Ensenyament relega la memoritzaci¨® a favor de les compet¨¨ncies

Per aprendre m¨²sica un alumne pot memoritzar les notes o crear la seva pr¨°pia pe?a. I per ensenyar valors c¨ªvics es pot donar una xerrada o fer que els alumnes reflexionin. A l'institut Quatre Cantons de Barcelona van optar per les segones opcions i fusionar-les en un projecte: crear un rap en contra de la viol¨¨ncia masclista. ¡°Hav¨ªem treballat els ritmes corporals i els vaig plantejar fer un rap sobre un tema que creia que calia posar sobre la taula¡±, explica Oscar Altide, professor de m¨²sica. Amb una iniciativa com aquesta, els alumnes no aprenen nom¨¦s una cosa, sin¨® que desenvolupen les seves capacitats o compet¨¨ncies art¨ªstiques (com a creadors de m¨²sica), comunicativa (en escriure la lletra), digital (les bases musicals es van crear per ordinador) i humana (reflexionen sobre el respecte i la conviv¨¨ncia).

Aquesta manera d'estudiar ¨¦s la que es coneix com treballar per projectes ¡ªen substituci¨® de les assignatures convencionals¡ª, que ¨¦s la base de l'ensenyament per compet¨¨ncies, un model que t¨¦ com a objectiu que els alumnes no nom¨¦s acumulin dades i coneixements durant la seva vida escolar, sin¨® que s¨¤piguen aplicar-los a la vida quotidiana i que es desenvolupin com a persones independents i cr¨ªtiques. ¡°A m¨¦s d'aprendre com ¨¦s una fracci¨®, els alumnes hauran de resoldre una situaci¨® concreta i trobar la soluci¨® en un context real¡±, va explicar la consellera d¡¯Ensenyament Meritxell Ruiz fa uns dies.

¡°El model de compet¨¨ncies es basa en quatre pilars: aprendre a aprendre, a saber fer les coses, a ser una persona i a conviure. Ja no ¨¦s una acumulaci¨® de saber¡±, explica Ismael Palac¨ªn, director de la Fundaci¨® Bofill. I ¨¦s que hi ha una coincid¨¨ncia entre administracions i experts per caminar cap a aquest model, basat en el Llibre Blanc per a la reforma del sistema educatiu de la Unesco (1989), en el seu moment cridat a revolucionar l'ensenyament. El punt de partida ¨¦s clau. ¡°Es passa de la figura del mestre com a transmissor de coneixements a un model on el protagonista ¨¦s l'alumne¡±, resumeix Carme Ortoll, directora general d¡¯Educaci¨® infantil i prim¨¤ria.

A partir d'aqu¨ª es dissipen les assignatures convencionals i desapareixen les cl¨¤ssiques classes magistrals. ¡°Saber filosofia ja no ¨¦s aprendre's les obres d'un autor, sin¨® comparar visions dels autors i aplicar els pensaments a la vida quotidiana i tenir la capacitat d'analitzar les coses amb visi¨® cr¨ªtica¡±, explica Palac¨ªn. ¡°El llibre ha quedat obsolet, no motiva els estudiants. Amb els projectes els poses en situacions reals i els dotes de m¨¦s capacitats per enfrontar-se a situacions que es trobaran a la vida real¡±, explica el professor Oscar Altide, que exemplifica els beneficis aconseguits amb el seu projecte de rap. ¡°Hi havia un nen que era incapa? de memoritzar dues frases, per¨° es va aprendre tot el rap. Fins i tot va guanyar un premi. Estava euf¨°ric!", afegeix amb orgull.

¡°?s un model m¨¦s inclusiu, perqu¨¨ tot l'alumnat apr¨¨n, tots se senten part¨ªcips i hi ha molta interacci¨® entre ells¡±, apunta Lourdes Casanovas, directora de l'escola Roques Blaves d¡¯Esparraguera. Aquest ¨¦s un del mig centenar de centres pioners en l'ensenyament per compet¨¨ncies que forma part de la Xarxa de compet¨¨ncies b¨¤siques, que va ajudar l'exconsellera d¡¯Ensenyament Irene Rigau el 2013 a conjuminar metodologies i a editar unes guies amb indicacions perqu¨¨ la resta d'escoles poguessin comen?ar a implantar aquest model. Els centres de la Xarxa es reuneixen mensualment amb el Departament per explicar els aspectes que funcionen i els que no.

Segons Ensenyament, actualment tots els centres educatius ja treballen per compet¨¨ncies, en diferents nivells. Per¨° si s'ensenya d'una manera, cal avaluar d'aquesta mateixa forma. Aix¨ª que quatre anys m¨¦s tard la Generalitat ha implantat l'avaluaci¨® per compet¨¨ncies ¡ªaquest curs, a prim¨¤ria i el vinent, a secund¨¤ria¡ª, la qual cosa implica que les fam¨ªlies ja no rebran el t¨ªpic butllet¨ª amb notes que van de l'insuficient a l'excel¡¤lent per a cada mat¨¨ria, sin¨® que hi ha quatre qualificacions: no assoliment excel¡¤lent, notable, satisfactori o no assolit. I les assignatures es converteixen en sis ¨¤mbits: ling¨¹¨ªstic (catal¨¤, castell¨¤ i llengua estrangera), matem¨¤tic, coneixement del mitj¨¤, art¨ªstic (educaci¨® pl¨¤stica, musical i dansa), educaci¨® f¨ªsica i educaci¨® en valors. De fet, actualment alguns ex¨¤mens ja estan dissenyats pensats en les compet¨¨ncies, com algunes proves diagn¨°stiques que fa la Generalitat o l'examen PISA i en un futur es busca adaptar la Selectivitat.

Canviar les aules

Malgrat les bondats del sistema, tamb¨¦ hi ha cr¨ªtiques. La Fundaci¨® Bofill es pregunta si comen?ar a avaluar per compet¨¨ncies ¨¦s tancar el cercle o comen?ar pel final. ¡°Falten molts passos intermitjos: canviar els espais de les escoles, formar els professors i canviar les pr¨¤ctiques docents. No es pot ensenyar per compet¨¨ncies en un aula amb tots els alumnes asseguts. I potser els centres nom¨¦s treballen per projectes en un ¨¤mbit i combinen tots dos models, quan hauria d'haver-hi un model unificat¡±, apunta Palac¨ªn. No obstant aix¨°, admet que tamb¨¦ es pot fer la lectura inversa i amb el decret d'avaluaci¨® pot incentivar i accelerar el canvi perqu¨¨ es marca els professors qu¨¨ i com han d'ensenyar.

Des de l'escola Roques Blaves es queixen que el nou sistema ha comportat molt treball per al professorat i lamenten la falta de temps per coordinar-se. ¡°Els professors estan motivats, per¨° han optat per formar-se ells mateix i aprendre de les experi¨¨ncies m¨²tues, per¨° fa falta temps per reunir-se i coordinar les accions¡±, incideix la directora. La Generalitat defensa que des del 2015 s'han format 1.700 caps d'estudis i que s'ofereix formaci¨® telem¨¤tica i a les universitats, a m¨¦s de materials i orientacions per treballar al centre.