A la contra

Revise documents a l¡¯ordinador i vaig a parar a una carpeta de fotos d¡¯un viatge de fam¨ªlia. M¡¯hi recree, retrobe instants oblidats, m¡¯adone de com d¡¯enriquidor havia estat aquell viatge amb les seues llargues passejades en bici i a peu, amb la casa antiga, plena de racons, on ens allotj¨¤vem, amb els paisatges imprevistos, amb les viv¨¨ncies ressaltades per l¡¯estranyesa de l¡¯entorn.

Solem viatjar a la contra, a llocs ignorats per l¡¯aparador tur¨ªstic; ¨¦s m¨¦s barat i, sobretot, ¨¦s revelador. Riquesa que, a m¨¦s, esdev¨¦ arxiu fruct¨ªfer per als qui escrivim, car tota viv¨¨ncia ¨¦s pot reciclar en literatura. Mesos abans del viatge no em feia cap gr¨¤cia haver-hi d¡¯anar, tot just quan havia aconseguit emprendre una rutina creativa, quan podia dedicar dues hores al mat¨ª a gargotejar papers al silenci del meu refugi. No volia viatjar, em sentia c¨°mode, tota interrupci¨® em feia nosa. Per¨° el viatge, com quasi tots els altres que havia fet, fou injecci¨® d¡¯idees, d¡¯imatges, d¡¯olors, d¡¯experi¨¨ncies, amb efectes retardats, els fruits de la qual no tardaren a prendre cos aix¨ª que havia tornat als papers.

Quin perill, la comoditat! Quants projectes, quantes aventures mentals, quantes meravelles no deuen haver sigut avortades per ella! I a cada moment ataca, a cada instant del dia ens tempta. Comoditat: dimoni que aconsella sempre l¡¯opci¨® del m¨ªnim esfor?, la m¨ªnima intel¡¤lig¨¨ncia. La detecte en mi i la veig, tothora, als fills, als ve?ns, a tot arreu. La manca d¡¯esfor? per a buscar i assaborir la diversitat del m¨®n ¨¦s la font dels t¨°pics, simplificaci¨® que ¨¦s amputaci¨® i desconeixen?a.

Bous i balladores flamenques a les Rambles, Sorolla i Blasco Ib¨¢?ez a Val¨¨ncia, paella amb sangria, el clarobscur de Rembrandt i l¡¯orella de Van Gogh. Un dia em presentaren un nord-americ¨¤ ja gran, que acabava d¡¯arribar a Sueca. Entre altres coses, em pregunt¨¤ si, a la meua fam¨ªlia, hi havia algun torero. Se¡¯n feia creus quan vaig dir que ni havia anat ni pensava anar mai a una correguda de bous.

Quan vaig publicar el meu primer llibre, mentre esperava que em rebera l¡¯editor barcelon¨ª, la jove secret¨¤ria, a fi de donar-me conversa, em va dir: ¡°All¨¤ baix s¡¯ho passeu molt b¨¦, oi?¡±. All¨¤ baix era, ¨¦s clar, el Pa¨ªs Valenci¨¤. Com fatiga, tot aix¨°! I com fatiga que, per substituir uns t¨°pics, se¡¯n creen d¡¯altres. Com a valenci¨¤, estic fart de les etiquetes que ens posen a Espanya i de les que ens posen des de Catalunya, per¨° sobretot estic fins al coll dels t¨°pics que potencien els mateixos valencians. No soc representatiu de res, jo. De la mateixa manera que no represente a ning¨², no em sent representat per ning¨². No m¡¯agrada la gent, ni els pa?sos, f¨¤cilment etiquetables. A pastar fang, les etiquetes. Benvinguda la complexitat, l¡¯imprevisible, all¨° que escapa al patr¨® tosc dissenyat per la peresa. Tota simplificaci¨® ¨¦s una falsedat. Com passa, tamb¨¦, als viatges. Com passa amb tot.