Benvingut Valverde, gr¨¤cies Zubizarreta

Ara que Ernesto Valverde ja ha estat presentat com a entrenador i Marc Ter Stegen ha renovat el contracte, convindria tal vegada que el president del Bar?a don¨¦s les gr¨¤cies a Andoni Zubizarreta. El president blaugrana va fer fora de mala manera el director esportiu el gener del 2015 quan Luis Enrique i Messi mantenien un pols enverinat a causa de la pol¨ªtica de rotacions expressada al partit d¡¯Anoeta. Bartomeu va tenir per una vegada a la vida un atac d¡¯autoritat i va prendre m¨¦s decisions en una setmana que en dos anys: va convocar unes eleccions que despr¨¦s va guanyar c¨°modament amb el trident i el triplet i va destituir Zubizarreta per haver dit que el president era c¨°mplice de les coses que el club havia fet malament quan va ser sancionat per la FIFA.

I tenia ra¨®, perqu¨¨ Bartomeu, en tant que vicepresident esportiu, feia fins aleshores el que li deia el president Sandro Rosell. Nom¨¦s cal revisar tota la documentaci¨® del cas Neymar per adonar-se de com funcionava l¡¯entitat, que va anar perdent gruix progressivament tant a la parcel¡¤la esportiva com a l¡¯administrativa amb la sortida del director general Antoni Rossich. La import¨¤ncia de Zubizarreta va ser tan gran que encara ara el Bar?a viu del seu llegat: Valverde sempre havia estat a la seva llista d¡¯entrenadors preferits i dues vegades havia dit no a l¡¯equip blaugrana, que va acabar en mans de Tata Martino, recomanat curiosament per Rosell. I, d¡¯altra banda, va conv¨¨ncer personalment Ter Stegen per substituir V¨ªctor Vald¨¦s.

Zubizarreta va saber trobar solucions als problemes m¨¦s delicats del Barcelona, com quan va apostar per Tito Vilanova el mateix dia que Pep Guardiola va tocar el dos. Tamb¨¦ semblava impossible que hi hagu¨¦s un porter que volgu¨¦s competir amb el record de Vald¨¦s fins que va apar¨¨ixer Ter Stegen. I ara que Luis Enrique se n¡¯ha cansat, a la directiva i a la comissi¨® esportiva els ha resultat f¨¤cil tirar de veta i recuperar la llista de Zubizarreta per contractar Valverde. La junta continua sense prendre les decisions principals, simplement les assumeix. La feina que li queda per fer al secretari t¨¨cnic Robert Fern¨¢ndez ¨¦s relativament senzilla si tenim en compte que queden per fitxar un lateral, un centrecampista i un davanter, si ¨¦s que no torna Deulofeu.

L¡¯¨²ltima gran renovaci¨® de la plantilla blaugrana es va fer en temps de Zubizarreta i Luis Enrique. El club s¡¯ha anat descapitalitzant i despersonalitzant des d¡¯aleshores si tenim en compte l¡¯organigrama t¨¨cnic. Figures com Eusebio i el mateix Luis Enrique van dirigir el filial; ?scar Garc¨ªa va arribar fins a la banqueta dels juvenils, i tamb¨¦ Sergi Barju¨¢n entrenava les categories inferiors del Bar?a. A Rosell el preocupaven els jugadors i no els t¨¨cnics, i Bartomeu s¡¯ha encomanat a projectes conceptuals com el Bar?a Innovation Hub i la Masia 360?. El problema ¨¦s que la idea futbol¨ªstica blaugrana perd for?a, o no es veu representada, per m¨¦s que tothom del club parli d¡¯estil, de filosofia o de l¡¯ADN del Bar?a.

Al Bar?a li falta grandesa i lideratge i li sobra mediocritat, convertit sovint en una oficina de recaptar cal¨¦s per pagar el trident i especialment Messi, la clau de volta de tot plegat. A Valverde li toca recuperar el sentit d¡¯equip i fer trempar uns socis que en molts casos han decidit comercialitzar amb el carnet, senyal que el negoci es va inflant fins que la pilota rebenti. La sort del club reposar¨¤ en els gols de Messi i en les decisions de Valverde, perqu¨¨ l¡¯estructura es debilita i es continua vivint de rendes com les de Zubi, director esportiu de l¡¯Olympique Marsella i abans fil conductor de la hist¨°ria del Bar?a des de Wembley, personatge controvertit perqu¨¨ es passa la vida prenent decisions, i a vegades tamb¨¦ s¡¯equivoca, com li recriminen alguns al Camp Nou.

Avui conv¨¦ ser agra?ts amb Zubi i donar la benvinguda a Valverde, una persona normal, propera i intel¡¤ligent, tamb¨¦ respectuosa i independent, que no pertany a cap de les fam¨ªlies barcelonistes que es fan la guitza permanentment; bon regatejador i, sobretot, un l¨²cid optimista, una virtut imprescindible perqu¨¨ el barcelonisme faci front al triomfalisme que arriba de Madrid, campi¨® d¡¯Europa per dotzena vegada.