) i les seves conseq¨¹¨¨ncies per a la salut ¨Cpot generar noves infeccions de transmissi¨® sexual (ITS) i depend¨¨ncia a subst¨¤ncies t¨°xiques¨C han arribat als hospitals. Fins avui, eren els centres comunitaris els que, per la seva proximitat al col¡¤lectiu que m¨¦s el practica (homes que tenen sexe amb homes), detectaven les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquest fenomen, que es caracteritza per consumir diversos tipus de drogues amb l¡¯objectiu de mantenir relacions sexuals durant un llarg per¨ªode de temps. Encara que segueix sent un fenomen residual entre el grup de m¨¦s incid¨¨ncia ¨Cels homes que tenen sexe amb homes¨C, els hospitals tamb¨¦ s¡¯han posat en alerta. El Cl¨ªnic ha comen?at a fer enquestes als pacients amb sospita de practicar chemsex per con¨¨ixer la dimensi¨® del fenomen i al Vall d¡¯Hebron estan estudiant crear un circuit assistencial per donar una atenci¨® multidisciplin¨¤ria a aquests casos.

¡°Nosaltres veiem els casos cl¨ªnics i aix¨° ¨¦s nom¨¦s la punta de l¡¯iceberg¡±, apunta el doctor Josep Mallolas, del Servei de Malalties Infeccioses del Cl¨ªnic. Ells nom¨¦s atenen pacients que han tingut una ITS o una intoxicaci¨® pel consum d¡¯alguna subst¨¤ncia que hi est¨¤ vinculada, per exemple. Per¨°, en realitat, es desconeix la incid¨¨ncia d¡¯aquesta pr¨¤ctica perqu¨¨ no totes les persones que practiquen chemsex desenvolupen problemes associats. ¡°Quan passes de practicar-ho de forma espor¨¤dica al fet que sigui una cosa comuna ¨¦s quan parlem de depend¨¨ncia a aquest tipus de relacions sexuals¡±, afegeix el psiquiatre del Vall d¡¯Hebron, Jos¨¦ Antonio Navarro.

El que s¨ª que han constatat els experts, no obstant aix¨°, s¨®n els riscos d¡¯aquest fenomen per a la salut. Un estudi del centre comunitari Barcelona Checkpoint ha confirmat que el risc d¡¯infecci¨® de VIH entre els homes gais que practiquen chemsex ¨¦s tres vegades m¨¦s elevat, encara que afirmen que els resultats no s¨®n extrapolables a tota la poblaci¨® homosexual. Tamb¨¦ t¨¦ els seus riscos psicosocials, com la depend¨¨ncia a subst¨¤ncies o problemes de salut mental.

El Cl¨ªnic ha engegat una enquesta interna i an¨°nima per con¨¨ixer el fenomen, encara incipient. ¡°Volem veure on som¡±, explica Mallolas, ja que la detecci¨® de pacients amb consum problem¨¤tic de chemsex ¡°¨¦s anecd¨°tica¡±. ¡°No es viu com un problema, aix¨ª que no es consulta. Si els detectem ¨¦s perqu¨¨ venen amb un altre problema m¨¨dic, com lesions perianals, ITS, intoxicacions¡­ Quan hi ha depend¨¨ncia a alguna droga tamb¨¦ hi ha possibilitat de desenvolupar un problema psiqui¨¤tric, com una depressi¨® o un brot psic¨°tic¡±, assenyala. L¡¯enquesta, que ¨¦s an¨°nima i volunt¨¤ria, permetr¨¤ ¡°identificar la magnitud del problema¡± i, segons els resultats, crear noves xarxes assistencials en les quals implicar tamb¨¦ psic¨°legs i psiquiatres.

L¡¯Hospital Vall d¡¯Hebron, per la seva banda, tamb¨¦ s¡¯ha posat les piles per atendre els casos problem¨¤tics de chemsex. ¡°Fa uns anys que constatem que existeix. Nosaltres veiem les conseq¨¹¨¨ncies f¨ªsiques del chemsex: les ITS, les patologies¡±, assenyala la doctora Mar¨ªa Jes¨²s Barber¨¤, coordinadora de la unitat d¡¯ITS de l¡¯hospital. Hi ha dues vies d¡¯acc¨¦s al sistema hospitalari, apunta Navarro: ¡°A trav¨¦s d¡¯urg¨¨ncies, perqu¨¨ arriba amb un problema f¨ªsic i despr¨¦s sorgeix el tema de forma espont¨¤nia perqu¨¨ d¡¯entrada els resulta dif¨ªcil d¡¯explicar; o per contacte per alguna ITS¡±. El psiquiatre matisa que no nom¨¦s es donen casos entre el col¡¤lectiu gai, sin¨® tamb¨¦ entre persones bisexuals i heterosexuals.

En qualsevol cas, l¡¯abordatge, coincideixen els metges, no ¨¦s exclusivament cl¨ªnic. ¡°Nosaltres som metges cl¨ªnics que tractem la infecci¨® per¨° aquests casos tenen un context complex i som conscients que hem de coordinar-nos amb altres especialistes¡±, admet Barber¨¤. La doctora ha iniciat converses internes per engegar un circuit amb altres especialistes de l¡¯hospital ¡°per abordar el chemsex d¡¯una forma m¨¦s dirigida¡±.

Per la seva banda, centres comunitaris com BCN Checkpoint, pioners a detectar l¡¯auge d¡¯aquesta problem¨¤tica, celebren el pas endavant dels hospitals per¨° demanen coordinaci¨® amb els centres de proximitat. ¡°?s bo sempre que els pacients siguin tractats de la manera que correspon, sense moralismes. Cal ajudar, no jutjar. Les actituds paternalistes no tenen gaire sentit¡±, adverteix Ferran Pujol, director de BCN Checkpoint. Barber¨¤ hi coincideix. ¡°Si el pacient ho formula li oferim ajuda i fem ¨²s dels centres comunitaris. Busquem suport en les ONG perqu¨¨ l¡¯avantatge que tenen aquests centres ¨¦s la proximitat, el treball entre iguals i hem de rec¨®rrer a ells¡±, apunta.