Carles Santamaria: ¡°Als nostres pol¨ªtics els falta llegir molt de c¨°mic¡±

Home apassionat del c¨°mic des de la seva infantesa mortadeliana, fan d¡¯El Corsario de Hierro i d¡¯Haza?as B¨¦licas, radiant entusiasta del cavaller fosc (encara que dif¨ªcilment el far¨ªem entrar en unes malles de superheroi), Carles Santamaria (Barcelona, 1963) ent¨¦n el Premi Nacional de Cultura, que va recollir ahir a la nit, com un reconeixement al g¨¨nere i un incentiu per seguir lluitant per la seva plena consolidaci¨® com a element cultural amb totes les de la llei. El dest¨ª ha volgut que en el bar on l¡¯entrevisto hi hagi penjat a la seva esquena un term¨°metre en forma de ping¨¹¨ª que l¡¯observa amb mirada perversa.

Pregunta. Hauria preferit un Batm¨°bil al premi?

Resposta. Ha, ha, ha. Dep¨¨n del model, el de Tim Burton m¡¯hauria temptat molt. En tot cas, hauria pogut posar la C del guard¨® al cotxe i convertir-lo en un BatCatm¨°bil.

P. Qu¨¨ li ha semblat guanyar el premi?

R. Em va sorprendre, la veritat, vaig pensar que era una broma. De fet, la not¨ªcia em va agafar en un lloc tan a contrapeu com ¨¦s l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, fent cua per un tema de signatura electr¨°nica de Ficomic, l¡¯empresa que organitza els salons. ?s curi¨®s, perqu¨¨ s¡¯ha triat premiar no un autor, tot i que he debutat com a guionista amb l¡¯adaptaci¨® de Victus, sin¨® un gestor i divulgador.

P. En quin moment vital l¡¯agafa?

R. Doncs bastant bo. Un cop decidit que no m¡¯he de sotmetre a trasplantament de cor, i que puc tirar amb el meu ¡ªhe de solucionar un problema d¡¯arr¨ªtmia¡ª, em trobo sorprenentment b¨¦ i animat.

P. ?s m¨¦s del que es pot dir del pobre primer Batman.

R. Aix¨ª ¨¦s, una pena, Adam West va ser el primer Batman televisiu als anys seixanta. Va morir el passat 9 de juny als 88 anys,

P. Era molt simp¨¤tic, l¡¯¨²ltima vegada el vam veure convidat a The Big Bang Theory amb aquest grup de sonats. El seu Batman era una cosa na?f, amb aquelles onomatopeies de cops en sobreimpressi¨® a la pantalla.

R. S¨ª, i el vestit de licra, amb les aixelles suades. Burgess Meredith, ni m¨¦s ni menys, feia del Ping¨¹¨ª.

P. Avui Batman ¨¦s un personatge molt m¨¦s complex.

R. Ha tingut un desenvolupament molt interessant en els ¨²ltims 20 anys. ?s el superheroi m¨¦s suggeridor, amb aquest ressentiment, aquest desig de venjan?a. ?s, ¨¦s clar, el superheroi tecnol¨°gic, amb molts trastos, que es contraposa als que tenen superpoders. Frank Miller ens ha fet un retrat espl¨¨ndid del personatge decantat cap a la foscor, cosa que l¡¯oposa a Superman, l¡¯heroi del sistema. ?s revelador el que diu el Joker a Batman: ¡°No s¨¦ qui dels dos fa m¨¦s por, tu o jo¡±.

P. En fi, vost¨¨ t¨¦ premi i Batman no, tret que li hagin donat el Ciutat de Gotham...

R. Jo espero que el meu premi ajudi a situar el c¨°mic en aquest pa¨ªs, que per patrimoni, innovaci¨® i qualitat ¨¦s capital mundial del g¨¨nere. M¨¦s del 90% de c¨°mics que es venen a Espanya s¡¯editen a Catalunya, aquest ¨¦s el pa¨ªs del TBO, de Bruguera... Tenim gent espl¨¨ndida triomfant a fora, al mercat nord-americ¨¤, o al francobelga. Un premi aix¨ª ¨¦s sens dubte un reconeixement al c¨°mic i una forma de subratllar que el g¨¨nere ¨¦s cultura amb maj¨²scula, i no nom¨¦s cultura popular.

¡°Vaig flipar amb la hist¨°ria i el dibuix d¡¯¡®El sulfato at¨®mico¡¯ de Mortadelo i Filem¨®n. Va ser una epifania¡±

P. Com est¨¤ el sector?

R. Al m¨®n ¨¦s evident, nom¨¦s cal dir que de les deu pel¡¤l¨ªcules m¨¦s taquilleres quatre estan basades en c¨°mics. Aqu¨ª el veig en un creixement molt vigor¨®s. Tenim moltes llibreries especialitzades que s¨®n un focus molt bo, i la pres¨¨ncia a les generalistes augmenta i ¨¦s cada vegada millor. Tamb¨¦ a les biblioteques augmenta el fons de c¨°mic. Hi ha una gran diversificaci¨® en el g¨¨nere, amb molts targets: el lector de superherois, el de manga, el de novel¡¤la gr¨¤fica, que ha captat un p¨²blic de llibres, lletraferit. En tot cas, a difer¨¨ncia del mercat franc¨¨s, on ja s¡¯ha fet tot el recorregut, aqu¨ª el c¨°mic t¨¦ encara cam¨ª per rec¨®rrer. Pot cr¨¦ixer molt m¨¦s.

P. En aquest panorama, quina funci¨® compleixen els salons?

R. A part d¡¯entretenir, de ser referents d¡¯oci, fem pedagogia. Hem fets exposicions que reivindiquen els cl¨¤ssics, Eisner, Milton Canif, el centenari del TBO. Busquem connexions del c¨°mic amb altres ¨¤mbits, la ci¨¨ncia-ficci¨®, l¡¯aviaci¨®. Veiem com el c¨°mic reflecteix l¡¯entorn, com fan les arts majors, com fa el cinema.

