Quan cou¡­ ¡®Ajoblanco¡¯

¡°Respecto els treballadors¡±, diu un dels post-its. ¡°Llibertat total. Sense censures¡±, diu un altre. ¡°Contrapsicologia. M¨²sica anarquista. Antidesarrollismo. Mostrar alternatives¡±, enumera un tercer. Tots estan enganxats en una fusta sota l¡¯ep¨ªgraf ¡°Qu¨¨ t¡¯agradaria trobar a les p¨¤gines de la revista¡±. La que consulta, a la seva pr¨°pia seu, ¨¦s?Ajoblanco, m¨ªtica cap?alera contracultural de substrat anarquitzant que va sacsejar en dues etapes (del 1974 al 1999) els quioscos i uns quants milers de consci¨¨ncies (150.000 en el seu moment ¨¤lgid, el 1995, amb un n¨²mero sobre la marihuana). Aquest dimarts torna, 17 anys despr¨¦s del seu ¨²ltim lliurament, amb el mateix esperit i en paper. O sigui, a contra corrent, fidel a la seva idiosincr¨¤sia.

¡°En aquests temps confusos retornem perqu¨¨ volem posar el nostre gra de sorra per, a trav¨¦s del di¨¤leg i la passi¨® i eliminant odis que no porten enlloc, reflexionar i donar alternatives mitjan?ant un periodisme de participaci¨®¡±, defineix aquesta tercera etapa de la cap?alera un dels seus fundadors i alma mater, el veter¨¤ Pepe Ribas, davant del primer n¨²mero, 132 p¨¤gines en color, totalment lliures de publicitat, ¡°sense inter¨¨s comercial o medi¨¤tic que en condicioni el contingut¡±, aclareix innecess¨¤riament.

La portada, amb una fotografia de gent present en les mobilitzacions del 15-M acompanyada del t¨ªtol??Revolvemos!, ja dona pistes sobre l¡¯interior: un bloc de reportatges (Apuestas en blanco y negro) que acull textos sobre el Madrid rebel, els mals de la societat segons Claudio Naranjo, representant de la piscologia transpersonal i la reacci¨® dels artistes davant l¡¯emerg¨¨ncia ecol¨°gica, entre d¡¯altres, obre foc per donar pas a seccions ja hist¨°riques (sexe, feminisme, mem¨°ria llibert¨¤ria¡­). Tanca el primer lliurament El muro, nou nom amb el qual es coneix ara una altra secci¨® hist¨°rica, La cloaca, amb la participaci¨® de lectors i col¡¤laboradors.

El rep¨¤s del contingut sembla demostrar que els temes i les preguntes no han canviat gaire des dels anys setanta a Espanya. ¡°Les q¨¹estions de llavors segueixen sent v¨¤lides i moltes respostes, tamb¨¦, com ja es va veure el 15-M; l¡¯educaci¨® i la cultura continuen demostrant-se fonamentals¡­ Cal tornar a pensar i reil¡¤lusionar-se per recuperar-se; si canvies la vida ¨¦s m¨¦s f¨¤cil canviar-ho tot; llavors ho vam fer per canviar la vida als setanta, cosa que no va passar als noranta; i ara toca tornar-ho a fer¡±, llan?a Ribas.

Compran armas capaces de derribar la Moncloa (febrer del 1991); Supervivientes del sida (juny del 1993), Por qu¨¦ Espa?a no es una democracia (maig del 1994) o Todos somos Marcos, en l¡¯apogeu del subcomandant al mateix n¨²mero d¡¯un dossier sobre cinema porno (mar? del 1995), s¨®n alguns dels temes que destaquen de les velles portades que decoren la redacci¨® d¡¯Ajoblanco, mat¨¨ries que s¨®n, d¡¯alguna manera, com avisos a la falsa democr¨¤cia, els abusos del neoliberalisme i la banalitat que imperen, almenys segons Ribas, en els temps actuals i que intentar¨¤ denunciar una revista que tamb¨¦ mant¨¦ un altre dels seus veterans fundadors, Fernando Mir.

Aquesta complicitat amb els or¨ªgens s¡¯arrodoneix amb el fet que el dissenyador ¨¦s el mateix que el de fa 41 anys i el maquetista, el de fa 20: ¡°Costa trobar professionals del paper¡±, sost¨¦ Ribas. Per¨° poc m¨¦s. ¡°En aquests temps del jo volem incidir en el nosaltres, el com¨², el factor social, la pla?a p¨²blica on s¡¯intercanvien coneixements i cultures; si no, anem cap al final de l¡¯esp¨¨cie, com ja denunci¨¤vem ja 40 anys¡±, recorda. A aquest esfor? del nosaltres s¡¯hi ha incorporat saba nova, com Carolina Espinoza, i un equip que combina veterans i molts joves d¡¯entre 24 i 30 anys.

Els temps tamb¨¦ expliquen l¡¯estructura de la nova Ajoblanco, gestada des de fa un any. L¡¯embri¨® de la seva tercera vida ¨¦s l¡¯Associaci¨® Cultural Ajoblanco, sense ¨¤nim de lucre, en la qual Ribas, Espinosa i Mir van posar 1.500 euros. Un micromecenatge ha perm¨¨s la impressi¨® de 50.000 exemplars d¡¯una publicaci¨® que, de moment, ser¨¤ quadrimestral (el proper n¨²mero, al novembre) i que est¨¤ calculat que resisteixi si ven 20.000 exemplars. ¡°Amb aix¨° aguantarem un any; si en s¨®n 30.000, any i mig; aix¨° no ¨¦s nou: els dos primers anys dels setanta no en vam treure res¡±, recorda Ribas. Una plataforma web, on estan digitalitzats tots els Ajoblanco, servir¨¤ per recuperar temes dels setanta i vuitanta i posar-los de nou a debat.

La vig¨¨ncia d¡¯aquests debats es podr¨¤ constatar en el Club Ajoblanco, quarta part del projecte, f¨°rum que funciona com a redacci¨® oberta als lectors i seu de tallers i que ha d¡¯alimentar en part la revista. Tindran lloc en un local del barri de Gr¨¤cia de Barcelona, que Ajoblanco comparteix amb una entitat nascuda amb el 15-M, els artistes activistes del col¡¤lectiu Enmedio. Aquests exposen a la seva ¨¤rea samarretes de Moda Social, marca de roba on un proposa un disseny i s¡¯estampa en samarretes en qu¨¨ part del preu es destina a entitats socials que els compradors poden escollir. En una, una noia, en un volc¨¤nic planeta saint-exuperi¨¤, diu: ¡°No necessito un petit pr¨ªncep¡±. En una altra, sota l¡¯enunciat ¡°Dear Patriarchy¡±, una trompa de falopi d¡¯un aparell femen¨ª fa botifarra.?Ajoblanco, almenys aqu¨ª, ¨¦s un plat necessari. I en el m¨®n actual, sembla que tamb¨¦.