Les cicatrius d¡¯Hipercor

Passaven vuit minuts de les quatre de la tarda quan una bomba de 200 quilos va explotar a l¡¯aparcament subterrani dels magatzems Hipercor, al barcelon¨ª barri de Sant Andreu. En aquell 19 de juny del 1987, divendres previ a les vacances escolars, va quedar segada la vida de 21 persones i 45 m¨¦s van resultar ferides. Va ser el primer atemptat indiscriminat i massiu d¡¯ETA. El dolor va deixar Barcelona atordida. Per¨° nom¨¦s va ser per unes hores: el diumenge seg¨¹ent 70.000 persones van rec¨®rrer els carrers de Sant Andreu expressant el seu rebuig a l¡¯assassinat dels seus ve?ns. Entre els morts hi havia ciutadans lluitadors, impulsores del futbol femen¨ª a Catalunya, quatre nens¡­ persones d¡¯aquestes classes subalternes a les quals va cantar Raimon. Cares an¨°nimes que donaven vida al Sant Andreu fabril. 72 hores despr¨¦s de l¡¯atemptat, el dilluns 22 de juny, el centre de la ciutat va viure la manifestaci¨® fins llavors m¨¦s nombrosa des de la tornada del president de la Generalitat republicana, Josep Tarradellas. Entre 300.000 i 500.000 persones van omplir les art¨¨ries de Barcelona.

Per qu¨¨ ETA va triar Barcelona per a l¡¯atemptat m¨¦s sagnant de la seva hist¨°ria? La capital catalana havia estat designada capital ol¨ªmpica i, a m¨¦s, precisament el mes de gener d¡¯aquell any la Policia havia desarticulat una de les versions del comando Madrid. ETA va girar els seus ulls cap a Catalunya i singularment cap a la Barcelona ol¨ªmpica. El 27 de mar?, un gu¨¤rdia civil era assassinat en un atemptat etarra al port de Barcelona. El 2 d¡¯abril, el mec¨¤nic Juan Fructuoso va morir quan va explotar una bomba al pas d¡¯una patrulla de la Gu¨¤rdia Civil al carrer de Biscaia. El 9 d¡¯abril un cotxe bomba esclatava sense v¨ªctimes a Pau Claris cantonada Mallorca i el 12 de juny quan passaven 30 minuts de les 12 de la nit, 54 quilos d¡¯amonal explotaven en un rack d¡¯Enpetrol, a Tarragona, que van provocar la fugida de la ciutat de m¨¦s de 20.000 ve?ns.

Set dies despr¨¦s arribaria el sagnant atemptat d¡¯Hipercor. Avui moltes cicatrius queden obertes. L¡¯Audi¨¨ncia Nacional i el Tribunal Suprem van considerar l¡¯Estat responsable civil subsidiari per no haver obligat a desallotjar Hipercor. Les ¨²niques tasques de supervisi¨® les va realitzar el personal de seguretat dels magatzems, mentre cotxes i ve?ns entraven, sortien i compraven als grans magatzems. El local es podia haver desallotjat en 10 minuts, segons els bombers. Per¨° no es va fer. Van passar les quatre de la tarda i una onada expansiva que multiplicava per deu la velocitat del so va rec¨®rrer Hipercor. La temperatura va pujar fins a 2.300 graus. L¡¯efecte de l¡¯amonal, la cola, la gasolina i les escates de sab¨®, que constitu?en l¡¯artefacte, va provocar en les v¨ªctimes un efecte similar al del napalm.

La crueltat de l¡¯atemptat contrasta amb l¡¯obtingut: nom¨¦s 13 familiars de morts o v¨ªctimes han rebut indemnitzaci¨® per aquesta omissi¨® policial establerta per sent¨¨ncia. 33 recurrents han vist rebutjada la seva pretensi¨® per presentar-la ¡°fora de termini¡±. De l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯atemptat, els afectats van veure la necessitat d¡¯autoorganitzar-se. Es tractava de facilitar ajuda i assessorament davant d¡¯una Administraci¨® que mostrava la seva cara m¨¦s economicista i esquiva. Per a aix¨°, va ser decisiu l¡¯embranzida i la iniciativa de Robert Manrique, treballador d¡¯Hipercor que va patir cremades en l¡¯atemptat.

Les repercussions d¡¯aquesta bomba van sacsejar el panorama pol¨ªtic basc i del conjunt d¡¯Espanya. Es va forjar el pacte antiterrorista entre totes les forces pol¨ªtiques, des d¡¯Alian?a Popular fins al Partit Comunista, amb l¡¯excepci¨® d¡¯Herri Batasuna. Tot aix¨° va cristal¡¤litzar en el pacte d¡¯Ajuria-Enea. Una bona part de la societat basca, que fins llavors havia mantingut l¡¯equidist¨¤ncia entre ETA i les forces de l¡¯ordre ¨Ceren els anys dels assassinats dels GAL¨C, es va allunyar de l¡¯organitzaci¨® terrorista. Dins del m¨®n abertzale tamb¨¦ va haver-hi dissid¨¨ncia. Txomin Zuloaga, dirigent de HASI ¨Cpartit integrat a Batasuna¨C, va suggerir que ETA havia de prendre¡¯s unes vacances i va pronosticar que si ETA continuava en aquesta l¨ªnia, Batasuna acabaria il¡¤legalitzada. El 1988 va ser expulsat ¨Cjuntament amb uns 200 militants¨C d¡¯HASI, encara que sempre es va mantenir fidel a l¡¯esquerra abertzale. Txema Montero, eurodiputat de Batasuna que el 10 de juny del 1987 havia obtingut 40.000 vots a Catalunya en les eleccions al Parlament Europeu, va qualificar l¡¯atemptat d¡¯¡°assassinat m¨²ltiple¡±. Va dimitir del seu esc¨® l¡¯11 de juliol del 1990. Encara avui dia s¨®n molts els qui coincideixen a assenyalar que Hipercor va marcar un abans i un despr¨¦s.

30 anys despr¨¦s continuen les afliccions d¡¯algunes v¨ªctimes davant els tribunals de l¡¯Institut Nacional de la Seguretat Social. Hi ha una mena de doble llenguatge: es compatibilitza l¡¯enaltiment de les v¨ªctimes amb la garreperia econ¨°mica.

Algunes cicatrius s¡¯han tancat, per¨° la mem¨°ria p¨²blica ¨¦s una de les assignatures pendents. Per aix¨° ¨¦s rellevant que l¡¯Ajuntament de Barcelona hagi homenatjat les v¨ªctimes. 20 de les 21 fam¨ªlies dels morts aix¨ª com la gran majoria dels ferits van estar presents aquest dissabte en una cerim¨°nia dirigida magistralment per la directora d¡¯escena ?ngels Aymar. Mai fins ara havia succe?t. Ni pol¨ªtics ni aprenents van parlar. Nom¨¦s el dolor i la solidaritat humana. Lluny de fl¨¤mules interessades i de patrimonialitzacions pol¨ªtiques, el protagonisme ha estat per primera vegada dels qui van patir la p¨¨rdua. Han hagut de passar 30 anys.