P. Recorda el seu primer tebeo?

R. ?s clar, va ser un Mortadelo, de Bruguera, als 11 anys. Em vaig convertir en un addicte. Era setmanal. Me¡¯l comprava la meva mare el diumenge i jo me¡¯l dosificava tota la setmana, em guardava una historieta de Rompetechos, per exemple, per compensar el disgust del zero en matem¨¤tiques. Tamb¨¦ feia algun cop d¡¯ull als Lil¨ª de la meva cosina, perqu¨¨ hi aprenies coses sobre les noies, en aquella ¨¨poca no en sab¨ªem res.

P. I despr¨¦s?

R. Despr¨¦s, despr¨¦s d¡¯El Capit¨¢n Trueno i sobretot del El Corsario de Hierro, el 1979 ja va arribar El V¨ªbora, que va ser un descobriment, una revelaci¨®. Els vuitanta van ser una gran ¨¨poca de revistes, tenies Cimoc, Cairo, Zona 84, recordo passar classes de Tresserras a l¡¯Aut¨°noma llegint El V¨ªbora. Despr¨¦s, quan ell era conseller de Cultura i jo director del Sal¨® del C¨°mic, m¡¯ho recordava. ¡°Et recordo a tu, Santamaria, a l¡¯¨²ltima fila amb un c¨°mic, per¨° era cultura, eh¡±, deia.

P. Quan va arribar als superherois?

R. Soc tard¨¤. En realitat amb el Batman d¡¯El caballero oscuro. Tinc una inf¨¤ncia Bruguera, una adolesc¨¨ncia underground que segueix amb l¨ªnia clara i Tint¨ªn i despr¨¦s els superherois. No ¨¦s que cada etapa anul¡¤li l¡¯anterior, soc acumulatiu.

P. Una vegada em va dir Ray Bradbury que si torn¨¦s a n¨¦ixer no deixaria que els seus pares li llencessin els c¨°mics. Haur¨ªem de veure quantes meravelles hem perdut en aquests dr¨¤stics dissabtes de neteja d¡¯habitaci¨®. Quan penso en els meus perduts Zarpa de acero, Mytek el poderoso, Kelly Ojo M¨¢gico, Olac el gladiador, ?Pumby!

R. Jo tenia una col¡¤lecci¨® d¡¯Haza?as B¨¦licas que em va desapar¨¨ixer.

P. Quin va ser el seu tresor m¨¦s gran?

R. El sulfato at¨®mico, d¡¯Ib¨¢?ez, el primer ¨¤lbum de Mortadelo i Filem¨®n. Vaig flipar amb la hist¨°ria i la qualitat del dibuix. Va ser una epifania.

P. Mortadelo i Filem¨®n, no Flash Gordon, el Hombre Enmascarado, els c¨°mics de V¨¦rtice o de Novaro?

R. Soc molt Bruguera. M¡¯encantava el seu humor. Els seus perdedors, que a m¨¦s eren amn¨¨sics i tornaven a ficar la mateixa pota una i altra vegada. Don P¨ªo, el pispa Bonifacio, Mortadelo i Filem¨®n.

P. Quin altre moment inici¨¤tic hi ha en la seva carrera?

R. El viatge al disset¨¨ festival d¡¯Angulema, passant cr¨°niques per a EL PA?S, precisament; quan el 1990 Jack Lange va inaugurar all¨¤ el Centre Nacional de la Bande Dessin¨¦e, una cosa tan moderna, i vaig descobrir, amb enveja, que el c¨°mic formava part de l¡¯ADN cultural de Fran?a.

R. En canvi aqu¨ª encara hi ha gent que arronsa el nas davant el c¨°mic.

R. No suporto aquesta actitud, el d¡¯aquell desafortunat lema ¡°qui avui llegeix un c¨°mic dem¨¤ llegir¨¤ un llibre¡±. No!, dem¨¤ llegir¨¤ un llibre, i un altre c¨°mic! ?s una mica la marca del franquisme, que va mutilar i censurar el c¨°mic i el va voler restringir als nens i a la gent que no llegia. El c¨°mic ¨¦s una experi¨¨ncia cultural ampl¨ªssima que inclou historietes per a nens, avantguarda i experi¨¨ncia art¨ªstica de primer ordre. Ara, a m¨¦s, hi ha una gran transversalitat amb la ind¨²stria del joc electr¨°nic.

P. Llegeixen c¨°mics els nostres pol¨ªtics?

R. No s¨®n especialment comiquers. Nom¨¦s exceptuaria Pasqual Maragall, a qui li agradaven de deb¨°. En general el c¨°mic no forma part de les lectures dels nostres pol¨ªtics. Els falta molta lectura de c¨°mics!

P. T¨¦ l¡¯espineta clavada del Museu del C¨°mic.

R. Estic implicat des de fa 11 anys en el projecte, que ¨¦s molt bo i solvent, i compta amb l¡¯edifici, ja rehabilitat, a Badalona. Seria un museu interactiu, pedag¨°gic, experiencial, i que s¡¯autofinan?aria. Voldr¨ªem que s¡¯hi incorporessin la Diputaci¨® de Barcelona i el Ministeri de Cultura. Per¨° est¨¤ als llimbs, encallat. Falta voluntat pol¨ªtica per part de la Generalitat.

P. Quan mira enrere, quina valoraci¨® fa?

R. No hauria pensat mai que em guanyaria la vida amb els c¨°mics. Era una forma d¡¯entrar en el periodisme, especialitzant-me en aix¨°. No ha anat malament, oi?