¡®I aix¨°, qui ho paga?¡¯

Al senyor Puigdemont li agrada molt votar, si hem d'atendre a les seves declaracions. Per¨° li agrada molt poc que el votin, si hem d'atendre als seus actes. De fet, ¨¦s on ¨¦s sense que hi hagi intervingut cap elecci¨®, a trav¨¦s del que els mexicans anomenen el dedazo del seu antecessor al c¨¤rrec, el senyor Artur Mas. Un c¨¤rrec que, per cert, abandonar¨¤, segons la seva pr¨°pia promesa, sense haver gaudit mai del m¨ªnim suport popular a les urnes.

Potser contaminat pel seu origen, o perqu¨¨ li va semblar que no era una mala manera de procedir pol¨ªticament, va prendre al seu torn la iniciativa de designar com el seu successor a l'Ajuntament de Girona Albert Ballesta, que era el n¨²mero 19! a la llista de CiU i ni tan sols havia obtingut pla?a al Consistori. Perqu¨¨ pogu¨¦s prendre possessi¨® es va requerir la ins¨°lita ren¨²ncia dels 18 anteriors.

Preguntat una vegada per totes aquestes circumst¨¤ncies, ben poc habituals en democr¨¤cia, el senyor Puigdemont va respondre que en circumst¨¤ncies excepcionals cal prendre mesures excepcionals. Probablement un polit¨°leg de la broma i un punt mal¨¨vol diria que el senyor Puigdemont ha decidit atribuir-se el poder de declarar l'estat d'excepci¨®, poder que, segons autors de mem¨°ria fosca, correspon al sobir¨¤.

Per¨° la perseveran?a en aquest tipus de pr¨¤ctiques indueix a pensar que no estem davant meres an¨¨cdotes, sin¨® que la cosa comen?a a aconseguir el rang de categoria. Perqu¨¨, en efecte, quan l'actual president ha estat convidat a intervenir en espais institucionals com el Congr¨¦s dels Diputats, en el qual les seves propostes serien debatudes i votades, ha rebutjat la invitaci¨®. No deixa de ser cridaner que qui tant reitera el "volem votar" tant temi ser votat.

Encara que tal vegada la cosa podria anar m¨¦s enll¨¤, i estar revelant una resist¨¨ncia m¨¦s gran. Perqu¨¨ ni tan sols en l'¨¤mbit en el qual, amb tota seguretat, hauria guanyat la votaci¨® (l'hemicicle del Parlament de Catalunya), ha volgut el president acudir a presentar la seva llei del refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, i ha preferit fer-ho en una sala, envoltat dels incondicionals. El que indueix a pensar que potser el temor ¨¦s a debatre, a contrastar opinions, i aix¨° al president no se li acaba de donar b¨¦ (com es va poder comprovar en aquell programa de TV3 amb preguntes del p¨²blic que va costar el cap al director de l'ens), o se sent insegur sense l'ombra tutelar del vicepresident.

Ja no fa al cas reiterar els arguments que han plantejat nombrosos analistes pol¨ªtics i qualificats juristes en relaci¨® amb l'escass¨ªssima qualitat democr¨¤tica dels comportaments de l'oficialisme independentista, especialment en els ¨²ltims mesos. ?s inq¨¹estionada l'habilitat d'aquest sector per generar esl¨°gans de gran efic¨¤cia pol¨ªtic-medi¨¤tica (de l'inicial "dret a decidir" al m¨¦s recent ¡°es tracta de democr¨¤cia¡±, passant pel ja esmentat "volem votar", "volem ser un pa¨ªs normal" i molts altres...). Per¨°, reconegut el m¨¨rit publicitari, alguna cosa caldr¨¤ dir respecte a aquest sector de la ciutadania catalana que no sembla oferir-hi gaire resist¨¨ncia, ni tan sols quan entren en contradicci¨® flagrant amb pr¨¤ctiques tan escassament democr¨¤tiques com les assenyalades.

Est¨¤ b¨¦ preocupar-se per la profunda decepci¨® que tindran tots els que han vist frustrades les seves il¡¤lusionades expectatives. Per¨° encara ¨¦s millor cridar l'atenci¨® sobre la quota de responsabilitat tamb¨¦ dels qui han fet ¨²s del que, parafrasejant Ignacio Varela, podr¨ªem anomenar el suport impune. Tampoc en aix¨° els catalans som gaire diferents a la resta de ciutadans d'Espanya i del m¨®n. O ¨¦s que ens ve de nou l'espectacle de grans col¡¤lectius encisats per la temptaci¨® de fer servir el vot com a alleujament, sense reparar en el que passar¨¤ despr¨¦s? Ja que tant agrada a alguns comparar-se amb els primers de la classe, aqu¨ª tenim l'exemple dels EUA o del Regne Unit, amb un important sector de la poblaci¨® horroritzada davant la decisi¨® dels seus mateixos conciutadans i sortint al carrer, en el prec¨ªs instant en qu¨¨ es van con¨¨ixer els resultats, a protestar per aquests resultats. No pretenc dir, entengui-se'm b¨¦, que el pitjor de la situaci¨® present siguin uns ciutadans tan predisposats al que Timothy Snyder (Sobre la tirania) ha denominat l'obedi¨¨ncia a compte. El pitjor, sens dubte, s¨®n els pol¨ªtics que l'ovacionen sistem¨¤ticament, com si fos una virtut.

Manuel Cruz ¨¦s fil¨°sof i portaveu del PSOE a la Comissi¨® d'Educaci¨® del Congr¨¦s dels Diputats.