Un racionalista apassionat

Potser no som del tot conscients del que suposa el fenomen Macron. Posem en relleu alguns aspectes

El primer i m¨¦s obvi ¨¦s el seu ascens sobtat: de ser totalment desconegut fins fa nom¨¦s tres anys ha passat a convertir-se en un president de la Rep¨²blica amb un suport popular excepcional. Qualsevol estudi¨®s de la ci¨¨ncia pol¨ªtica sostindria que ¨¦s un cas que no es pot produir, no entra dins dels esquemes de la normalitat. Ara, un cop ja ha passat, s¡¯inventaran moltes teories per justificar el fenomen, per¨° ning¨² hauria estat capa? de preveure-ho.

Per¨°, a m¨¦s, hem de fixar-nos en el seu curr¨ªculum. Un jove de 39 anys amb una traject¨°ria curiosa i brillant: primer es llicencia en Filosofia, despr¨¦s estudia Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i, com tants alts c¨¤rrecs p¨²blics francesos, acaba ingressant a l¡¯Escola Nacional d¡¯Administraci¨® (ENA) per arribar a ser inspector de finances. Un gran curr¨ªculum, per¨° tampoc anormal entre els pol¨ªtics francesos.

Amb aquest bagatge, es converteix en alt executiu de la Banca Rothschild i s¡¯hi est¨¤ quatre anys. Just despr¨¦s passa a ser assessor del president Hollande, que al cap de poc temps fa un gir radical en la seva pol¨ªtica econ¨°mica i el designa ministre d¡¯Economia, com a successor ni m¨¦s ni menys que d¡¯Arnaud Montebourg, de l¡¯ala esquerra del partit, socialista, estatalitzador i proteccionista. En aquest c¨¤rrec, durant dos anys, Macron duu a terme pol¨ªtiques basades en ajustos fiscals i reducci¨® de la despesa, les anomenades pol¨ªtiques d¡¯austeritat i, pejorativament, amb menyspreu, d¡¯austericidi.

Com ¨¦s que un home que pren decisions en principi tan impopulars i que procedeix de la Banca Rothschild arriba fins on ha arribat, a trencar amb el vell sistema de partits, a agrupar una majoria de proced¨¨ncia molt diversa i aconseguir uns resultats electorals inesperats? Segons el meu parer, per la seva capacitat d¡¯an¨¤lisi, per la universalitat de les seves idees i valors, per la seva honradesa moral i intel¡¤lectual i per la seva energia a l¡¯hora de conv¨¨ncer els altres, per haver sabut explicar el seu projecte d¡¯una manera clara i senzilla.

Efectivament, l¡¯agost passat, poc abans de dimitir, declara: ¡°L¡¯honestedat m¡¯obliga a dir-vos que ja no soc socialista¡±. Qu¨¨ volia dir amb aix¨°? Que havia passat del socialisme al neoliberalisme, a les pol¨ªtiques desreguladores de Thatcher i Reagan? No, les raons eren unes altres.

Macron es distancia del socialisme franc¨¨s per dissentir no de les seves finalitats igualit¨¤ries, sin¨® del m¨¨tode per arribar-hi. Ell creu, al contrari que els socialistes francesos, en l¡¯efic¨¤cia superior de l¡¯empresa privada sobre la p¨²blica, del lliurecanvisme davant del proteccionisme, del mercat i la compet¨¨ncia davant de la planificaci¨®. Resumint, en la necessitat de generar la riquesa necess¨¤ria perqu¨¨, via impostos, sigui possible que les institucions dedicades al benestar social (educaci¨®, sanitat, pensions, seguretat social, assist¨¨ncia) compleixin les seves finalitats.

Macron s¡¯inspira en els seus discursos i programes en el liberalisme igualitari, en les idees de John Rawls i Amartya Sen, en una pol¨ªtica liberal que tingui com a finalitat aconseguir la ¡°llibertat igual¡± de tots a trav¨¦s de la igualtat d¡¯oportunitats i la limitaci¨® de les desigualtats econ¨°miques millorant la situaci¨® d¡¯aquells als quals la vida no els ha donat els avantatges i les capacitats de partida (educaci¨® i cultura familiar, patrimoni heretat, intel¡¤lig¨¨ncia natural, etc.) que tenen d¡¯altres.

Aquestes s¨®n les idees b¨¤siques que Macron ha exposat i argumentat en els m¨ªtings-conferencies de la seva campanya electoral, dirigides a conv¨¨ncer persones d¡¯un ampli espectre ideol¨°gic. El gran valor de Macron, segons el meu parer, ¨¦s que es tracta d¡¯un pol¨ªtic amb idees llargament meditades en oposici¨® a les idees dominants, amb capacitat de transmetre-les perqu¨¨ n¡¯est¨¤ profundament conven?ut, i amb l¡¯honestedat de fer tot aix¨° sense complexos. Aix¨° ¨¦s el que han apreciat els francesos que l¡¯han votat, siguin de dretes, de centre o d¡¯esquerres. No ¨¦s demagog, ni pamfletari, ni populista: ¨¦s un racionalista apassionat que sap que arribar al cervell ¨¦s tamb¨¦ arribar al cor.

Macron est¨¤ en un moment d¡¯¨¨xit, no hi ha cap dubte. Per¨° seria cec si no sab¨¦s veure la seva part de frac¨¤s: l¡¯abstenci¨® ha arribat al 56% del cens, nom¨¦s han votat el 44% dels francesos. N¡¯ha conven?ut molts, m¨¦s que els altres partits, per¨° encara en queden molts per conv¨¨ncer. Aquesta ¨¦s la dif¨ªcil tasca que l¡¯espera en els seus propers, i molt dif¨ªcils, cinc anys.