Voler la pau, per¨° no l¡¯oblit

He d¡¯admetre que, quan em vaig endinsar en la hist¨°ria de la Model, en sabia ben poca cosa, d¡¯aquella pres¨®, ben popular per al gran p¨²blic, d¡¯altra banda, gr¨¤cies a les pel¡¤l¨ªcules que s¡¯havien fet sobre delinq¨¹ents comuns tancats a la Model o per les not¨ªcies que sovint envoltaven un centre penitenciari que sempre ha viscut a l¡¯ombra de la pol¨¨mica. Tot el Nadal de 1997 el vaig passar entrant i sortint de la Model, en una mena de jornada intensiva esgotadora. En acabar, despr¨¦s de dos mesos d¡¯immersi¨® en els arxius del penal urb¨¤ m¨¦s fam¨®s de la Pen¨ªnsula ¡ªaquell arxiu era aleshores un desori absolut¡ª, en vaig esdevenir un sentit coneixedor. I aquella recerca apassionada de dades i lectura de documents em va permetre endinsar-me en una hist¨°ria s¨°rdida, de mis¨¨ria, de viol¨¨ncia, d¡¯escassetat, de privacions, d¡¯injust¨ªcia. I tamb¨¦ de repressi¨®, de brutal repressi¨®.

No en va ¨¦s en aquesta pres¨® que hi van tancar Llu¨ªs Companys el 1930. O que hi van assassinar Salvador Puig Antich el 1974 pel m¨¨tode del garrot vil. Fins a 40 persones hi van ser executades per aquest cruel m¨¨tode.

Que durant llargs per¨ªodes la pres¨® Model havia estat un s¨ªmbol de la repressi¨® ho prova que el mateix 14 d¡¯abril de 1931 ¡ªdespr¨¦s que Maci¨¤ i Companys proclamessin la Rep¨²blica Catalana¡ª un grup d¡¯obrers van promoure espont¨¤niament una protesta popular per alliberar els presos pol¨ªtics, amuntegats all¨ª en un nombre que desbordava de totes totes la capacitat m¨¤xima de la pres¨®. Malvivint, en condicions sovint infrahumanes, hi havia gent de tota mena i condici¨®. Per¨° sobretot pobres, p¨¤ries i una alarmant pres¨¨ncia de presos pol¨ªtics tancats durant la Dictadura de Primo de Rivera, per b¨¦ que amb anterioritat ja havien proliferat les detencions arbitr¨¤ries i indiscriminades en una Barcelona que no pas per casualitat es va donar a con¨¨ixer com la Rosa de Foc. Aquell 14 d¡¯abril, una gernaci¨®, impulsada pel canvi pol¨ªtic sense precedents que s¡¯estava gestant, determinada a posar fi a tanta injust¨ªcia i patiment, va assaltar la Model i en va alliberar 600 presos.

En aquest sentit, no cal dir quin va ser el paper de la Model en acabar la Guerra Civil. Erigida en s¨ªmbol de la repressi¨® franquista, com tamb¨¦ ho va ser el Castell de Montjuic, va esdevenir el pr¨°leg del funest Camp de la Bota, escenari d¡¯execucions massives de republicans, en una implacable pol¨ªtica d¡¯extermini dels ven?uts comandada pel general Franco. En la mem¨°ria de tota la bona gent assassinada, s¡¯hi va posar una placa i erigir el monument a la Fraternitat, obra del valenci¨¤ Miquel Navarro, amb un poema de M¨¤rius Torres. Les execucions seguien sempre un mateix ritual. Funcionaris de la Pres¨® Model, en finalitzar el seu torn, cridaven els penats i els condu?en a la capella per omplir la paperassa corresponent. En acabar, els entregaven al piquet d¡¯afusellament, que els duia al Camp de la Bota a matar-los. Ho tenim tot ben documentat. El franquisme ho va deixar tot per escrit, prova que creia ser un r¨¨gim immortal.

Que en els meus anys la joia recomenci

sense esborrar cap cicatriu de l¡¯esperit.

0 Pare de la nit, del mar i del silenci,

jo vull la pau ¡ªper¨° no vull l¡¯oblit.

El compte enrere per al trasllat de la pres¨® Model ha comen?at. Cert que d¡¯anuncis sobre el tancament de la Model se n¡¯han fet repetidament. Fa anys i panys que arrosseguem aquesta promesa. Per¨° els ve?ns, malgrat les especulacions, han vist que tal not¨ªcia no s¡¯acabava de confirmar mai. Ara podem dir que, finalment, va de deb¨°. La determinaci¨® de les institucions catalanes, i molt espec¨ªficament la bona feina del conseller de Just¨ªcia, Carles Mund¨®, ho han fet possible. El moment ha arribat i ¨¦s ara que plasmem aquest desig, tot honorant les paraules del poeta.

Oriol Junqueras i Vies ¨¦s vicepresident de la Generalitat i historiador, autor de l¡¯estudi La pres¨® Model entre 1914-1936.