La carta dels bisbes espanyols que va incomodar el Vatic¨¤

Ha complert 80 anys el document m¨¦s fam¨®s de l¡¯Episcopat espanyol: la Carta Col¡¤lectiva que donava suport a la rebel¡¤li¨® militar, despr¨¦s d¡¯un any de guerra. Datada l¡¯1 de juliol del 1937, no es va fer p¨²blica fins al 10 d¡¯agost. El resultat de la guerra semblava llavors indec¨ªs, i tots sabien que es decidiria a les cancelleries internacionals, perqu¨¨ tots dos contendents depenien dels subministraments estrangers. Per aix¨° a Franco, que es presentava com un defensor de l¡¯Esgl¨¦sia, el contrariava que un sector del catolicisme europeu m¨¦s avan?at, que condemnava la persecuci¨® religiosa atro? de la zona republicana, denunci¨¦s tamb¨¦ la repressi¨® a la nacional i rebutg¨¦s el t¨ªtol de ¡°croada¡± que s¡¯atorgaven els rebels.

El 10 de maig del 1937 Franco va demanar al cardenal primat d¡¯Espanya durant la Guerra Civil, Isidre Gom¨¤, que, ja que tots els bisbes estaven a favor seu, publiquessin ¡°un escrit que, adre?at a l¡¯episcopat de tot el m¨®n, amb prec que procuri la seva reproducci¨® en la premsa cat¨°lica, pugui posar la veritat en el seu punt¡±. Gom¨¤ era contrari als documents col¡¤lectius, pel frac¨¤s del que havia fet signar als bisbes de Vit¨°ria i Pamplona condemnant els cat¨°lics bascos per lluitar al costat dels comunistes, per¨° aquesta vegada va posar fil a l¡¯agulla immediatament. Va comunicar la petici¨® de Franco al cardenal Pacelli, secretari d¡¯Estat del Vatic¨¤, i a tots els bisbes espanyols. Els segons es van adherir amb entusiasme al projecte. Nom¨¦s el catal¨¤ Francesc Vidal i Barraquer i el basc Mateo M¨²gica es van negar a signar-lo.

Gom¨¤ es va moderar molt¨ªssim en la redacci¨® del document, amb l¡¯esperan?a que Pius XI l¡¯hi aprov¨¦s. La carta no diu que la guerra sigui una croada, i abans afirma que no la va convocar l¡¯Esgl¨¦sia. Amb ra¨® denunciava la persecuci¨® religiosa a la zona republicana, per¨° negava la que es produ?a a l¡¯anomenada ¡°zona nacional¡±. Pacelli responia a Gom¨¤ sobre altres coses, per¨° no li deia res de la carta col¡¤lectiva. Gom¨¤, sense deixar de treballar en la carta, es va queixa als seus ¨ªntims del silenci del Vatic¨¤ i fins i tot va arribar a dir que temia que no li contestessin. Creia que el Vatic¨¤, influ?t pels eclesi¨¤stics bascos i catalans, no entenia el cas d¡¯Espanya.

Sense unanimitat

A l¡¯Arxiu de la Secretaria d¡¯Estat, obert recentment als investigadors, he trobat una carta, fins ara in¨¨dita, del 31 de juliol del 1937, de Pacelli a Gom¨¤ en qu¨¨ li suggereix que no publiqui el document perqu¨¨, per a aix¨°, ¡°seria desitjable la unanimitat de l¡¯Episcopat¡±, i hi falten Vidal i Barraquer i M¨²gica. Per¨° aquesta carta no es va arribar a enviar, tot i que va quedar arxivada a la Secretaria d¡¯Estat amb un afegit en llapis i a m¨¤, dins d¡¯un cercle, de la paraula ¡°sospeso¡± (¡°susp¨¨s¡±). Si no es va arribar a trametre aquesta carta de Pacelli va ser segurament perqu¨¨ es va saber que la Carta Col¡¤lectiva ja s¡¯havia enviat als bisbes de tot el m¨®n, tot i que encara no s¡¯havia fet p¨²blica perqu¨¨ abans arrib¨¦s als seus destinataris. A m¨¦s, per a Franco, que havia demanat el document i l¡¯estava fent traduir a diverses lleng¨¹es, prohibir-lo hauria estat un casus belli de conseq¨¹¨¨ncies imprevisibles. Per¨° encara que no s¡¯envi¨¦s, aquella carta de Pacelli a Gom¨¤ demostra que el document col¡¤lectiu desagradava al Vatic¨¤.

La Santa Seu va trigar nou mesos a justificar la recepci¨® de la Carta Col¡¤lectiva, i ho va fer en una forma que va enfuriar el govern de Burgos. L¡¯episcopat mundial es va commoure per la descripci¨® de la persecuci¨® religiosa i van comen?ar a arribar respostes emotives dels episcopats. Llavors l¡¯oficina de propaganda religiosa de Burgos (cal recordar que la Carta Col¡¤lectiva no era una instrucci¨® pastoral destinada als fidels espanyols, sin¨® una maniobra de propaganda internacional) va recopilar en un volum les respostes dels episcopats, i per a aquest llibre volien un pr¨°leg del Papa.

Atesa la gran resson¨¤ncia de la Carta Col¡¤lectiva, el Vatic¨¤ havia de fer alguna cosa. El Papa no va escriure el pr¨°leg sol¡¤licitat, per¨° el 8 de mar? del 1938 Pacelli va enviar a Gom¨¤ una carta en la qual elogiava el document espanyol ¡°pels nobles sentiments en qu¨¨ est¨¤ inspirat, aix¨ª com l¡¯alt sentit de just¨ªcia d¡¯aquests Excms. Bisbes a condemnar absolutament el mal, de qualsevol part d¡¯on vingui¡±.

Es va publicar el llibre amb la carta de Pacelli com a pr¨°leg, per¨° suprimint les paraules ¡°de qualsevol part d¡¯on vingui¡±. La Santa Seu va respondre dient que la seva carta no s¡¯havia publicat ¨ªntegra i la va donar a con¨¨ixer sencera. M¨¦s tard, el 2 de novembre del 1938, l¡¯ambaixador davant la Santa Seu, Jos¨¦ de Yanguas Mess¨ªa, va presentar a Pacelli una llista d¡¯onze cap¨ªtols de queixa (una demostraci¨® que les relacions entre Franco i el Vatic¨¤ no eren tan id¨ªl¡¤liques com es volia fer veure). El cinqu¨¨ era, justament, la ¡°carta pr¨°leg¡±. En comptes de presentar excuses per haver manipulat un document del Vatic¨¤, protestaven perqu¨¨ no deia el que volien que digu¨¦s.

Hilari Raguer ¨¦s historiador i monjo de Montserrat.