Baiget, refer¨¨ndum i futures turbul¨¨ncies

El que m¨¦s ha cridat l¡¯atenci¨® de la premsa internacional de l¡¯acte del dimarts ¨¦s que el Govern t¨¦ la intenci¨® de proclamar la independ¨¨ncia en 48 hores si guanya el refer¨¨ndum. A m¨¦s, l¡¯anunci del refer¨¨ndum es barreja inevitablement amb la destituci¨® del conseller Baiget per mostrar seriosos dubtes sobre la seva celebraci¨®. ?s el contingut de la nota de Reuters que juntament amb AFP s¨®n les ag¨¨ncies que subministren gran part de la teca als mitjans internacionals.

Hi ha mitjans, per¨°, que publiquen articles m¨¦s elaborats. La BBC, per exemple, fa una llarga hist¨°ria del proc¨¦s. La televisi¨® brit¨¤nica considera que la ¡°dolorosa crisi econ¨°mica¡± ha provocat el repunt de l¡¯independentisme, fins aleshores amb poc suport. La BBC veu un Puigdemont ferm en la seva convicci¨® que un estat independent ¡°ha de venir aviat¡±, per¨° ¡°l¡¯Executiu catal¨¤ no t¨¦ cap autoritat per supervisar la seva proposta de vot¡±. La seva conclusi¨® ¨¦s que els mesos que s¡¯acosten seran ¡°turbulents¡±. Euronews explica que la futura llei del refer¨¨ndum s¡¯empara en resolucions del Tribunal de la Haia i la legislaci¨® canadenca. El mitj¨¤ tamb¨¦ explica que no es fixa un m¨ªnim de participaci¨® per acreditar la validesa de la consulta. La luxemburguesa RTL veu un Executiu catal¨¤ travessat per intensos debats perqu¨¨ no ha trobat la manera de garantir la credibilitat de l¡¯escrutini. Esmenta el cas de Jordi Baiget i com el Govern espanyol ha multiplicat les amenaces sobre funcionaris i empreses per tal d¡¯impedir el refer¨¨ndum. Politico ¨¦s un altre dels mitjans que tracta el tema amb deteniment. Titula: ¡°Els catalans treuen de polleguera Madrid amb la llei d¡¯autodeterminaci¨®¡±. Lib¨¦ration contempla una societat catalana dividida a favor i en contra de la independ¨¨ncia tot i que una gran majoria voldria tancar la q¨¹esti¨® amb un refer¨¨ndum.L¡¯argent¨ª Clar¨ªn esmenta l¡¯anunciada creaci¨® d¡¯una Sindicatura Electoral que, segons les autoritats espanyoles, no oferir¨¤ garanties de neutralitat i pluralisme. El diari subratlla que els ciutadans poden ser convocats a presidir o ser vocals de les meses electorals, per¨° no es diu res sobre qu¨¨ els passar¨¤ als que s¡¯hi neguin. La Tribune explica que el Govern de Rajoy s¡¯oposa fermament a aquest refer¨¨ndum perqu¨¨ considera que una q¨¹esti¨® sobre la sobirania nacional ha de ser debatuda per tots els espanyols.Una curiositat. L¡¯ind¨¦pendant dedica un article sobre una ¡°pol¨ªtica ficci¨®¡±: que la Vall d¡¯Aran vulgui ser independent de Catalunya. Ho basa en declaracions del socialista Paco Boya, membre de l¡¯equip de Pedro S¨¢nchez i antic president del Consell General de la vall. Boya afirma que l¡¯occitanisme ¨¦s una marca de f¨¤brica de la vall. I el diari explica que la seva bandera, amb un toc catal¨¤ al mig de la creu occitana, no enganya sobre el seu occitanisme.

The New York Times, despr¨¦s del seu editorial en qu¨¨ defensava la celebraci¨® d¡¯un refer¨¨ndum, remet a la nota de Reuters. Un editorial que ha tingut una carta de r¨¨plica de l¡¯ambaixador Pedro Moren¨¦s on es publiquen dades que coincideixen amb les donades per Josep Borrell a un article del dia 2 de juliol a El Peri¨®dico. Segons Borrell, ¡°la contribuci¨® de Catalunya al PIB espanyol ¨¦s des de fa 10 anys del voltant del 19%. I la seva contribuci¨® a la recaptaci¨® fiscal de l¡¯Estat ¨¦s tamb¨¦ del voltant del 19%. O sigui, que aporta de forma proporcional a la seva riquesa relativa. I rep al voltant del 15% del total dels recursos globals de l¡¯Estat, una proporci¨® pr¨°xima al percentatge de la seva poblaci¨® que ¨¦s el 16%¡±.

Entre dimarts i dimecres, la premsa de Madrid i Barcelona va plena de l¡¯afer Baiget i de les explicacions donades pels diputats independentistes sobre com ser¨¤ el refer¨¨ndum. El Punt Avui, que va publicar l¡¯entrevista amb Jordi Baiget que va provocar la seva destituci¨®, afirma a l¡¯editorial del dimecres que ¡°la llei que empara el refer¨¨ndum declara la seva prevalen?a sobre totes les altres. ?s un primer acte de desobedi¨¨ncia a Espanya? No: ¨¦s un acte d¡¯obedi¨¨ncia a la sobirania de Catalunya¡±. I el seu director, Xevi Xirgu, finalitza el seu article dient: ¡°S¡¯ha acabat, senyors meus, la pedagogia amb Espanya. Tirem pel dret. I s¡¯han acabat, consellers meus, les pors i les temences. Si s¡¯han quedat al Govern, gestionin si us plau els seus vert¨ªgens. Ah! I tapin-se les orelles¡±.

L¡¯editorial de l¡¯Ara d¡¯aquest dimecres afirma que la millor garantia del refer¨¨ndum ser¨¤ una gran participaci¨®. ¡°Si el Govern aconsegueix transmetre el missatge que el que est¨¤ en joc l¡¯1-O no ¨¦s nom¨¦s el futur de Catalunya, sin¨® fins i tot una certa idea de democr¨¤cia, haur¨¤ guanyat una part decisiva de la batalla¡±. La seva directora, Esther Vera, escriu que hi ha inc¨°gnites importants com la compra d¡¯urnes o l¡¯origen del cens electoral. ¡°La credibilitat del refer¨¨ndum ¨¦s part de l¡¯¨¨xit per¨° cal saber que no es votar¨¤ com sempre¡±. El govern el PP no podr¨¤ evitar, escriu, que ¡°el domini la seva naturalesa¡±. I conclou: ¡°La clau ser¨¤ la reacci¨® dels ciutadans¡±. Josep Ramoneda, al mateix diari, afirma que cada dia que passa ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil un refer¨¨ndum amb unes garanties que permetin el reconeixement internacional. ¡°La ciutadania t¨¦ dret a saber si l¡¯objectiu estrat¨¨gic ¨¦s el refer¨¨ndum en si o el xoc frontal amb l¡¯Estat espanyol¡±. El Govern es decanta per for?ar la confrontaci¨®. ¡°No tothom ho veu aix¨ª. I cal escoltar els discrepants, que tamb¨¦ poden tenir ra¨®. Induir a callar sempre ¨¦s un mal cam¨ª¡±. Dimarts, a l¡¯editorial sobre el cas Baiget, aquest diari reconeixia a l¡¯exconseller ¡°sinceritat¡±, per¨° el cam¨ª demana ¡°determinaci¨® i cohesi¨® interna¡±. Per al diari, Puigdemont ha tancat de manera fulminant una crisi de govern oberta pel conseller que va dubtar de l¡¯1-O.

La Vanguardia veu la futura llei del refer¨¨ndum ¡°pol¨ªticament i jur¨ªdicament feble¡±¡¤ L¡¯editorial recorda que l¡¯Estatut indica que les lleis destinades a regular el r¨¨gim electoral han de tenir el suport de dues terceres parts dels diputats, una majoria que el bloc sobiranista no t¨¦. ¡°En suma, la llei del refer¨¨ndum es revela com un instrument al servei exclusiu de la causa independentista. Tot plegat denota m¨¦s urg¨¨ncia partidista que no pas equitat i consist¨¨ncia jur¨ªdiques¡±. Sobre el cas Baiget, Isabel Garc¨ªa Pagan escriu que el cop a la direcci¨® del PDeCAT no ¨¦s irreversible ¡°perqu¨¨ la joventut de l¡¯equip de Pascal mant¨¦ alt el llindar de resist¨¨ncia, per¨° no aconsegueix fer compatible la superviv¨¨ncia del partit i el seu futur electoral amb el convenciment presidencial que el b¨¦ superior a preservar ¨¦s el proc¨¦s sobiranista¡±. Pilar Rahola aplaudeix la decisi¨® de Puigdemont, ¡°r¨¤pida, contundent i cat¨¤rtica, que busca refor?ar la cohesi¨® de la tropa, fer pujar l¡¯¨¤nim col¡¤lectiu i exorcitzar qualsevol dubte¡±. En canvi, Lola Garc¨ªa, apunta que hi ha actes d¡¯autoritat que no sempre s¨®n el que semblen. ¡°En el fons, Puigdemont ha fet un flac favor al seu partit¡±. I acaba: ¡°Hi ha cops de puny a la taula que, per pretesament ferms, deixen debilitats al descobert¡±.

El Peri¨®dico titula el seu editorial de dimecres ¡°Refer¨¨ndum sense garanties¡±. I el considera una ¡°enganyifa¡± perqu¨¨ es basa en la confian?a que sigui la resposta punitiva de l¡¯Estat la que, en avortar-ne la celebraci¨® per for?a, li confereixi la legitimitat no obtinguda a les urnes. El diari, a m¨¦s, qualifica d¡¯esguerro la futura llei del refer¨¨ndum perqu¨¨, entre altres coses, aquesta ¡°llei suprema¡± plagia matusserament la legislaci¨® electoral de l¡¯Estat, ¡°fins al punt de declarar-la subsidi¨¤ria en tots aquells sup¨°sits que no estiguin previstos¡±. L¡¯expresident de la Generalitat, Jos¨¦ Montilla escriu que ¡°aquest no ¨¦s el cam¨ª¡± amb la intransig¨¨ncia i la porta tancada d¡¯uns i el voluntarisme quim¨¨ric dels altres. Carles Cols es pregunta qui va pagar l¡¯acte al TNC de presentaci¨® del refer¨¨ndum. ¡°Es va dir que era el Govern, fins que el PSC va preguntar per les factures i, alehop, l¡¯acte va passar a ser producci¨® de JxS¨ª¡±. Xavier Bru de Sala escriu, per la seva banda, que si Rajoy vol impedir el refer¨¨ndum s¡¯haur¨¤ de mullar de valent. Puigdemont i refer¨¨ndum s¨®n indestriables, aix¨ª que ¡°o hi ha cacera major contra el president o hi haur¨¤ refer¨¨ndum¡±. Una intervenci¨® contundent contra les urnes, segueix, pot provocar la indignaci¨® popular que podria ser ¡°l¡¯ingredient que li falta al c¨°ctel de la independ¨¨ncia per resultar imbatible¡±. Dimarts, en un editorial sobre Baiget, el diari afirmava que Puigdemont sembla haver-se apropiat l¡¯estil de fer pol¨ªtica sense agafar presoners. I Joan Tapia escrivia que l¡¯incendi ¨¦s seri¨®s. Puigdemont ha donat un triple cop d¡¯autoritat (cessament de Baiget, menyspreu a Marta Pascal i substituci¨® per Santi Vila). ¡°Veurem si Puigdemont t¨¦ de veritat l¡¯autoritat que va voler demostrar ahir¡±.

El Mundo tamb¨¦ ha publicat dues editorials, dimarts i dimecres. Primer per afirmar que la Generalitat es fractura per culpa del refer¨¨ndum. Sobre aquest, considera que l¡¯¨²nica resposta possible del Govern espanyol ¨¦s la llei, ¡°que inclou l¡¯Ex¨¨rcit, com va suggerir Cospedal¡±. ¡°El Govern t¨¦ la leg¨ªtima for?a per aturar l¡¯arbitrarietat i la fal¡¤l¨¤cia contraria al dret amb qu¨¨ el separatisme porta Catalunya a un atzucac¡±. El diari no es refia del suport del PSOE de Pedro S¨¢nchez al Govern espanyol. F. Jim¨¦nez Losantos es pregunta si el PP i el seu Govern existeixen. ¡°No ho sembla. Rajoy segueix finan?ant la Catalunya colpista, no la lleial i, de passada, ha trencat Ciutadans, que dubta entre si jugar o no a la reforma constitucional. Seria com jugar a la ruleta russa¡±. Per a ?lex S¨¤lmon, la crisi encetada per Baiget no ha finalitzat.

ABC titlla el refer¨¨ndum de disbarat jur¨ªdic del secessionisme i afirma que a la Fiscalia no li caldran gaires arguments per concloure que la llei que el reguli ¨¦s ¡°il¡¤legal, autorit¨¤ria, excloent i immoral¡±. Ignacio Camacho considera que la societat catalana no pot seguir passiva davant l¡¯extremisme revolucionari que ha segrestat la seva vida pol¨ªtica. Si no hi ha una reacci¨® de sensatesa a temps, ¡°ser¨¤ dif¨ªcil trobar una sortida indolora al conflicte¡±. Aquest diari, com altres, subratlla que la presentaci¨® del refer¨¨ndum va ser capitalitzada per la CUP en l¡¯acte per a la premsa fet al Parlament. De vuit diputats que van intervenir, quatre eren de la CUP. El dia abans, Salvador Sostres escrivia que dins de JxS¨ª no tots s¨®n inequ¨ªvocament independentistes. Als independentistes irredempts que es necessita per trencar un Estat com Espanya, continuava, els anirem coneixent a mesura que hagin d¡¯enfrontar-se amb la Just¨ªcia i pagar-ne el preu. Aquest mateix dia, Edurne Uriarte, al seu article, afirmava que no hi ha dubtes que som davant d¡¯un cop d¡¯Estat. ¡°No sembla sensat¡±, doncs, ¡°esperar que el problema es resolgui sol. No ho far¨¤ ni a curt ni a llarg termini mentre la por i la confusi¨® dominin a la resta¡±.

La Raz¨®n qualifica el refer¨¨ndum de ¡°cop a la democr¨¤cia¡± i subratlla la intenci¨® de proclamar la rep¨²blica catalana en 48 hores si guanya el s¨ª (sense m¨ªnims de participaci¨® ni de percentatges favorables). I conclou: ¡°?s evident que s¡¯ha obert una via perillosa que solament perjudicar¨¤ Catalunya i que el Govern d¡¯Espanya no t¨¦ m¨¦s opci¨® que aplicar la llei en defensa de l¡¯estat de dret¡±. El diari proposa com a f¨®rmula de desbloqueig la convocat¨°ria d¡¯eleccions auton¨°miques ¡°amb la llei a la m¨¤¡±.

Per a Vicent Partal (Vilaweb), a prop¨°sit de Baiget, ¡°qui no estiga disposat a jugar-s¡¯ho tot per complir el mandat democr¨¤tic de les urnes, qui antepose raons personals al projecte col¡¤lectiu, simplement no t¨¦ lloc en un govern que no ¨¦s ac¨ª per a fer qualsevol cosa que faria un altre govern qualsevol. Aquest ¨¦s el missatge que Palau ha enviat al pa¨ªs¡±. Per a Salvador Cot (El M¨®n), ¡°la gran inc¨°gnita ¨¦s per quina ra¨® l'Estat ha perm¨¨s que el conflicte entri en fase decisiva sense moure un dit, m¨¦s enll¨¤ de l'excitaci¨® de les clavegueres [...]. Probablement, l'Estat espanyol no t¨¦ prou gruix democr¨¤tic ni prou flexibilitat pol¨ªtica per fer cap altra cosa que no sigui negar i amena?ar. Per¨° a Madrid pensen que, a falta de legitimitat, n'hi ha prou amb la for?a. El 2 d'octubre entreveurem les conseq¨¹¨¨ncies hist¨°riques del pas del Rubicat, l'¨²ltima frontera abans de la sobirania¡±. Jos¨¦ Antich (El Nacional) afirma que ¡°el cam¨ª cap al refer¨¨ndum no s'aturar¨¤. En tot cas, ser¨¤ aturat. I sobre aix¨° ¨²ltim, cada vegada hi ha m¨¦s dubtes que realment pugui ser aix¨ª¡±. Marc Guinjoan (Naci¨® Digital) analitza les condicions per donar validesa al resultat del refer¨¨ndum. ¡°La combinaci¨® de m¨ªnims de participaci¨® i de vots favorables nom¨¦s es donen a set pa?sos del m¨®n (R¨²ssia, Pol¨°nia, Taiwan, Mong¨°lia, la Rep¨²blica Dominicana, el Tadjikistan i Litu¨¤nia)¡±. Per evitar tant que unes minories bloquegin el canvi constitucional o que altres minories el forcin, ¡°l¡¯alternativa ¨¦s requerir un m¨ªnim de vots favorables no sobre el total de participaci¨® sin¨® sobre el total de l¡¯electorat. Aquest per exemple ¨¦s el cas dels refer¨¨ndums a Hongria i a Litu¨¤nia, on es requereix que els vots favorables superin el 25% i el 50% del cens, respectivament, o el ja mencionat cas de Dinamarca, amb 40% de vots favorables sobre el total del cens. Un acord complex com aquest, per¨°, requeriria un bon consens entre les institucions que promouen el refer¨¨ndum que, en el cas catal¨¤ de cara a l¡¯1-O, no sembla que a hores d¡¯ara es pugui donar¡±. Per a Xavier Rius, els convocants, ¡°busquen rebentar-ho tot, en expressi¨® de la CUP. Aquella vella m¨¤xima que quan pitjor, millor. ?s la darrera esperan?a. La suspensi¨® de l'autonomia, l'atenci¨® internacional, que la UE faci de mitjancera. Somien: la UE l'han feta els estats. No hi haur¨¤ xoc de trens. Simplement el tren ens passar¨¤ per sobre. El pitjor ¨¦s que el mal ja est¨¤ fet: costar¨¤ molt tornar a cosir el pa¨ªs, recuperar l'autoestima dels catalans i fer tot el que no s'ha fet els darrers anys¡±.

Per cert, en una nota sense firma, La Vanguardia recorda que el nou conseller de Cultura, Llu¨ªs Puig, havia estat bomber. ¡°En aquests temps convulsos d¡¯altes temperatures, no ve mai malament un conseller destre amb la m¨¤nega i amb habilitat per apagar focs¡±.