Empuriabrava, 50 anys

Empuriabrava, la urbanitzaci¨® de vacances m¨¦s original del golf de Roses, ha fet 50 anys, fruit d¡¯una ¨¨poca d¡¯iniciatives singulars que avui serien per moltes raons impossibles. Crec que jutgem les coses instal¡¤lats en el moment i en el context en qu¨¨ ens trobem. Avui, amb la consci¨¨ncia mediambiental que hem adquirit col¡¤lectivament, no concebr¨ªem una urbanitzaci¨® aix¨ª, pel fet d¡¯haver dessecat els aiguamolls, ni per la seva grand¨¤ria i la poblaci¨® que suposa, ni pels seus canals navegables, ni per l¡¯aeroport, ni pels edificis. Per¨° seria massa senzill dir que es tracta d¡¯un error i no proposar res m¨¦s que la desaparici¨®. El moment des del qual ho jutgem avui tamb¨¦ suposa acceptar que existeix, i m¡¯atreviria a dir que l¡¯opini¨® d¡¯avui ¨¦s diferent de la de fa 25 anys. Ara ho contemplem com un fenomen irrepetible, com una reserva a?llada entre la Muga i la bocana del port esportiu, del qual tamb¨¦ hem apr¨¨s a treure les virtuts que suposen les seves equivocacions. En qualsevol cas, ara hi ¨¦s.

Empuriabrava t¨¦ un tra?at de carrers i canals ¨²nic, que entre les seves infraestructures inclou un port esportiu i un aeroport, per¨° en canvi t¨¦ d¨¨ficits en d¡¯altres, que s¡¯han posat de manifest en el moment en qu¨¨ aquesta conurbaci¨® dissenyada per a les vacances ¡ªque a l¡¯estiu arriba quasi als 50.000 habitants¡ª ha comen?at a ser tamb¨¦ per a molts una ciutat permanent. El tra?at curvilini dels canals condiciona en bona mesura el dels carrers i tan sols deixa dues grans avingudes rectil¨ªnies paral¡¤leles al mar: el passeig mar¨ªtim i l¡¯avinguda comercial, amb els seus porxos atape?ts de botigues i negocis, amb amplades quasi monumentals.

Sobre aquest conjunt de canals, avingudes i carrers apareix una arquitectura peculiar emfasitzada per aquest tra?at de vacances. Edificis d¡¯escala quasi territorial dif¨ªcils de trobar en un altre lloc i qualificats com a infames en alguna ocasi¨®, que ens recorden que el pecat ens atreu, i que conviuen amb torretes i xalets. Com el conjunt Delta Muga de 20 plantes d¡¯al?ada, on viuen unes 5.000 persones, format per diferents edificis, tots amalgamats sota una mena de gelosia gegantina, amb formes m¨¦s pr¨°pies d¡¯un mural cer¨¤mic que d¡¯un edifici d¡¯apartaments; o d¡¯altres com l¡¯edifici del Club N¨¤utic, amb la seva torre recargolada ¡ªque per si sola podria representar tota aquesta extravagant marina¡ª i el seu mirador, que parlen de la llibertat normativa d¡¯aquesta formidablement inconscient urbanitzaci¨®, pensada per poder fer la r¨¨plica a les que els francesos constru?en en aquella ¨¨poca al sud, abans de la frontera dels Pirineus.

Al comen?ament es van construir algunes agrupacions formades per petites cases entre mitgeres fetes amb la voluntat de diferir entre elles lleugerament, tractant d¡¯imitar la varietat t¨ªpica de les construccions populars aixecades sense arquitectes; despr¨¦s, incontrolada, la urbanitzaci¨® segueix construint-se amb els patrons del gust dels que construeixen les seves fantasies d¡¯estiueig, com ara les cases amb els seus peculiars torreons i els seus arcs d¡¯inspiraci¨® popular, un popurri pintat de blanc no apte per a puristes.

Empuriabrava no es pot entendre sense pensar, no tant en l¡¯estiu, sin¨® en l¡¯estiueig. Urbanitzacions aix¨ª es van construir arreu imitant el que anomenaven ¡°poblats de pescadors¡±. Amb aquest esperit es van aixecar Binibeca a Sant Llu¨ªs, a Menorca, o el conjunt de l¡¯Aucanada, a Alc¨²dia, amb el mateix impuls emocional amb qu¨¨ Maria Antonieta va fer aixecar el Petit Trianon. Un impuls cap a la vida natural i un xic primitiva no mancat de certa incomoditat, expressada entre altres coses per les petites dimensions de les casetes i els apartaments. Torres amb jardins petits i amb ve?ns promiscus que viuen entre el carrer i el canal, deixant veure una altra relaci¨® diferent entre el davant i el darrere. Un impuls irracional com el que va dur a construir als Woedwosky sobre el cap Roig, una altra fantasia de la Costa Brava, amb castell i delici¨®s poblat espanyol per als treballadors inclosos, malgrat que ells decidissin viure a l¡¯extravagant porta de la finca de torres de pedra. Quan surten a la llum aquests casos no triga gaire a sorgir la Ciutat de Rep¨°s i Vacances del GATCPAC, que, com un exorcisme, ¨¦s utilitzada per estigmatitzar qualsevol possibilitat d¡¯imaginar l¡¯arquitectura de l¡¯estiueig com a pura diversi¨®, fruit d¡¯impulsos incontrolats. Empuriabrava mereix ser acceptada i repensada.