Esmentar-la ¨¦s convocar-la

Aix¨° no ha acabat. I el que ¨¦s m¨¦s inquietant per a molts, siguin independentistes o no, el punt final ni tan sols s¡¯entreveu a l¡¯horitz¨®.

L¡¯objectiu ¨¦s m¨°bil i inabastable. Tota sensaci¨® d¡¯avan? precedeix a la d¡¯un ajornament immediat. L¡¯experi¨¨ncia demostra que la fixaci¨® d¡¯objectius clars i a termini conclou amb una demostraci¨® d¡¯una evident insufici¨¨ncia de forces amb la simult¨¤nia i desesperant exhibici¨® d¡¯una in¨¨rcia suficient perqu¨¨ el moviment prossegueixi (desesperant per a uns i altres: per als que es desesperen perqu¨¨ no han aconseguit el seu objectiu i per als que es desesperen per l¡¯amena?a de successives repeticions).

Ni tan sols ¨¦s segur que la imminent col¡¤lisi¨® que s¡¯anuncia sigui el punt final i l¡¯obertura d¡¯una nova etapa despullada dels atributs m¨¦s enutjosos i fatigants de l¡¯actual. Aix¨° no ha estat fins ara una l¨ªnia cont¨ªnua, sin¨® plena d¡¯inflexions i fites, moments crucials presentats com a decisius, hist¨°rics fins i tot, encara que despr¨¦s hagin quedat en res. ?s perfectament possible que aquest presumpte punt final no sigui m¨¦s que una nova fita i que, un cop superat, seguim donant voltes a la roda de l¡¯h¨¤mster.

En cadascuna d¡¯aquestes ocasions decisives hi ha hagut un marge d¡¯indeterminaci¨® sobre el qual els procesistes han constru?t la seva esperan?a. En les eleccions avan?ades del 2012, plebiscit¨¤ries inconfessades, l¡¯aposta demanava una majoria tan ¨¤mplia de CiU amb Artur Mas al capdavant que obligu¨¦s Rajoy a seure a negociar. En el proc¨¦s participatiu del 9-N, l¡¯aposta m¨¦s alta era la remota eventualitat d¡¯una participaci¨® de tal nivell, amb una quantitat de vots a favor de la independ¨¨ncia tan alta, que no hi hagu¨¦s m¨¦s remei per part del Govern de Madrid que acceptar el resultat com un quasirefer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®. Tamb¨¦ ha succe?t en les eleccions del 27-S del 2015, plantejades obertament com un plebiscit sobre la independ¨¨ncia, que l¡¯independentisme ha perdut, encara que es negui a recon¨¨ixer verbalment tot i que ja ho ha fet pol¨ªticament amb el retorn a la casella del dret a decidir i el refer¨¨ndum.

Hi ha encara una quarta ocasi¨®, oculta en la rectificaci¨® del govern Puigdemont, en la qual el proc¨¦s ha perdut probablement la basa m¨¦s temible per l¡¯immobilisme constitucional. Aquesta consistia a convertir els 18 mesos de l¡¯¨²ltim full de ruta en un proc¨¦s constituent obert i participatiu, que ampli¨¦s la mobilitzaci¨®, s¡¯obr¨ªs als comuns, i culmin¨¦s amb un text constitucional a ratificar en la fita seg¨¹ent. S¡¯ha optat pel cam¨ª contrari: el secretisme, els despatxos, els advocats a la recerca de martingales legals o il¡¤legals per enganyar Madrid de nou, l¡¯elitisme en definitiva. A falta del proc¨¦s participatiu s¡¯ha derivat cap a un proc¨¦s il¡¤liberal, forjat en l¡¯ocultaci¨® i la sorpresa, amb perill evident de conculcar els drets de l¡¯oposici¨® al Parlament i dels ciutadans, en particular els funcionaris, en les institucions.

Perdudes quatre oportunitats, la nova convocat¨°ria t¨¦ tota la pinta de convertir-se en una altra ocasi¨® per l¡¯exhibici¨® alhora de la for?a i dels l¨ªmits del moviment, de manera que a continuaci¨®, un cop superat l¡¯¨²ltim escull de la convocat¨°ria del refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® impossible, succeir¨¤ el de sempre: es fixar¨¤ de nou l¡¯objectiu ¨Cla independ¨¨ncia¨C amb un nou termini. La convocat¨°ria de les eleccions auton¨°miques pot servir, sobretot si es volen presentar com a constituents i brandar l¡¯esquer de l¡¯elaboraci¨® d¡¯una constituci¨® que precediria a la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia, naturalment unilateral, en el cas que no hi hagi abans una negociaci¨® amb Madrid.

Conclusi¨®. El dia de la marmota estar¨¤ instal¡¤lat entre nosaltres mentre ning¨² trenqui aquesta din¨¤mica circular constru?da per Artur Mas de la qual ning¨² del seu entorn ni l¡¯independentisme ha sabut sortir. I l¡¯¨²nica manera de trencar-la ¨¦s que aparegui d¡¯una vegada per totes un projecte alternatiu capa? d¡¯interessar almenys a una part dels votants independentistes i per descomptat a l¡¯enorme massa de catalans que volen un millor autogovern per¨° no volen ruptures amb la legalitat ni somien en la immaculada concepci¨® de la Catalunya independent.

El dia de la marmota no est¨¤ exempt de perills. Sobre els marges d¡¯indeterminaci¨® aposten els m¨¦s agosarats. Ara l¡¯aposta t¨¦ a veure amb l¡¯¨²s de la for?a, circumst¨¤ncia imaginada com a redemptora per a un proc¨¦s que ja ha fracassat en quatre ocasions. Esmentar-la ¨¦s convocar-la, cosa que ning¨², d¡¯una banda i de l¡¯altra, hauria de fer a hores d¡¯ara del segle XXI i de la nostra dolorosa experi¨¨ncia hist¨°rica. A la vocaci¨® dels que hi pensen hi ha la destrucci¨® de la democr¨¤cia espanyola, una trista vict¨°ria per a una Catalunya que sempre ha associat el seu autogovern amb la llibertat i la democr¨¤cia a Espanya. D¡¯aqu¨ª que al final, seria la derrota segura de tots. Com per pensar-s¡¯ho dues vegades.