Radicalitzacions

En el relat que el gruix dels mitjans de comunicaci¨®, dels opinadors i tamb¨¦ dels actors pol¨ªtics espanyols estan fent del proc¨¦s independentista existeix un concepte que, a for?a de repetir-lo, s¡¯ha convertit per als qui l¡¯utilitzen en el deus ex machina, en la gran clau narrativa del que s¡¯ha anomenat ¡°desafiament secessionista¡±. Aquest concepte ¨¦s el de radicalitzaci¨®.

El nacionalisme catal¨¤, tradicionalment mesocr¨¤tic, benpensant, moderat i assenyat, s¡¯ha radicalitzat de sobte, i el menys important ¨¦s esbrinar per quines raons. El seu vaixell ins¨ªgnia, Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, va adoptar una deriva radical (aqu¨ª les explicacions causals oscil¡¤len entre la simple bogeria, l¡¯afany de tapar amb l¡¯estelada les vergonyes de la corrupci¨®, els deliris de grandesa de Mas, etc¨¨tera). D¡¯aquesta manera, aquell moviment pol¨ªtic centrat i business friendly s¡¯ha vist abdu?t i arrossegat pels radicals, individus perillosos que primer van ser la gent d¡¯Esquerra Republicana i despr¨¦s, quan s¡¯ha volgut presentar Junqueras com l¡¯alternativa pragm¨¤tica de Puigdemont, s¨®n les noies i els nois de la CUP. ¡°La CUP governa Catalunya¡±, clamen amb un horror impostat alguns titulars. Ho va sentenciar l¡¯altre dia la vicepresidenta S¨¢ez de Santamar¨ªa referint-se als independentistes: cada vegada en s¨®n menys, i m¨¦s radicals.

Pot ser que s¨ª, o pot ser que no. En tot cas, el que crida molt l¡¯atenci¨® ¨¦s la invisibilitat d¡¯un altre proc¨¦s de radicalitzaci¨®: el que ha experimentat, el que est¨¤ experimentant bona part de l¡¯opini¨® publicada i del discurs pol¨ªtic d¡¯¨¤mbit estatal pel que fa a les reivindicacions de la majoria parlament¨¤ria a Catalunya. Una radicalitzaci¨® tan aguda, tan espectacular ¨Cencara que, paradoxalment, no sembla suscitar l¡¯atenci¨® ni l¡¯alarma de ning¨²¨C, que ha desbordat fa temps les posicions en la mat¨¨ria del PP (del PP!) i deixa el Govern de Mariano Rajoy com una colla de porucs, condescendents i acomplexats.

I no, no estic pensant en la FAES, ni en Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, ni en els webs de l¡¯extrema dreta cl¨¤ssica, ni en el columnisme m¨¦s cavernari. En posar¨¦ alguns exemples, en teoria ben allunyats d¡¯aquelles latituds. Un d¡¯ells podria ser Victoria Prego, que fa uns anys apareixia com l¡¯aguda i prestigiosa cronista de la Transici¨®, que a dia d¡¯avui presideix ¨Cpoca broma¨C l¡¯Associaci¨® de Premsa de Madrid...; alg¨² que ning¨² qualificaria d¡¯ultra. No obstant aix¨°, la senyora Prego ¨Cque ja havia mostrat davant del nacionalisme catal¨¤ una bel¡¤liger¨¤ncia ferotge des de for?a abans del 2012¨C no t¨¦ cap complex a l¡¯hora de revestir-se de fiscal amateur i suggerir que s¡¯apliqui al president Puigdemont l¡¯article 54 del Codi Penal com a reu d¡¯un delicte de sedici¨®, que es castiga amb penes de 10 a 15 anys de pres¨®... I ning¨² entre els seus col¡¤legues gosa dir-li que potser la deontologia period¨ªstica no passa per proposar processaments ni amena?ar amb la pres¨® pol¨ªtics escollits democr¨¤ticament.

I qu¨¨ me¡¯n dieu d¡¯Alfonso Guerra? S¨ª, d¡¯acord: des del 1990-91 la credibilitat del fins llavors vicepresident del Govern espanyol va quedar molt minada. Per¨° el seu partit li va seguir garantint un esc¨® al Congr¨¦s durant un quart de segle m¨¦s, fins al gener del 2015; i encara deu conservar algun prestigi, algun capital pol¨ªtic entre els seus quan, de fet, ha estat un dels valedors hist¨°rics de Susana D¨ªaz en les recents prim¨¤ries del PSOE.

Doncs b¨¦, l¡¯Alfonso Guerra machadi¨¤, el que al?ava el puny i entonava La Internacional cada any a la festa minera de Rodiezmo per acreditar el seu genu¨ª esquerranisme, l¡¯encara president de la Fundaci¨® Pablo Iglesias, no s¡¯explica com el Govern del PP no ha aplicat ja l¡¯article 155 de la Constituci¨® per frenar ¡°els excessos dels secessionistes¡±, i acusa l¡¯Executiu de ¡°par¨¤lisi davant la manifesta rebel¡¤lia¡± de la Generalitat. Ai, si Largo Caballero i Indalecio Prieto aixequessin el cap!

Per¨°, segons el discurs dominant a Espanya, Victoria Prego o Alfonso Guerra s¨®n uns prudents constitucionalistes que lluiten contra la banda de radicals atrinxerats a les institucions catalanes. En canvi, Pedro S¨¢nchez ¨¦s un altre radical i extremista perillos¨ªssim, l¡¯irresponsable que ha arrossegat el PSOE a abra?ar la idea enverinada d¡¯una Espanya plurinacional... Per aix¨° el portaveu del PP, Pablo Casado, recomana al l¨ªder del PSOE ¡°escoltar m¨¦s Guerra i menys Puigdemont¡±; o sigui, atendre la moderaci¨® i allunyar-se del radicalisme. Amb quina precisi¨® tan admirable encaixen totes les peces!

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.