Jugant a llengua amb els fills
S¨®n diversos els jocs a trav¨¦s dels quals els pares poden ajudar en l¡¯educaci¨® ling¨¹¨ªstica de les criatures
Un pare passeja pel carrer amb els seus fills, dos, nen i nena. Dic un pare perqu¨¨ aix¨ª m¡¯hi identifico i m¡¯hi trobo m¨¦s c¨°mode, per¨° b¨¦ podria ser una mare amb un fill, tant li fa. Tenen l¡¯edat aquella en qu¨¨ tot els encurioseix, i anant pel carrer solen xerrar, b¨¦ poden estar-se una estona llarga parlant de coses que passen a l¡¯escola o b¨¦ embrancar-se en profuses explicacions sobre els seus jocs habituals, fins a l¡¯extenuaci¨® del sofert pare, que es mant¨¦ roc¨®s en una actitud d¡¯escolta per b¨¦ que de vegades agrairia una treva. I una de les coses que solen fer, quan surten de passeig, ¨¦s jugar amb la llengua.
Els jocs ling¨¹¨ªstics s¨®n recursos habituals en els pares, i n¡¯hi ha de ben tradicionals. La ludoling¨¹¨ªstica t¨¦ a Catalunya uns representants destacats, amb un cat¨¤leg de jocs, enigmes i passatemps que fa les del¨ªcies dels aficionats. Per¨° no ¨¦s d¡¯aquests jocs que ens ocuparem ara, sin¨® d¡¯aquells que de manera espont¨¤nia tots juguem amb els fills mentre els ajudem en aspectes clau de l¡¯adquisici¨® de la llengua. Sense adonar-nos-en, els inculquem rudiments d¡¯ortografia, de sinon¨ªmia i antin¨°mia, de camps sem¨¤ntics, els ampliem el vocabulari i, sobretot, els acostem una mica m¨¦s al gaudi de les paraules. Educar els fills pot ser tamb¨¦ aix¨°, no nom¨¦s inculcar h¨¤bits i valors.
Possiblement el joc m¨¦s conegut ¨¦s el fam¨®s del ¡°Veig, veig¡±. Hi hem jugat molt en castell¨¤, a mi em sona fins i tot el ¡°Veo, veo¡± amb una mena de tonada, de can?¨® infame, per¨° el joc ¨¦s perfectament viable en catal¨¤. S¡¯hi treballa l¡¯alfabet, en reclamar l¡¯atenci¨® del fill sobre una cosa de l¡¯entorn que comenci per una determinada lletra, per b¨¦ que no ¨¦s necessari que el nen domini l¡¯escriptura i sovint n¡¯hi ha prou amb recon¨¨ixer el so. Per al fill el joc ¨¦s entretingut perqu¨¨ promou l¡¯atenci¨® en el que t¨¦ al voltant, per¨° cal admetre la pesantor en els pares quan han repetit tres cops la cantarella inicial.
Els jocs ling¨¹¨ªstics s¨®n recursos habituals en els pares, i n¡¯hi ha de ben tradicionals
?s molt m¨¦s interessant mirar de for?ar el fill a pensar paraules segons un patr¨®, de manera alterna, i el m¨¦s f¨¤cil ¨¦s prendre la lletra final d¡¯un mot perqu¨¨ digui una paraula que comenci per aquella lletra. El joc pot allargar-se i resultar esgotador, i reclama en els pares un ventall de recursos gener¨®s si el que es pret¨¦n ¨¦s, m¨¦s enll¨¤ de distreure, educar. Cal, sobretot, variar els finals de les paraules perqu¨¨ aix¨ª els inicis tamb¨¦ canvi?n: casa-amic-cam¨ª-indi-illa-alegria... El problema que es trobaran els esfor?ats pares ¨¦s que, sovint, els fills acaben les seves paraules en -a, aix¨ª que hauran de disposar d¡¯un bon nombre de mots comen?ats per aquesta lletra: ¨¤lbum, abric, amistat, arr¨°s, aire... Sobretot, busca paraules que entenguin, no diguis coses com atzucac o ansiol¨ªtic.
El joc de buscar ant¨°nims ¨¦s tamb¨¦ molt productiu, en tant que ¨¦s senzill i hi ha molts llibres que el treballen (els t¨ªpics contraris de gran i petit, blanc i negre, fred i calent), i sembla que, per als nens, la noci¨® de contrari ¨¦s molt intu?tiva. Per¨° ¨¦s m¨¦s interessant mirar de treballar els sin¨°nims: demana-li un contrari de trist i de seguida et dir¨¤ content, per¨° demanar-li una paraula que s¡¯assembli a content (no li diguis la paraula sin¨°nim, ¨¦s clar) i llavors haur¨¤ de rumiar de deb¨° per trobar coses com feli? i alegre. Tamb¨¦ es poden enumerar paraules segons camps sem¨¤ntics, per exemple que els siguin propers, com ara objectes de l¡¯escola o coses del carrer.
I tanquem amb un cl¨¤ssic per treballar l¡¯ortografia, ideal si els nens ja coneixen l¡¯escriptura i heu de fer alguna cua per estona. Si teniu una llibreta i un boli, jugueu al joc del penjat, aquell de posar ratlletes segons el nombre de lletres i anar-ne dient fins que, o b¨¦ surt la paraula, o b¨¦ dibuixes un paio ajusticiat. Jugueu-hi abans no el prohibeixin per ser pol¨ªticament incorrecte.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.