Ambig¨¹itat ¡®reloaded¡¯

Ha estat una f¨®rmula de tant ¨¨xit i tan perllongat que ¨¦s comprensible la resist¨¨ncia a abandonar-la. Em refereixo al cultiu de l'ambig¨¹itat, de l'equ¨ªvoc, del doble discurs ¨Cdit col¡¤loquialment, a la pr¨¤ctica del joc de la puta i la Ramoneta¨C referent a la relaci¨® pol¨ªtica Catalunya-Espanya.

Des del 1977-80 i fins al 2010-12, les dues parets mestres del sistema de partits catal¨¤ es van sostenir sobre aquesta base. A Converg¨¨ncia, mentre Pujol es deixava nomenar espanyol de l'any pel diari ins¨ªgnia del nacionalisme carpetovet¨°nic i exercia una vegada i una altra de king¡¯s maker a Madrid, alguns dels seus diputats reivindicaven el dret d'autodeterminaci¨® al Parlament de la Ciutadella, i la JNC tenia com a pr¨°pia la bandera estelada, i certs alcaldes no dissimulaven la seva filiaci¨® independentista. I quan les contradiccions internes s'accentuaven ¡ªper exemple, davant l'anomenada ¡°febre b¨¤ltica¡± del 1990-91¡ª, el l¨ªder m¨¤xim tenia una resposta digna de l'oracle de Delfos: ¡°Catalunya ¨¦s com Litu¨¤nia, per¨° Espanya no ¨¦s la URSS¡±.

Amb m¨¦s sordina ¡ªperqu¨¨ estava subjecte a una disciplina d'¨¤mbit estatal¡ª, el PSC feia el mateix. Els seus caps de cartell en els diferents tipus d'eleccions oferien un ventall de sensibilitats i prioritats nacionals que cal exemplificar entre un Pepe Borrell i un Quim Nadal, entre un Celestino Corbacho i un Llu¨ªs Sacrest (alcalde d'Olot entre el 1999 i el 2011). Als congressos socialistes catalans no hi faltaven mai delegats (en general, de la demarcaci¨® de Girona) que reclamaven el grup parlamentari propi al Congr¨¦s dels Diputats, i el plenari acabava aprovant que aquesta demanda era molt leg¨ªtima, per¨° s'exerciria ¡°en el moment oport¨²¡±. Mentrestant, els m¨¤xims dirigents es movien entre l'afirmaci¨® ret¨°rica de ser ¡°un partit sobir¨¤¡± i la pr¨¤ctica d'acatar les exig¨¨ncies ¡°fraternals¡± del PSOE. I, a les urnes, els anava gaireb¨¦ sempre d'all¨° m¨¦s b¨¦.

Segons ¨¦s ben sabut, aquesta manera de funcionar es va enfonsar en els primers anys d'aquesta d¨¨cada; no pas per voluntat dels qui l'havien practicat amb tant d'¨¨xit, sin¨® com a conseq¨¹¨¨ncia d'un profund canvi dels marcs pol¨ªtics i mentals de la ciutadania catalana. Per¨°, sobre les ru?nes de les velles ambig¨¹itats convergents i socialistes, ha sorgit amb embranzida una ambig¨¹itat nova: la d'aquest conglomerat de forces en construcci¨® que hem anomenat ¡°els comuns¡±.

Com en el cas dels seus il¡¤lustres predecessors, l'actitud equ¨ªvoca del partit d'Ada Colau i de Xavier Dom¨¨nech davant del proc¨¦s independentista i, ¨²ltimament, davant del refer¨¨ndum no t¨¦ res de fortu?ta ni d'innocent. Al contrari, obeeix a un c¨¤lcul descarnat de costos i beneficis: la convicci¨® que els dilemes del sobiranisme els poden desgastar i l'evid¨¨ncia que, en la seva curta hist¨°ria electoral, com m¨¦s equidist¨¤ncia han mostrat, millor han estat els resultats (Barcelona en Com¨² i En Com¨² Podem, 24-25%) i, en canvi, molt m¨¦s modestos (Catalunya S¨ª que es Pot, 9%) quan van apar¨¨ixer hostils a l'autodeterminaci¨®.

Amb aquest panorama, i davant la concreci¨® de la data i la pregunta del refer¨¨ndum impulsat per la Generalitat, les reaccions en l'¨¤mbit dels comuns han estat d'una polifonia pr¨°pia d'uns altres temps i d'unes altres sigles. La versi¨® m¨¦s o menys oficial ha passat per exigir un refer¨¨ndum ¡°amb garanties¡±, eventualment d'acord amb els principis de la Comissi¨® de Ven¨¨cia, que han posat en boca de Joan Coscubiela o de Llu¨ªs Rabell. Sabent com saben que la Comissi¨® de Ven¨¨cia ¨¦s una emanaci¨® dels Estats membres del Consell d'Europa, i que la Moncloa est¨¤ a l'aguait de qualsevol moviment relatiu a les ¡°garanties¡± (cens, junta electoral...), aquestes demandes equivalen a rebutjar el refer¨¨ndum. En canvi, Albano Dante Fachin (¡°no girarem l'esquena a les urnes¡±) o Joan Josep Nuet (¡°som una naci¨® i volem decidir¡±) semblen inclinats a participar-hi. Pel que fa a Xavier Dom¨¨nech, la seva cr¨ªtica de ¡°les presses¡± i la seva previsi¨® que la lluita pel refer¨¨ndum ser¨¤ ¡°llarga¡± m'ha fet pensar en aquells congressos del PSC en qu¨¨ l'obtenci¨® del grup parlamentari propi es remetia sempre a un futur inassolible...

C¨¤lculs i tacticismes al marge, al llarg dels propers tres mesos els comuns hauran de decidir quina companyia prefereixen. Cap sortir¨¤ gratis, per¨° la del Foment, el Cercle Eq¨¹estre, Societat Civil Catalana, el PP, Ciutadans, el PSC, etc¨¨tera, segurament ser¨¤ la m¨¦s cara.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador