Recompensar la ci¨¨ncia

Els qui escriuen de forma obscura s¨®n incapa?os d¡¯escriure, s¨®n incl¨²s malignes¡±, deia Sir Peter Medawar. I entre els cient¨ªfics, certament, n¡¯hi ha molts que escriuen de manera fosca, i fins i tot tosca. L¡¯investigador, a for?a de preparar papers, escrits en angl¨¨s cient¨ªfic, ha abandonat l¡¯estil propi, la veu identificadora, el segell exclusiu. Un article cient¨ªfic ¨¦s un exercici d¡¯organitzaci¨® i, alhora, un esfor? per ocultar la identitat, ja que l¡¯avaluaci¨® per revisors exigeix que aquest siga an¨°nim. Aix¨ª les coses, el cient¨ªfic ha anat esporgant del seu corpus argumental la ret¨°rica, la persuasi¨®, els mecanismes ling¨¹¨ªstics del convenciment, i el seu text ¨¦s una pe?a d¡¯exposici¨® de resultats, un informe sense m¨¦s ets i uts. Qualsevol vel¡¤le?tat ¨¦s r¨¤pidament detectada pels editors, i fulminantment eliminada, quan no implica la refutaci¨® directa de l¡¯article.

Per tant, quan els cient¨ªfics es posen a fer divulgaci¨®, siga en forma de llibre, o d¡¯article de premsa, els seus textos van sovint desarmats d¡¯un l¨¨xic ric, de met¨¤fores enginyoses, d¡¯adjectius substancials, de f¨®rmules ling¨¹¨ªsticament suggeridores. Altres vegades, s¡¯esdev¨¦ que el text que lliura el cient¨ªfic ¨¦s d¡¯una prosa pl¨²mbia i enrevessada, perqu¨¨ l¡¯investigador viu tamb¨¦ amb la pru?ja de l¡¯exhaustivitat, i all¨° fa que el resultat final estiga atape?t de conceptes i matisacions. Per aix¨°, tenen tant de m¨¨rit aquells cient¨ªfics que escriuen b¨¦, que no han abandonat la seua curiositat liter¨¤ria, que tenen un estil definit que han anat conreant disciplinadament. I potser haurien d¡¯estar molt m¨¦s buscats pels editors, m¨¦s exigits, i m¨¦s recompensat el seu esfor?. El cient¨ªfic que fa divulgaci¨® de bona qualitat ¨¦s un regal per als lectors. Perqu¨¨ la ci¨¨ncia forma part d¡¯una manera indefugible de la cultura, i els temps que ara vivim s¨®n una ¨¨poca daurada, per l¡¯abast de les descobertes i la velocitat de l¡¯aven? cient¨ªfic. I la seua difusi¨® resulta m¨¦s necess¨¤ria que mai.

Fa uns dies vaig participar en el Premi de la Cr¨ªtica dels Escriptors Valencians: fou una gala preciosa, que demostra el bon treball realitzat per les seues m¨¤ximes responsables, les companyes i escriptores Bel Olid i Gemma Pasqual. Tanmateix, entre tots els llibres que vaig haver de llegir d¡¯assaig no n¡¯hi havia cap de ci¨¨ncia. Per qu¨¨ aix¨°? Per qu¨¨ no es recompensen els bons textos de divulgaci¨® de la ci¨¨ncia? Per qu¨¨ no hi ha cap reconeixement cap a aquells cient¨ªfics que s¡¯han esfor?at, que han abandonat els seus papers, la seua bombolla investigadora, i han baixat a una arena que no coneixen prou b¨¦ i han reeixit amb ¨¨xit? La situaci¨® ¨¦s semblant en altres premis de la cr¨ªtica, on com a molt es recompensen algunes investigacions hist¨°riques. Crec que ¨¦s hora de premiar l¡¯esfor? de les editorials que aposten per la divulgaci¨® de la ci¨¨ncia. Perqu¨¨ els qui escriuen de forma clara no sols s¨®n benignes per a la societat, sin¨® que s¨®n un joia. I m¨¦s si s¨®n cient¨ªfics!